Montilivi torna a mirar el vertigen als ulls

La derrota de diumenge al Metropolitano, combinada amb la resta de resultats, ha abocat el Girona a haver-se de jugar la permanència a Primera Divisió a una sola carta. Un caixa o faixa dissabte contra l’Elx a Montilivi en la darrera jornada. Guanyar és salvar-se; empatar o perdre vol dir caure a Segona.

Deia Míchel dimecres passat que el partit contra la Reial Societat era el més important de la història del Girona. No es va guanyar, però, afortunadament, tampoc es va perdre, cosa que permet a l’equip arribar a l’últim dia depenent d’ell mateix en un partit que, ara sí, pot ser un dels més importants de la història de l’entitat. Si es guanya, se sumarà un curs més a Primera i s’afegirà confiança al projecte; si no, la garrotada serà forta. En tots els sentits: esportiu, econòmic i estructural, amb una Ciutat Esportiva que no avança i un estadi nou fantasma.

Centrem-nos en el vessant esportiu. Míchel ja ho va fer immediatament després del xiulet final de Muñiz Ruiz a Madrid. No era el moment per criticar la poca pólvora dels seus ni retreure res, sinó de remar fins dissabte a les onze. Després, ja hi haurà temps de prendre decisions. Està preparat l’equip per guanyar una final així? «Sí», deia el tècnic, convençut de la capacitat del vestidor per sortir-se’n.

I el club, ho està? Històricament no es pot pas dir que les darreres experiències li hagin anat gaire bé a un Girona que té el record ben fresc de disgustos grossos a un partit a Montilivi. Un, precisament, contra l’Elx el curs 2019-20, en la tornada de la final del play-off per pujar a Primera, quan un gol de Pere Milla en l’afegit va donar l’ascens als il·licitans.

Aquell dia maleït no és pas l’únic de record negre per als gironins a l’estadi en els darrers vint anys en partits a cara o creu. Un any després, el curs 2020-21, seria el Rayo Vallecano qui deixaria amb un pam de nas els de Francisco i celebraria l’ascens a Montilivi (0-2). El Girona havia baixat dos anys abans arran d’una derrota contra el Llevant en la penúltima jornada (2018-19), en un altre partit on només s’hi valia guanyar per continuar realment viu fins a l’últim dia. Va perdre (1-2) i va baixar virtualment.

El lema «Som tossuts», del qual el club n’ha fet bandera, ve, en part, d’aquesta capacitat d’aixecar-se i insistir després de tantes garrotades. Les que van ser fortes van ser les que va patir l’equip en els primers intents per pujar a Primera. Sobretot la del famós dia del Lugo, quan un gol en l’afegit dels gallecs (1-1) va deixar sense ascens el jove i inexpert Girona de Pablo Machín (2014-15). Un any després, l’equip tampoc seria capaç de remuntar un gol a l’Osasuna i perdria 0-1 en la final del play-off. El premi sí que arribaria el 2017 en una «final» davant el Saragossa on, això sí, només calia empatar i, amb un punt, el Girona pujava i els aragonesos se salvaven. I, lògicament, no es va fallar (0-0).

A partir d’aquí, les tres finals anteriors van ser totes alegries. I quines alegries! Ja a Segona A, el curs 2013-14, en un any ben mogut, l’equip es va plantar a la darrera jornada amb la necessitat de guanyar el Deportivo de la Corunya, ja ascendit, i esperar un parell d’ensopegades de rivals per salvar-se. I ho va fer en la gran nit d’Eloi Amagat (3-1) i sense excés de patiment.

Sí que va ser d’infart, per contra, la salvació de la temporada 2009-10. En un partit semblant al de dissabte, Girona i Múrcia es jugaven una plaça de descens a Segona B. Tots els rivals directes van fer la feina i obligaven els de Narcís Julià a, com a mínim, empatar per no baixar. El gol miraculós de penal de Kiko Ratón (1-1) va evitar el que hauria estat un descens i, possiblement, la desaparició d’un club que vivia una situació econòmica precària. Amb l’empat, el Múrcia va baixar.

L’èxtasi contra l’Igualada

Més lluny queden la final del 2008 per pujar a Segona, en què Montilivi va viure una festassa contra el Ceuta amb el gol de Migue (1-0), i la decepció del 2006 davant l’Eldenc (0-2), que deixava l’equip un any més a Tercera. I ara fa vint anys, el Girona se salvava de baixar a Primera Catalana capgirant un 0-2 en l’afegit per guanyar 3-2 amb gols de Sarabia, Escriche i Rosas.

Finals a l’estadi

2016-17

Girona-Saragossa 0-0

Se suma el punt que feia falta per pujar a Primera.

2013-14

Girona-Dépor 3-1

El triomf i la resta de resultats suposen la salvació a Segona.

2009-10

Girona-Múrcia 1-1

El penal de Kiko Ratón evita de miracle el descens a Segona B.

2007-08

Girona-Ceuta 1-0

El gol de Migue suposa l’ascens a Segona en la final del play-off.

2020-21

Girona-Rayo 0-2

El Rayo remunta l’1-2 de l’anada i deixa sense ascens el Girona.

2019-20

Girona-Elx 0-1

Un gol de Milla en l’afegit frustra el retorn a Primera i l’Elx puja.

2018-19

Girona-Llevant 1-2

L’equip baixa virtualment a Segona en la penúltima jornada.

2015-16

Girona-Osasuna 0-1

El gol de Kodro deixa sense remuntada ni ascens.

2014-15

Girona-Lugo 1-1

Caballero, en l’afegit, ensorra les il·lusions de pujar a Primera.

2005-06

Girona-Eldenc 0-2

L’equip no pot remuntar l’1-0 d’Elda i es queda a Tercera.

Subscriu-te per seguir llegint