Anderson dona al València la seva quarta Lliga a toc de botzina i tomba el Casademont (68-67)

Una cistella de Yvonne Anderson sobre la botzina va donar aquest diumenge al Valencia Basket el seu quart títol de la Lliga Femenina, guanyats tots ells de manera consecutiva, i va tombar un valent i lluitador Casademont Saragossa que es va quedar a un pas de poder forçar un tercer partit després d’haver dominat gairebé tot l’enfrontament de la mà de Mariona Ortiz.

Quan més a prop tenia la victòria l’equip aragonès, va aparèixer la vella guàrdia del Valencia Basket, en aquest cas Leticia Romero i també Queralt Casas, per rescatar-lo i forçar un final ajustat en què Helena Oma va estar molt a prop de donar el triomf a les seves, però en què l’aparició final d’Anderson ho va canviar tot.

Obligat a guanyar per continuar viu, el Casademont Saragossa va arrencar amb més ímpetu i un parell de triples, però el València, esperonat per la bona entrada al Roig Arena, es va connectar ràpid al partit, agitat per Yvonne Anderson i per Elena Buenavida.

Però Mariona Ortiz no va deixar caure l’equip aragonès i, quan la poderosa Aminata Gueye va entrar a pista i va començar a dominar totes dues cistelles, van recuperar el control. Va durar, això sí, els tres minuts que va trigar Hillsman a fer-li la segona falta. Malgrat tot, el 5 de 8 des de la línia de tres aguantava el Saragossa (18-22, m.10).

Rubén Burgos va allargar la rotació de les locals com una inversió de futur, però en va pagar un preu alt. Va perdre rigor i finalitzadores en atac i, sense mirar la cistella més que com a últim recurs, va veure com el Saragossa, més musculós i més vertical, s’escapava de set.

El tècnic local va haver de reconstruir a correcuita el seu cinc per evitar mals majors, però l’encert visitant des de lluny i la feina de Gueye i Mawuli sota els cèrcols van permetre a l’equip d’Arnau Ferreres fer valer la seva major envergadura per arribar al descans amb el partit controlat, més en sensacions que en el marcador (33-36, m.20).

Després del descans, la lucidesa de Mariona Ortiz i nous triples van permetre al Casademont tornar a eixamplar l’avantatge. El València no trobava la manera de curtcircuitar l’equip aragonès que, segur del seu pla de partit, va fer que Rubén Burgos aturés el joc i va elevar la confiança de la «marea roja» que l’acompanyava per forçar un tercer partit (41-51, m.26).

En el pitjor moment del València, va aparèixer al rescat una inspiradíssima Leticia Romero, molt desdibuixada a la primera part. També hi van ajudar la defensa de Queralt Casas sobre Ortiz i un triple de Fiebich. En menys de quatre minuts, tot va canviar (51-51, m.30).

El València va pagar l’esforç per reenganxar-se i el Saragossa va aguantar com va poder per davant al marcador per arribar a un final de cara o creu. Un triple d’Helena Oma va ser clau per mantenir-se dret (58-60, m.38).

Un triple de Leo Fiebich va culminar la remuntada, però Ortiz va respondre amb un altre, el seu quart de quatre intents. L’intercanvi de cops es va succeir i un triple d’Awa Fam va permetre al València entrar per davant a l’últim minut (66-65, m.40).

Valenta, Oma va respondre en l’acció següent i dues errades seguides de Fiebich van donar al Saragossa la pilota a trenta segons, però la bona defensa del València va forçar una pèrdua. Quedaven deu segons i les locals no tenien res preparat, però Yvonne Anderson es va colar per una escletxa de la defensa aragonesa per donar el títol al València i infligir al Casademont una derrota cruel. Aquí va començar una festa que va acabar amb la base nord-americana enlairada.