Jocyte: "Vull acabar allò que he començat, guanyant amb l'Spar Girona"

Ha jugat tota la temporada per disputar les finals. Estan sent com s’esperava?

Sí, ja esperàvem que aquestes semifinals serien dures. De fet, esperàvem que totes les sèries del play-off fossin dures com així estan sent. Són partits importants des del primer minut, la gent està cansada, hi ha lesions -especialment al nostre equip n’hi ha moltes- i totes juguem al màxim... Crec que ho estem fent prou bé per les circumstàncies que tenim. Només vam perdre d’un punt a València (67-66) i és una bona renda per superar l’eliminatòria a casa.

Fontajau decidirà.

I tant. Crec que l’afició ens ajudarà molt. Juguem a casa, amb el suport de la nostra gent i s’ha de notar.

Com està l’equip, tant físicament com anímicament?

Crec que la part mental és el que ens manté vives. En aquest punt de la temporada, físicament aguantem com podem. Les cames pesen, hi ha lesions..., però hem de mantenir el cap amunt i no pensar en aquesta dinàmica de l’equip. Només som vuit jugadores les que realment podem jugar i portem així des de ja fa força temps... La marxa de Chloe Bibby també ens ha canviat una mica com a equip i hem hagut de readaptar-nos. La part mental és definitivament el que ens manté en la lluita.

No ha de ser fàcil tenir tantes baixes en els partits més importants.

Com he dit, som fortes mentalment i també intentem descansar tot el que podem durant aquests dies, que no és fàcil. Dijous, per exemple, vam tornar en autobús de València i a les tres de la matinada arribàvem a Girona. No va ser la millor nit per dormir, és clar, però és el que hi ha i hem de continuar treballant. Aquest matí (per ahir) hem vingut a Fontajau per fer gimnàs i després l’entrenament. Toca fer-ho. Volem guanyar i per això treballem.

Les «poques» que són van en la mateixa direcció.

I tant. Crec que un bon exemple va ser contra el València a la lliga regular. Érem poques jugadores. No teníem Laura (Quevedo), Chloe (Bibby), Arica (Carter), Marta (Canella)... Totes elles són jugadores importants de l’equip i, tot i ser, diria, set jugadores contra un gran equip com el València, vam estar unides i ens en vam sortir.

Aquest sobreesforç que estan fent la pot condicionar per anar després a la WNBA?

Hi aniré tan aviat com acabi la temporada amb el Girona, però espero que s’allargui una mica encara perquè això voldrà dir que hem guanyat. Sé que serà dur anar allà perquè físicament hi ha el que comentàvem, però espero tenir un parell de dies lliures -només un parell, no demano més- per recuperar-me. Al final, jugo a bàsquet per això. És al que em dedico i he escollit tornar a jugar a dues competicions en una temporada, veurem com ho porto. Segur que em farà ser més forta.

En el seu cas, sempre ha tingut clar acabar la temporada amb l’Spar Girona fins a l’últim partit, malgrat que el play-off se sobreposés amb l’inici dels training camps.

Sí, és clar. Hi ha gent que marxa durant la temporada perquè ho posa al contracte o el que sigui, però jo sempre he tingut clar que volia acabar la temporada perquè vull guanyar. Tinc aquesta mentalitat de voler acabar les coses que he començat. Soc aquí. Vull acabar la temporada guanyant amb el Girona.

Les Valkyries li han posat alguna trava?

No han posat cap obstacle. Crec que ho tenien força clar. O sigui, com qualsevol club, és obvi que em voldrien tenir disponible ara mateix i els agradaria que ja fes un mes que fos allà. Com tothom. La circumstància, però, és la que és. Estic en una posició en la qual he d’escollir i trio acabar bé amb el Girona.

Si que ha comunicat a l’Spar Girona, no obstant això, que al final d’aquesta temporada no continuarà i el curs que ve jugarà a la nova lliga Project B. Com s’ho ha pres el club?

No sé com s’ho han pres! No hem tingut cap conversa en aquest sentit, és la meva decisió. Ho vaig parlar amb en Roberto (Íñiguez), a principis de temporada, i estava content per mi. Ell m’ha ajudat a posar-me a l’equip, en una posició de lideratge i a expressar-me com soc jo mateixa a la pista. M’ha donat seguretat i, per això, puc fer el salt a una nova lliga com la Project B. Em va donar suport i està content que pugui millorar el meu contracte.

Què ens pot dir de la Project B? No en sabem gaire cosa...

A veure, per mi també és nova i no tinc gaire informació perquè l’han volgut mantenir molt en secret. És una lliga que es jugarà pel món, hi haurà unes quantes sèries i passarà per les ciutats un parell de setmanes. Em permetrà conèixer moltes cultures, sobretot a l’Àsia, i segur que serà molt més que bàsquet. Permetrà que altra gent que no és aficionada ens vegi i també poder apropar el bàsquet femení a tothom.

Llavors, ajudarà el bàsquet femení a créixer?

Això penso. El bàsquet femení es troba en un moment de creixement i expandir-lo arreu del món és bo per contribuir-hi.

Amb 20 anys, és molt jove encara. No deixa de ser un pas arriscat anar a la Project B. Ho considera així?

Crec que pot ser arriscat anar a la Project B a qualsevol edat. Bàsicament perquè és nova i hi ha poca informació. Vaig prendre la decisió d’anar-hi perquè m’agrada assumir riscos. Era anar al doble i, llavors, o corria el risc o em quedava igual. Soc jove i tinc molta carrera per endavant, no sé què passarà.

De què li ha servit aquest any amb l’Spar Girona?

Ha estat un any realment positiu. Aquí m’han donat un contracte professional i he guanyat seguretat, cosa que no m’esperava gens al principi. Igual que no sé res de la Project B, no sabia res del Girona. Sabia que hi havia grans jugadores a la plantilla i no era fàcil que se m’obrissin tantes portes. Estic molt agraïda.

Creu que ha fet un pas endavant com a jugadora?

Per descomptat. Quan et donen tant poder i ets una de les referències en atac, has de fer-lo. Les rivals potser et posen més atenció que a la resta de jugadores. He crescut mentalment i personalment. Tot s’ha acabat traduint a la pista.

Què li ha ensenyat Roberto Íñiguez?

Moltes coses! Es pot estar més o menys d’acord amb el nostre entrenador, però en l’aspecte basquetbolístic i com lidera l’equip des de la banqueta... Poder aprendre d’ell va ser una de les raons per les quals vaig venir a Girona.

I les seves companyes? Són un equip que ha connectat molt.

Si soc sincera, som un grup de gent molt maca. No hi ha ningú que sigui egoista, sempre intentem guanyar totes.

Aquest play-off ha de fer justícia al gran inici de temporada de l’equip?

Hauria. Sí, ho vam fer molt bé a l’inici. A les finals, però, pot passar qualsevol cosa. Saragossa i Avenida, per exemple, també tenen unes semifinals igualades. Tothom pot guanyar.

Llavors, semblava que no tinguessin rival.

Érem un equip molt diferent a l’inici. Hem perdut moltes jugadores pel camí i les baixes ens han canviat molt, la manera de jugar i també com ens veuen els rivals. No som el mateix equip, però com a jugadores hem de saber afrontar els canvis i adaptar-nos. És el que estem fent.

Aprofiten alguna cosa de l’inici, però?

Ens va ajudar a construir una bona base i a fer-nos un nom. Sobretot a l’Eurolliga, crec que tothom veu el Girona com un bon equip. Al final, vam arribar a la Final Six i vam quedar-nos a les portes de la Final Four. Estic segura que ens hem posat al mapa.

Què suposaria per vostè guanyar la lliga?

Seria la meva primera lliga espanyola i en la meva primera temporada aquí. Sempre vull guanyar títols. La Copa no ens va anar bé, no vam tenir medalla a l’Eurolliga... Guanyar la lliga seria xulo. Vaig venir a Girona per guanyar títols.

Subscriu-te per seguir llegint