Un 2-14 en els últims dos minuts i mig condemna el Girona contra el Manresa (74-79)

Hi ha derrotes que fan mal perquè no només resten un triomf: també frenen una il·lusió que començava a agafar velocitat. El Bàsquet Girona tenia davant el Manresa una oportunitat d’or per obrir forat, reforçar la seva candidatura al desè lloc i acostar-se una mica més a la zona noble que pot portar cap a Europa. Però el partit se li ha escapat en una nit de pes, en uns últims dos minuts i mig en què el Manresa ha signat un parcial de 2-14 difícil d’explicar, amb tres triples seguits de Bassas —dos— i Ubal, després d’haver arribat a anar 14 punts per darrere. La derrota no enterra res, però obliga a mirar-se al mirall: si el Girona vol somiar en gran, petites finals com aquesta s’han de guanyar. I, per postres, es perd l’average després del 93-95 del Nou Congost.

Al Bàsquet Girona li ha costat trobar l’encert, però ha picat pedra des del primer minut. Com a Múrcia, i a diferència del darrer partit a casa contra el Saragossa, els triples no entraven, i l’única fórmula de supervivència eren els tirs lliures. Un primer parcial de 7-0 al primer quart ha permès passar del 8-9 al 15-9, i d’aquí al 22-15 que ha tancat els primers deu minuts. El Girona defensava a mort i dominava el rebot, sobretot el defensiu. Poder córrer, per a l’equip de Moncho, és una benedicció, ja se sap.

Al segon quart, el Girona ha clavat un altre parcial, aquest de 10-0, al Baxi, que s’ha vist 14 punts a baix, 34-18. Álex Reyes havia obert el període amb un triple, però l’ofensiva gironina ha estat de nota, liderada per Otis Livingston. El partit era molt distret: s’han vist esmaixades, com les de Geben, i un Bàsquet Girona que, salvat a quatre jornades del final, no perd l’ambició ni la fam de guanyar. El Manresa, amb una cistella d’Ubal, ha escurçat la diferència (37-30), però aleshores ha aparegut Vildoza, amb dos triples, per enviar el partit al descans amb un 43-32 prou aclaridor. De mica en mica, els locals han anat millorant el percentatge de tres, i això explica també com han pogut minimitzar l’encert superior del Manresa en aquest aspecte del joc.

El Bàsquet Girona s’ha tornat a ennuegar en atac a l’inici del tercer quart. Sort que continuava defensant bé, però fins i tot cistelles fàcils, com una entrada de Pep Busquets, eren escopides per l’anella. No hi havia producció ni des de dins ni des de fora. Més de cinc minuts ha trigat l’equip gironí a anotar per primer cop en aquest tercer acte, tot i que en aquest temps, per sort, el Manresa només ha fet cinc punts (43-37, tirs lliures d’Oriola), perquè l’escenari hauria pogut ser molt pitjor. A 4:54, el Girona ha posat les coses a lloc: primer amb un tir lliure de Hildreth i tot seguit amb dos triples, de Livingston i Hughes, que situaven un +11 (50-39). Però no hi havia res fet. Un triple de Bassas ha posat el Manresa a cinc (53-48), i encara bo que Hildreth ha convertit dos tirs lliures per tancar el quart amb un +7 (55-48). El Girona només ha anotat 12 punts en aquest període.

El +12 ha tornat a l’inici del darrer parcial, de la mà d’un triple de Livingston i una cistella de Geben (60-48), que retornaven la tranquil·litat als locals. Hi ha hagut una tècnica a Needham i una altra a l’entrenador del Baxi, Diego Ocampo, i això ha fet que el partit tingués interrupcions constants. Un triple de Needham a 7:06 ha posat el Girona +13 (64-51). Tot i aquesta rauxa puntual, no hi havia gaire encert en cap dels dos equips. S’ha entrat als últims cinc minuts amb 67-55, però el Manresa, amb un parcial de 0-6, s’ha posat a sis (67-61). Hildreth, amb un 2+1, ha mantingut la calma (70-61), però el partit no estava ni molt menys guanyat. Quatre punts seguits d’Oriola han deixat els visitants a cinc (70-65), amb resposta d’Otis des del tir lliure (72-65). El Manresa no ha tirat la tovallola. Tres triples seguits de Bassas —dos— i Ubal han posat els visitants per davant (72-74), i Hughes ha empatat a 41 segons del final. Dani Pérez ha fet el 74-76. I no hi ha hagut manera de donar la volta al marcador. Livingston ha errat un triple per empatar i ja no hi ha hagut res a fer.

Subscriu-te per seguir llegint