Spar Girona: Pere Puig dona per perduda Holm i veu molt difícil retenir Coulibaly

La final de la Lliga Femenina encara cou a l’Spar Girona. No tant pel que va passar a la pista, sinó pel que podria haver sigut. L’equip de Roberto Íñiguez es va quedar a dos punts d’eliminar el València i disputar el títol, després d’una eliminatòria en què va competir al límit, amb baixes, desgast i una plantilla agafada amb pinces. «Veure ahir el primer partit de la final em va fer mal. Podríem haver-hi estat jugant. Quedar a dos punts després de competir com autèntics animals fa mal», admetia Pere Puig, director esportiu del club, en la seva valoració de temporada.

Puig no amaga l’ambició del projecte. «Som un club ambiciós, que vol créixer i estar el més amunt possible. Em fa mal veure la final i no ser-hi», insistia. Tot i això, la lectura global del curs és positiva. L’Spar Girona va guanyar la Lliga Catalana, va acabar líder la primera volta de la lliga regular, va disputar per primera vegada la Final Six de l’Eurolliga i va arribar a les semifinals de la competició continental. Només la Copa de la Reina, on l’equip no va estar al nivell esperat, deixa una espina clavada. «Ens va saber un greu terrible», reconeixia Puig.

El director esportiu, però, va més enllà dels resultats. «A principi de temporada deia que l’objectiu era engrescar la gent, que Fontajau se sentís orgullosa de l’equip. I ho hem fet amb nota. Durant moltes fases de la temporada ha sigut un plaer veure’l jugar», afirmava. Per a Puig, aquest primer any de la fusió amb el Bàsquet Girona ha servit per crear «una manera de fer» que ha de permetre al projecte continuar creixent. «El projecte té marge i ens permet seguir creixent i arribar més lluny», apuntava.

Una plantilla renovada

Ara bé, el final de temporada també ha deixat clar que l’equip entrarà en una fase de renovació important. El club ja assumeix que hi haurà moltes sortides, algunes per decisió pròpia i d’altres perquè l’Spar Girona no pot competir econòmicament amb les ofertes que tenen algunes jugadores. Dos dels casos més evidents són els de Klara Holm i Mariam Coulibaly. «Amb Holm no hi ha opció. Aquests dies l’acomiadarem públicament», ha reconegut Puig. La base sueca marxarà a l'Azulmarino Mallorca, acabat d'ascendir. El cas de Coulibaly no està tancat, però és molt complicat. «No la donem per perduda, però amb la falta de pivots americanes té ofertes a les quals ens és difícil arribar», explicava.

En canvi, el club té contracte amb Laura Quevedo i Acelle Merceron. Iyana Martín, base asturiana del Perfumerías Avenida i una de les jugadores joves amb més projecció del bàsquet estatal, és una opció sobre la taula. «És una possibilitat més. Hem d’esperar els propers dies», deia Puig, sense voler donar res per fet.

La confecció de la plantilla, de fet, està condicionada per un mercat especialment complex. Puig ha advertit que el bàsquet femení europeu viu «un sotrac» arran de l’impacte de la WNBA i del nou escenari contractual als Estats Units. «Els clubs encara ens estem resituant. A dia d’avui, si no hi ha clàusules de sortida hi ha moltes jugadores que no volen signar», explicava. Aquesta temporada l’Spar Girona ja ho ha patit amb la sortida de Chloe Bibby, però no només amb ella. «Totes tenien clàusula de sortida. Algunes jugadores han perdut l’opció d’estar a la WNBA per no sortir de Girona. Han rebut moltes pressions i això ha sigut un element desestabilitzador», admetia.

Jugadores amb compromís

Puig ha posat en valor, precisament, el compromís de les jugadores que van decidir acabar la temporada a Fontajau tot i tenir altres opcions o interessos personals. «Era molt fàcil deixar-se anar. Algunes tenen nous equips, de WNBA o d’altres lligues, i en canvi hi van ser. Això és un orgull, que les jugadores del Girona vulguin competir fins al final», subratllava. El cas de Justė Jocyte és evident, tot i que Puig no va voler entrar en noms concrets: «Va decidir que acabaria la temporada aquí i li estem agraïts».

La continuïtat de Roberto Íñiguez també sembla ben encaminada, tot i que encara no està signada. «Està bastant avançada. Estem treballant plegats pensant en l’any que ve i espero que no es torci», explicava Puig. El club vol que la nova plantilla mantingui el segell de l’entrenador basc: ritme alt, joc alegre, possessions curtes i una proposta valenta. «El segell serà seu. Ell és qui ens guia. És el líder d’aquest equip», afirmava.

El futur de Berta Ribas

Puig també va parlar de les jugadores gironines i del paper de fons que han tingut Berta Ribas i Anna Badosa. Sobre Berta, ha sigut molt clar: «És una jugadora de Lliga Femenina i així li vaig fer saber. Crec que hauria de fer un pas per trobar un lloc on tingui minuts». El club estaria encantat que continués, però entén que necessita créixer jugant més. De Badosa en va destacar el retorn a Europa i la seva implicació. «Ha progressat moltíssim. Els equips creixen quan tens gent implicada que sent els colors, que no fa mai cap mala cara, jugui tres minuts o no», va dir.

El director esportiu també ha volgut reivindicar aquesta feina invisible. «La gent no ho veu, però sense elles aquests anys no haurien estat com han estat», ha dit, recordant també perfils com el d’Aina Cargol. En un estiu que es preveu mogut, l’Spar Girona es prepara per canviar peces importants sense perdre l’essència. Amb una advertència final: repetir el que s’ha fet aquest any no serà gens fàcil. «Tot va molt ràpid i es cremen etapes. Costarà molt repetir aquest èxit d'haver arribar a la Final Six. Si pensem que tornarem a fer això, ens equivocarem», avisava Puig.

Subscriu-te per seguir llegint