Florentino Pérez esclata i un psicòleg esportiu analitza el seu discurs: “No hi ha matisos”

L’última aparició pública de Florentino Pérez ha deixat més titulars dels previstos. El president del Reial Madrid va convocar els mitjans per anunciar que en els pròxims dies convocarà eleccions al club, però la roda de premsa va acabar marcada pel seu to, pels seus atacs a l’ABC i per diverses frases que han generat una forta polèmica.

Tot va començar poc abans de la compareixença, quan l’ABC va publicar en exclusiva que Florentino estava cansat. El mandatari blanc ho va negar de manera rotunda davant la premsa i va deixar una frase contundent: “No dimitiré”. A partir d’aquí, el discurs va derivar en una defensa aferrissada de la seva figura i en crítiques directes al mitjà.

Un dels moments més comentats va arribar quan Florentino Pérez va fer referència a una periodista de l’ABC amb una expressió que va aixecar molta polseguera: “Un article el publica una dona que no sé ni si sap res de futbol”. La frase va ser interpretada com una sortida de to i va alimentar encara més el debat sobre el contingut i les formes de la compareixença.

La lectura del psicòleg Carles Marcos

Per analitzar el discurs del president blanc, SPORT va consultar Carles Marcos, psicòleg esportiu i expert en comportament i comunicació dins l’àmbit de l’esport. Marcos va ser especialment dur amb la intervenció de Florentino i va assegurar que molts el tenien per una persona amb un discurs controlat, pausat i ben estructurat, però que aquesta compareixença va demostrar el contrari.

Segons el psicòleg, la roda de premsa va ser un “esperpent pel que fa a l’oratòria”. Marcos considera que Florentino va allargar durant més d’una hora un missatge que, segons ell, es podia resumir en poques idees: “Va fer servir un discurs de més d’una hora, quan es podria resumir en tres frases que va repetir més de vint vegades”.

L’anàlisi de Marcos apunta directament a la manera com el president del Reial Madrid construeix el relat al voltant de si mateix. El psicòleg afirma que Florentino va mostrar “un perfil narcisista” i descriu la seva manera de parlar com una oratòria circular, “en què la paraula no és un pont per transmetre informació, sinó un mirall per reflectir la seva pròpia imatge”.

Un discurs centrat en la seva figura

Per a Carles Marcos, el que va delatar Florentino Pérez va ser la insistència a repetir una mateixa idea fins a convertir-la en una mena de veritat incontestable. Segons el psicòleg, “va ser aquesta veritat absoluta en parlar, repetint una idea una vegada i una altra perquè qui l’escolta l’accepti per esgotament”.

Marcos també sosté que el discurs del president blanc tornava constantment als seus propis èxits i a la seva trajectòria al capdavant del Reial Madrid. “El seu ego feia que el seu discurs sempre tornés a la seva vida triomfant, als èxits del Reial Madrid gràcies a ell, amb la pretensió que se sabés en tot moment qui és el protagonista, tot i insistir que al club manen els socis”, va explicar.

El psicòleg afegeix que aquesta repetició buscava, segons la seva lectura, reduir l’espai per al pensament crític. “Això ho va reiterar fins a la sacietat per intentar bloquejar aquest sentit crític”, va afirmar Marcos.

“O lleialtat o traïció”

La conclusió de l’expert és que el discurs de Florentino Pérez no deixava espai per a visions intermèdies. Segons Marcos, aquest tipus de conducta converteix qualsevol crítica en una amenaça i divideix el relat en dos blocs: els qui estan amb ell i els qui hi estan en contra.

“Aquest narcisisme no admet opinions diverses ni crítiques, perquè tot és blanc o negre: o èxit o fracàs, o lleialtat o traïció, i cal escollir entre una cosa o l’altra. No hi ha matisos”, va sentenciar el psicòleg esportiu.

La roda de premsa, que havia de servir per anunciar un procés electoral al Reial Madrid, ha acabat convertida en una de les compareixences més comentades de Florentino Pérez, tant pel seu enfrontament amb l’ABC com per la lectura psicològica d’un discurs que, segons Carles Marcos, va estar marcat per la repetició, l’ego i la manca de matisos.