Joan Agustí: «Ara com ara, és un èxit que l’Olot estigui a la Segona RFEF»

Quin va ser el primer sentiment que li va venir al cap quan l’àrbitre va xiular el final del partit confirmant la permanència de l’Olot?

Em vaig sentir tranquil. Nosaltres hem fet tot el que podíem i no hem deixat de lluitar en cap moment. Ens quedava jugar un últim partit a cara o creu i, afortunadament, va sortir cara.

L’afició, al Municipal, va ser feliç, diumenge.

La gent ha tingut una bona resposta, però ens agradaria que en vingués més, pel club que som: competim amb nanos de la casa, cuidem una personalitat molt clara... L’Olot treballa per competir, aportar valor social i defensar la nostra identitat i els drets del talent esportiu català.

Com resumeix la temporada de la plantilla?

L’any ha estat bo. I hem patit, com sempre. Vull recordar que ens han xiulat vuit penals en contra i dos a favor. Al llarg del curs, hi ha desigualtats que vull atribuir a les casualitats que fan més difícil la feina d’equips com el nostre. En els últims sis partits, de fet, no hem encaixat cap gol de jugada: els quatre que ens han fet, han sigut de penal.

Les circumstàncies que han envoltat l’equip no ho han posat fàcil, en les últimes setmanes...

Hem tingut mala sort, amb un percentatge important de baixes de llarga durada, inclosos futbolistes rellevants que, pel nostre estil, ens feien falta.

Malgrat tot, el comportament col·lectiu ha estat impecable.

Els mals resultats han arribat d’una manera molt concreta: amb penals al darrer minut o en el temps afegit i amb altres jugades dubtoses. Però la resposta ha estat excel·lent i hem sabut superar ensurts que, des del nostre punt de vista, han sigut poc justos. Tant l’equip, al terreny de joc, com el cos tècnic a fora, han actuat d’allò més bé. El més fàcil és que tot surti bé quan guanyes, però el fet d’anar caient a posicions complicades i superar-ho, em dona pau i em permet encarar el curs vinent amb menys dificultats.

L’entrenador, Roger Vidal, un home de la casa, acaba contracte. Renovarà?

No ho puc contestar, però a nosaltres ens agradaria molt que fos així. Pel nostre projecte, volem gent d’aquí, que estigui compromesa amb el club. La nostra il·lusió és que en Roger Vidal continuï representant l’Olot i esperem que la seva sigui la mateixa. Ha gestionat de meravella tot el que ha anat passant, tant pel que fa a situacions internes com externes. I ha superat errors.

S’entreveu un mercat mogut, en moviments d’altes i baixes?

En Lluís Micaló, el nostre director esportiu, té les coses molt clares i estic convençut que sabem el que volem fer. Ara el que falta és poder-ho fer. Ja sabem que cada any el mercat s’encareix i nosaltres tenim recursos limitats.

Com s’aconsegueix millorar aquest aspecte?

Si realment fóssim capaços de convèncer el públic i l’afició que aquest projecte no només vetlla pels interessos de la ciutat i de la comarca, sinó que a les assemblees ens esforcem en el nostre compromís amb el futbol català, seria fantàstic. Les coses serien més fàcils si ens acompanyés més gent.

El lloc de l’Olot és la Segona RFEF o es pot somiar en gran?

Amb més recursos podríem ser més ambiciosos i pensar en fites més elevades, esclar. Però, ara com ara, és un èxit estar a la Segona RFEF.

Es valora el fet de tenir a l’Olot en aquesta categoria?

Hem de ser conscients que la premissa és clara: com més afició tinguem, més amunt podem anar. Amb els socis actuals, la Segona RFEF és una bona categoria, tot i que ens agradaria créixer. A tots ens fa il·lusió tenir millors resultats, apropar-nos als llocs de dalt i brindar més alegries a la gent, però esperem captar-ne més, d’aficionats. El nostre projecte va més enllà de l’aspecte esportiu. Em refereixo a un tema social, de posicionament. Som un club que a Catalunya ha de millorar i convèncer cada dia a la gent.

Costa, això?

Si la gent no està convençuda de fer passos endavant, com sí que ha passat a l’Europa i al Sant Andreu, per exemple, no és un problema de la gent. És un problema propi, de nosaltres, per no haver-nos sabut explicar més bé. Però ho continuarem intentant i insistirem tot el possible.

Per acabar, pensa fer alguna celebració especial?

Serà modesta, amb la junta i la plantilla.

Subscriu-te per seguir llegint