L’Spar Girona atropella el Leganés i s’enfrontarà al València a les semifinals (89-63)

Avesat a rebre garrotades i conviure amb els contratemps, l’Spar Girona rep amb els braços oberts les bones notícies. I una, la més destacada, és que jugarà les semifinals pel títol de Lliga. La segona, arriba de la mà de l’anterior: si a Leganés va ser un vull però no puc i es va acabar empatant, avui l’eliminatòria s'ha resolt amb una victòria còmoda i convincent davant un rival digne, que ha plantat cara fins al final, però que ha acabat sotmès. A l’Uni li falten peces i així tancarà el curs (Bibby ja és a Portland pensant en el somni americà, Quevedo està per veure com reapareixerà en els dos propers partits i tant Canella com Carter no tornaran a jugar més aquesta temporada). Però malgrat això, tot i haver de fer mans i mànigues amb una rotació més curta del que a Roberto Íñiguez li agradaria, l’equip respon. Ho fa perquè té fam, perquè entén que al mal temps és millor posar-li bona cara i, ja que s’ha plantat fins aquí, ho donarà tot fins al final. Havia de guanyar i això és precisament el que ha fet. Ha entès que calia defensar millor i així ha estat (tret d’un inici irregular i un darrer quart amb moments en què s'ha dexat anar); també ha dominat el rebot, sobretot defensiu. I en atac, l’encert ha estat per davant de tot. En aquest capítol, els noms propis de Coulibaly (21 punts), Holm (21) i Jocyte (15) han destacat. Ha tocat picar pedra, sobretot després d’un primer desavantatge (10-14), per després s'ha posat la directa i agafar embranzida. L’Uni ha anotat 53 punts abans del descans i va obert forat (encara més) en el tercer període, fent del tot estèril la tímida reacció final del Leganés. Ara, torn per enfrontar-se al València (botxí de l'Ensino Lugo) a les semifinals . «Quan arriben aquests moments, València és València i ho haurem de fer molt bé», avisava Íñiguez. Fins a on serà capaç d’arribar aquest equip?

El 89-63 final ha estat contundent. Però també hi ha hagut temps per patir algun ensurt. El primer, un parcial de 0-10 que ha fet trontollar una arrencada positiva, contundent i amb ritme. El 10-4 inicial deia una cosa; parlava d’un Uni poderós, afamat, decidit a deixar-ho enllestit aviat i a imposar el seu ritme. El 10-14 d’uns instants més tard, ha explicat que el Leganés no tenia complexos i que ha estat capaç de continuar amb la inèrcia positiva del partit d’anada. Però aquesta declaració d’intencions s'ha quedat, precisament, en només això. No pas perquè el conjunt dirigit per Javier Fort no tingui prou qualitat ni tampoc empenta, sinó perquè l’Spar Girona, malgrat els contratemps i sense tot el roster disponible, té entre cella i cella arribar el més lluny possible. Amb escaire i cartabó, Íñiguez ha mesurat fins al mínim detall una rotació amb només 8 jugadores (tret quan Pendande ha comès alguna falta fora de lloc i ha tocat improvisar) i les actrius principals han seguit el guió treballat en els entrenaments.

Han despertat després del primer parcial en contra i com a resposta n'han afegit un altre, també contundent (10-0). I a partir d’aquí, l’embranzida. L’Uni ha clavat 30 punts en només un quart: amb Ainhoa titular i entonada; però sobretot amb protagonisme per a Coulibaly, Holm i Jocyte. No han estat els únics ingredients: Cornelius ha sortit de la banqueta per posar-hi seny i criteri (i per signar igualment un parell de triples, així com capturar algun rebot). Pendande també ha sortit d’inici i ha pencat de valent. A qui més li ha costat ha estat a Merceron. La francesa és una màquina de fer punts; els números d’aquesta temporada l’avalen. Però ha necessitat més temps i paciència que cap altra companya per engreixar la maquinària. Ja al segon període va fallar dues cistelles i això la va acabar descol·locant, tot i que tancaria el partit amb un parell de triples a la butxaca i alguna bona acció defensiva.

El marcador es dispara

Del Leganés, tret del parcial inicial, poques notícies més. Aquell equip que havia encetat el duel amb molt bon peu i que havia gosat dominar el marcador, estava desconegut. Minimitzat per l’Uni; també precipitat, erràtic, fallant massa tirs i superat en el rebot. Només Dodson, Sangare (paraules majors), Espín i Dudasova han vist cistella durant molts minuts. És perillós capitalitzar l’encert en atac en tan sols quatre jugadores, sense que la resta de l’equip sigui capaç d’anotar. S’hi ha acabat afegint Driessen, però ja poc abans del descans. La diferència, aleshores, ja era força favorable a les gironines. Coulibaly, que ha rebut el guardó que l’acredita com a MVP de la Lliga regular abans de començat, ha justificat (un dia més) els motius que l’han dut a recollir aquest premi. Imponent sota l’anella, ha estat una de les tres jugadores locals que s'han plantat al descans amb 10 o més punts. Ha acabat acumulant-ne 21, amb 12 rebots i 32 crèdits de valoració. Se li afegien Holm i Jocyte. Un trident letal, arrodonit per un parell de triples i uns tirs lliures (immaculat avui l’Spar Girona en aquesta faceta) per explicar fins aleshores la màxima diferència. 53-31 al descans.

Tocava rematar la feina i l’Uni havia entès que el camí estava escrit: defensar amb ungles i dents, no donar treva i anar de cara a barraca. Ha repetit la fórmula en un tercer quart només tacat per la momentània lesió de Coulibaly. Un contratemps que a més d’un ha pogut provocar un petit infart, però que ha acabat sent només un ensurt sense conseqüències. La pivot, que ha marxat ben coixa després que una rival li hagi caigut al damunt la cama, ha tornat a la pista pocs minuts després acompanyada d’una gran ovació. Amb i sense ella al parquet, l’Spar Girona ha mantingut un alt nivell en defensa, deixant el Leganés amb 12 punts anotats en tot el tercer període. Màxim avantatge (75-41) i la consigna de no fer el brètol. Però amb una rotació així, les cames han acabat pesant i el Leganés ha despertat tot intentant maquillar l’electrònic. Íñiguez ha hagut de demanar temps mort després d’un parcial de 0-8, que acabaria sent de 6-15. El 81-61 encara explicava una diferència important, però un pèl menor. Igualment, ningú ha arribat a imaginar una hipotètica remuntada. I menys, després dels triples consecutius de Holm i Merceron (87-61). Amb tot decidit i un parell de minuts i escaig per davant, Íñiguez ha fet entrar Berta Ribas i Anna Badosa. El Leganés ja ho donava per perdut i Fontajau era una festa.

Ara, doble enfrontament amb el València (dijous al Roig Arena i diumenge, desenllaç a Fontajau). L’altra semifinal també està definida: el Saragossa, que ha apallisat l’Estepona (90-49) jugarà amb Perfumerías Avenida, que ha eliminat el Jairis (55-72).

Subscriu-te per seguir llegint