Set finals de Champions amb el Barça femení: la història de Jordi Bonet des de l'ombra

Quan dissabte el Barça salti a la gespa d’Oslo per disputar una nova final de la Champions, Jordi Bonet tornarà a viure-ho des d’aquell lloc que coneix millor que ningú: discret, lluny del focus mediàtic, però amb la sensació íntima d’haver format part de tot el camí. El tècnic gironí (té el títol per entrenar fins a Tercera RFEF i podria assumir la direcció esportiva de qualsevol club d'elit del món), responsable de scouting del primer equip i de la base femenina del club blaugrana, ha estat testimoni privilegiat de la transformació d’una secció que ha passat de créixer a poc a poc a convertir-se en una de les grans potències d’Europa. Bonet, exdelegat a Girona de la Federació Catalana de futbol durant 14 anys (2011-2025) hi ha estat sempre. En tots els títols, en totes les lligues i copes, i també en totes les finals europees. Sis fins ara: tres guanyades i tres perdudes. La d’Oslo aquest dissabte (18h) contra l'Olympique de Lió serà la setena.

«He estat a totes les finals de Champions que ha jugat el Barça femení», explica Bonet, que recorda perfectament la primera, el 2019 a Budapest, quan el Lió va imposar-se per 4-1. Aquella derrota va marcar un abans i un després en el camí europeu del club. Després vindria la primera gran nit continental, el 4-0 contra el Chelsea a Göteborg, el 2021, encara amb l’estadi a porta tancada per la pandèmia. El 2022, a Torí, el Lió tornaria a barrar el pas al Barça amb un 3-1, però l’equip blaugrana es refaria l’any següent a Eindhoven, amb una remuntada contra el Wolfsburg (3-2). El 2024, a Bilbao, el Barça va tornar a tocar el cel superant el Lió per 2-0. I el curs passat, a Lisboa, l’Arsenal va trencar el somni amb un 1-0.

Més de 25 anys al Barça

La trajectòria de Bonet al Barça ve de lluny. El 1998, Pep Boada el va incorporar per fer captació de futbol base masculí a Girona. Amb el temps, i quan el club va començar a professionalitzar l’estructura femenina, cap al 2015, va passar a portar també la captació del femení. En aquell moment, amb Markel Zubizarreta com a director esportiu, es va començar a construir un projecte que havia de créixer amb paciència. «Es tractava d’anar fent passos, d’anar creixent a poc a poc», recorda. Bonet, amb títol d’entrenador i de director esportiu, havia estat molts anys vinculat al futbol gironí, però al Barça va trobar un espai on fer una feina silenciosa i determinant. Ara Zubizarreta exerceix de director esportiu del grup d'equips propietat de Michele Kang (Olympique de Lió, Washington Spirit i London City Lionesses).

La seva tasca ha estat veure, detectar i anticipar. «Vaig entrar per veure jugadores i fitxar. Per fer d’observador», resumeix. Viatges, tornejos, vídeos, informes i moltes hores de camp. Durant molt temps, pràcticament sol. «Fins fa poc era jo l'únic qui anava per Espanya i Europa a veure jugadores», explica. Eurocopes, Mundials, tornejos de seleccions, fases prèvies i competicions de base han format part del seu calendari habitual. L’octubre passat era al Mundial sub-17 del Marroc; la setmana passada, a l’Europeu sub-17 d’Irlanda del Nord; fa tres setmanes, en fases prèvies sub-19 a Düsseldorf i Suïssa, i la setmana vinent ja té un altre torneig juvenil a Galícia. «Fem molta captació en vídeo, però després cal anar-hi en directe», diu.

El fitxatge de Lieke Martens

Entre els noms que l’han ajudat a guanyar-se la confiança del club hi ha el de Lieke Martens, que acabaria sent campiona d’Europa amb Holanda i millor jugadora del món. Ell la va dur al Barça. «Amb Martens em vaig fer un nom», admet. Però quan parla amb més orgull és de Vicky López. «Amb 12 anys l’anava a veure a Madrid. M’havien parlat d’una nena molt bona i la vaig anar a veure en plena pandèmia, mig d'amagat, als entrenaments», recorda. Quan va fer 16 anys, Vicky López va entrar a la Masia procedent del Madrid CFF. Avui és una de les grans joies del futur blaugrana.

El creixement del Barça femení no s’explica només pels fitxatges del primer equip, sinó també per una aposta estructural. «Al seu moment vam encertar els fitxatges. I vam ser pioners a fer una base molt sòlida, amb una Masia que tenim des de fa cinc anys i amb una vintena de residents. El Barça hi ha apostat», defensa Bonet. Ara treballa colze a colze amb Marc Vives, director esportiu després de la marxa de Zubizarreta, en l’àmbit nacional i internacional. L’estructura la completen altres noms com un altre gironí, Francesc Framis, a la base, i Jordi Ventura, en la coordinació global del futbol femení.

Canvi de paisatge

Bonet ha vist com canviava el paisatge. I molt. «Fa cinc anys, quan fèiem proves de nenes petites, en venien 25 i de seguida sabies quina era la bona. Ara no saps quina és la dolenta, perquè totes són molt bones», explica. Per ell, el salt és evident: «L’evolució és espectacular. Les noies han perdut la por de jugar a futbol i els pares també». El Barça ha estat motor d’aquest canvi, però Bonet també avisa dels riscos. «La diferència a la lliga espanyola és molt gran entre Barça, Madrid i Atlètic i la resta d’equips. La lliga s’està quedant trencada», reflexiona. El descens del Llevant, un històric del futbol femení, li serveix d’exemple. «Cal confiar-hi molt més. A Anglaterra hi estan apostant una barbaritat».

Dissabte, a Oslo, el rival tornarà a ser el Lió, el gran gegant europeu i el club que va marcar el primer gran examen continental del Barça. També serà una final amb morbo a les banquetes: Jonatan Giráldez, que va fer campió d’Europa el Barça, dirigeix ara l’equip francès, mentre que Pere Romeu, que n’havia estat el segon, lidera el projecte blaugrana. «Serà una final molt igualada. Són dos equips que es coneixen molt bé», apunta Bonet.

Ell la tornarà a mirar amb aquella barreja de tensió, orgull i memòria acumulada. No sortirà a les fotos principals ni aixecarà la copa en primer pla, però hi haurà una part de la història recent del Barça femení que també serà seva. La d’un tècnic gironí que, des de l’ombra, ha viscut tots els títols, ha ajudat a construir el present i ara busca una quarta Champions.

Subscriu-te per seguir llegint