Sergi Martínez: de cessió a home de club al Bàsquet Girona

Fa tres temporades, Sergi Martínez va arribar a Girona cedit pel Barça. Ho feia amb el repte evident de guanyar minuts, però també amb una necessitat més íntima: recuperar sensacions. Venia d’una etapa complicada, amb poca continuïtat, confiança tocada i una lesió que tampoc havia ajudat. Avui, 86 partits ACB després amb el Bàsquet Girona, el club ja no és només una etapa en la seva carrera. És casa seva. La seva renovació per dues temporades més confirma una història que ha deixat de ser provisional per convertir-se en una aposta mútua.

“Crec que ja el primer any vaig sentir-me com a casa. Sempre fa por sortir del Barça, però Girona m’ha obert els braços i m’ho ha donat tot”, explica Martínez. El sentiment, assegura, és recíproc. “El club i l’afició m’estimen, i jo també estic donant moltes coses sobre la pista: esforç i sacrifici”. Per això, quan va aparèixer l’opció de renovar, tot i que també hi havia altres interessos, la prioritat va ser clara. “Sempre va ser Girona. Em sento com a casa i estic feliç de continuar dos anys més per intentar assolir el màxim de reptes possibles. Cada any hem fet un pas endavant i poden venir coses molt maques”.

La clau de tot plegat és que a Fontajau Sergi Martínez ha tornat a sentir-se útil. “Girona m’ha tornat a fer ser el Sergi que havia estat”, admet. El jugador reconeix que abans d’arribar al Bàsquet Girona venia d’un moment delicat de la seva carrera. “Necessitava fer un pas endavant, sortir de la zona de confort del Barça i lluitar per ser el Sergi que he estat sempre”. Girona li ha ofert aquest espai. Minuts, responsabilitat i, sobretot, confiança.

Més enllà de l'estadística

El seu impacte, però, no sempre s’explica amb l’estadística a la mà. Sergi Martínez és d’aquells jugadors que fa molt més que allò que queda registrat en una acta. Defensa, energia, ajudes, sacrifici, contactes, lectura i sentit col·lectiu. “Amb el temps una persona va madurant i entens que el bàsquet no són només estadístiques. Sé quin tipus de rol tinc a l’equip. No soc gens egoista i l’equip va per davant de mi”, diu.

En aquest punt, apareix un referent que ajuda a entendre’l: Víctor Claver. “M’he criat molt amb la seva visió. M’agradava molt per les coses que aportava quan era al Barça. Potser no era el més talentós, però tenia moltes coses bones. A tots els equips calen jugadors així”. Sergi Martínez ha fet d’aquesta idea una identitat. I Fontajau l’ha reconegut ràpidament.

“Hi ha poques coses indiscutibles a la pista, però la gent agraeix el sacrifici i l’esforç. Més enllà de ficar molts punts o donar assistències, això no es negocia”, afirma. Aquesta és, segurament, la base de la seva connexió amb l’afició. “La gent vol que defensis la ciutat, els colors i l’afició. Soc una persona lluitadora, que pensa sempre en l’equip i que vol el millor per a l’equip”.

El record del seu primer partit a Fontajau encara li serveix per explicar aquesta sensació. Va ser contra el Gran Canària, en un inici molt bo de lliga aquella temporada 2023/24. “Va ser superespecial. Era com quan t’obren la porta de casa d’algú, vas a un lloc desconegut i t’hi sents com a casa, amb confiança. L’afició és el sisè jugador”.

El millor final possible

Ara, amb la continuïtat assegurada, el repte és acabar la temporada de la millor manera possible. El Bàsquet Girona ve de bons partits, tot i l’ensopegada a Gran Canària, i Sergi Martínez defensa que el “feeling” de l’equip és bo. “Fa ràbia perquè en alguns partits se’ns ha escapat per ben poc, però la feina s’ha fet bé. Tenim ganes d’acabar al millor possible”. El pròxim repte és un Saragossa necessitat, en una situació difícil i obligat a guanyar. Girona, en canvi, vol trencar la mala ratxa i fer-ho a Fontajau, allà on Sergi Martínez va deixar de ser un cedit per convertir-se en un dels noms propis del projecte.

Subscriu-te per seguir llegint