Bernardo Espinosa: «Encara veig els partits i el meu fill gran sempre diu que és del Girona»

«A Girona vaig plorar i vaig riure, vaig patir i vaig gaudir. És un asterisc espectacular de la meva vida, una etapa daurada. Li tinc la màxima estima personal, al club i a la ciutat. Vaig viure moments únics i el meu sentiment de pertinença encara és vigent. Va ser molt bonic, molt. Hi vaig deixar amics i gent que m’acompanyarà sempre. De fet, encara veig els partits i el meu fill gran, el que va ser més conscient de tot el que vam passar, sempre diu que és del Girona», diu Bernardo Espinosa, exjugador blanc-i-vermell durant sis temporades (2017-19 i 2020-24), en què va viure els inicis del club a Primera, el descens a Segona, el retorn a l’elit i els mesos previs a la classificació per a la Champions League. És el 37è futbolista amb més partits de la història del club, amb 174.

El colombià va retirar-se l’estiu passat al Marbella, a la Primera RFEF, i ara és el director general del club. «Era la manera més dolça de tancar el cercle. Vaig arribar amb 10 anys i el meu entorn familiar i personal és d’aquí. Després de dues dècades fora de casa, fent el que m’agrada, tornar a casa, poder deixar els fills a l’escola i estar amb la meva gent no tenia preu. Un mai s’imagina com serà el final, però el meu va ser preciós», escup, satisfet, amb una trajectòria que inclou el Sevilla, el Racing, l’Sporting, el Middlesbrough, l’Espanyol i l’Atlético Nacional. «Per al Marbella és inèdit ser a la Primera RFEF, perquè és una ciutat petita i el futbol sempre ha sigut humil. L’any passat ens vam salvar en els últims minuts de l’última jornada. Va ser d’infart, però una de les coses més grans que he assolit. Va ser molt emocionant, plegar així. I dur, perquè vaig jugar amb una lesió important els darrers mesos. Però tinc un compromís i una responsabilitat moral immensos. Sempre n’he tingut allà a on he estat, però al Marbella una miqueta més». El conjunt andalús va baixar ahir a la Segona RFEF després de perdre en la seva visita al camp de l’Eldenc (3-1).

«No he tingut pausa, no», admet. Perquè, en un tancar i obrir d’ulls, va passar del camp a la planta noble. «El següent pas va ser l’oficina, però va ser una decisió fàcil que no vaig haver ni de rumiar: continua sent futbol. Estic feliç i tranquil, fent feines que no havia fet mai i assumint projectes i responsabilitats noves. L’experiència adquirida em permet fer-ho amb naturalitat». En el seu dia a dia, Espinosa continua deixant els nens al col·legi i passa el matí a l’oficina. «Som pocs fent de tot i molta feina, la que faci falta. L’estructura interna és petita i m’ocupo de donar un cop de mà a l’àrea esportiva i l’administrativa, on se’m requereixi. Estic aprenent molt, i encara m’estic adaptant, perquè després de vint anys sabent què havia de fer, ara tot és nou. Toco totes les branques, però ho faig entusiasmat», afegeix.

L’excentral reconeix que, al principi, «era estrany veure els partits des de la llotja. Però el futbol no em deu res, li estic molt agraït. Ara em fixo en coses que abans no pensava que fossin tan rellevants. Detalls de gestió que em recorden a persones amb les quals he compartit vivències, en els clubs en els quals he estat. Persones que sovint passen desapercebudes i que són vitals». Espinosa, que va deixar el Girona el mercat d’hivern del 2024, a mitjan curs en què els de Míchel van acabar tercers a la Lliga, va viure el camí per Europa des de la distància. «Em sentia partícip, i tant. Allò va ser un èxit global. De jugadors i cos tècnic, esclar, però també dels encarregats de material i dels treballadors, d’aquells que no surten a la fotografia. Hi ha molta gent al darrere d’una plantilla que posa el seu gra de sorra. El que va fer el Girona només pot passar en futbol: va ser inoblidable. No hi ha adjectius per descriure-ho».

És incapaç de quedar-se amb un instant concret de la seva etapa a Montilivi. «Escollir un moment és complicat, perquè cada part té coses extraordinàries. El meu primer any va ser el primer any del club a Primera. Érem uns desconeguts per a la resta, i ho vam fer de conya. Ens ho vam passar pipa. Però també hi ha l’ascens amb Míchel, particular per les formes en què ho vam aconseguir. Veníem d’encaixar la duresa de les finals perdudes, i aquelles derrotes van fer que la victòria fos més especial. Eren temps exigents, sobretot pel que fa a l’aspecte mental», concreta Espinosa, inamovible a l’eix defensiu en les eliminatòries contra l’Eibar i el Tenerife.

«L’etapa al Girona la recordo com un global de tot el que vam viure. De les alegries i les desgràcies. Els que hi vam ser a dins sabem veritablement per tot el que vam haver de passar. Jo he tingut la sort de ser-hi des del principi i veure el viatge i la transformació que ha tingut la ciutat. Puc assegurar que és únic, perquè els nens del Girona ja neixen sent del Girona. És una cosa que no passava i que si passa és per la il·lusió i els valors que hem transmès tots els que hem defensat aquest club». Des de Marbella, i malgrat la lluita que té ocupat al seu equip, també té temps per patir per la permanència blanc-i-vermella, que s’ha encarit amb el pas de les setmanes. «Tot el que explico també són eines que serveixen per tirar endavant la situació actual. Es pot fer, i confio que es faci».

Des que va marxar, Espinosa no ha tornat a la ciutat gironina. «Tinc pendent la visita, no trigaré gaire. Però he rebut amics d’allà, a Marbella. Mantinc relació amb la gent de Girona», confessa. El colombià va deixar un gran buit al vestidor: no només va impactar al terreny de joc, sinó que ho va fer humanament. Era considerat part fonamental d’un vestidor que l’adorava. «Que em recordin com a bona persona és el millor de tot. La gent sempre és el més important, perquè els jugadors van i venen. És evident que al camp tothom vol assolir els objectius, col·leccionar victòries i que tot això també queda en la memòria, però el premi més gran és ser capaç de deixar empremta en l’àmbit personal. No hi ha res semblant a un sentiment així. Aquests són els valors que intento inculcar als meus fills», finalitza.

Subscriu-te per seguir llegint