Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Íñiguez, abans d'obrir el play-off: "Farem el que puguem amb el que tinguem"

Coulibaly es fa mal en l'entrenament previ abans de viatjar a Leganés i el tècnic qualifica de "malson" aquesta recta final de temporada

Íñiguez donant instruccions a la pista de l'Ensino

Íñiguez donant instruccions a la pista de l'Ensino / Rebeca Fernández

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Jordi Roura

Jordi Roura

Girona

L’Spar Girona obre demà (19h) a Leganés els quarts de final de la Lliga Femenina, però Roberto Íñiguez arriba al play-off amb la sensació que la temporada no dona treva. "És un malson, aquest final de curs", ha assegurat aquest matí abans de viatjar. Ni tan sols ara, quan l’equip hauria d’entrar en el tram decisiu amb l’energia posada només en la competició, l’Uni ha pogut tenir una setmana tranquil·la. La lesió de Mariam Coulibaly, que s'ha fet mal en l’últim entrenament i no se'n sap la disponibilitat, ha estat l’últim cop per a una plantilla que fa mesos que viu en estat d’emergència. «Farem el que puguem amb el que tinguem», ha resumit l'entrenador.

El tècnic basc no ha volgut perdre massa temps parlant del rival. No pas perquè el Leganés no mereixi respecte, sinó perquè ara mateix la seva principal preocupació és saber quin equip podrà posar sobre la pista. «El rival no m’importa. He d’estar centrat en les jugadores que tinguem. El primer és veure què podem fer nosaltres amb l’equip que tinguem. Ens hem d’adaptar», ha confessat Íñiguez, que ha insistit que pensar massa en el Leganés seria gastar forces que l’Uni no té. «Pensar en el rival és energia inútil. Hem de jugar el partit que puguem jugar», va afegir.

La frase que més bé defineix l’estat d’ànim de l’entrenador és una que ja ha repetit en altres moments d’un curs esgotador: «Vaig dir que he viscut cinc temporades en una, però ara ja són sis». L’Spar ha hagut de conviure amb lesions, canvis de peces, sobrecàrregues, retorns a mig gas i una Final Six d’Eurolliga que ha estat històrica, però també d’un desgast enorme. Tot plegat desemboca ara en un play-off en què el club gironí hi arriba amb el factor pista a favor en quarts de final i en semifinals, però sense la sensació de control que voldria tenir qualsevol equip en unes eliminatòries pel títol.

A més de la incògnita de Coulibaly, l'Spar Girona ja no compta amb Chloe Bibby, que ha executat la clàusula de sortida del seu contracte per marxar a la WNBA. Íñiguez ha volgut separar el contratemps esportiu del reconeixement personal cap a la jugadora australiana. «Tinc un agraïment i un respecte absolut per ella, també estima professional. Ha fet ús del contracte i del dret a sortir», ha dit. El tècnic admet que Bibby «no ha estat com la temporada anterior per problemes físics», però n'ha defensat el seu compromís: «Són lliçons que tothom ha d’aprendre. Li tinc apreci i respecte, i sé que ho ha intentat fer el millor possible en les seves condicions».

Adaptar els calendaris?

La sortida de Bibby, com la d’altres jugadores de la lliga aquests dies pel calendari de la WNBA, ha provocat també una reflexió més de fons d’Íñiguez sobre el futur de la competició. Mentre moltes veus defensen adaptar els calendaris europeus al nord-americà per evitar que les plantilles es trenquin en el moment més important de la temporada, el tècnic de l’Spar s'hi mostra rotundament contrari. «Aquests dies han sortit jugadores i sento una opinió uniforme: que s’ha de fer alguna cosa i adaptar els calendaris als Estats Units. Jo, com que soc rar, opino diferent», ha assegurat.

Íñiguez considera que el camí no ha de ser subordinar-se a la WNBA, sinó reforçar les lligues europees. «L’única manera de sobreviure i fer una lliga forta és no adaptar-te. No t’has d’adaptar al calendari de la WNBA, que cada vegada serà més extens. Has de ser fort, fer una lliga més professional i buscar idees per potenciar-la. No pots dependre del calendari americà», ha considerat. Segons l’entrenador, fer-ho seria condemnar la competició a perdre pes: «Si t’hi adaptes, cada vegada seràs més dèbil i tindràs una lliga fluixa, com la turca. Té tres equips molt potents, però com a competició és un desastre».

Una lliga 100% professional

El tècnic reclama una Lliga Femenina més professionalitzada, amb estructures més sòlides i menys dependència del que passi a l’altra banda de l’Atlàntic. «La lliga ha de ser cent per cent professional, com l’ACB, i després no adaptar-te a res. Que la WNBA vagi per un costat i tu per l’altre», diu. Un discurs que també ha deixat entreveure un cert cansament personal davant una realitat que no comparteix. «Em queda poc en el negoci. Els clubs tenen molt a dir en aquesta possibilitat d’adaptar-se. S’han de fer les coses més professionals. Em veig extraterrestre en aquest món», ha confessat.

Amb aquest context, l’Spar visita el Leganés obligat a tornar a competir des de l’adversitat. No és nou per a un equip que ha fet de la supervivència una manera de viure aquesta temporada, però el play-off no espera ningú. Íñiguez ho sap i per això no ven cap discurs triomfalista. Només una consigna: mirar qui està disponible, ajustar el pla i competir amb el que hi hagi. «Imagino que els entrenadors més joves poden conviure amb això, amb perdre jugadores ara en el moment clau. Jo crec que s’ha d’anar de menys a més. Adaptar-se tant, jo ja no estic per a això», ha tancat el tècnic.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents