El notari de Lloret Jordi Fugardo fa el cim de l'Everest

El notari de Lloret de Mar i alpinista Jordi J. Fugardo Pelliser va coronar la matinada de dimecres a dijous l’Everest, el sostre del món, de 8.849 metres. Fugardo va fer cim a les tres de la matinada, hora del Nepal –poc abans de mitjanit a Catalunya–, després de setmanes d’aclimatació i d’espera d’una finestra de bon temps que permetés atacar la muntanya amb garanties.

L’ascensió a l’Everest representa un pas determinant en el seu projecte per completar els Seven Summits, el circuit format pels cims més alts de cada continent. Amb el cim de l’Everest, Fugardo queda ja a les portes de tancar un repte que l’ha portat a alguns dels grans gegants del planeta. Fins ara ja havia assolit l’Aconcagua, a l’Amèrica del Sud; el Denali, a l’Amèrica del Nord; el Kilimanjaro, a l’Àfrica; el Mont Blanc i l’Elbrús, a Europa, i la Piràmide de Carstensz, també coneguda com a Puncak Jaya, a Oceania. Només li quedarà pendent el mont Vinson, a l’Antàrtida, que inicialment tenia previst intentar aquesta tardor però que finalment deixarà per al 2027.

Atac de matinada

Fugardo va ser un dels primers alpinistes de la jornada a arribar al cim, precisament per evitar les aglomeracions que aquests dies s’han produït a la ruta. En total va trigar 17 hores des que va sortir del camp IV fins que va tornar-hi, després de trepitjar el punt més alt del planeta. Ho va fer en unes condicions molt dures, amb força vent i temperatures que rondaven els 40 graus sota zero.

L’alpinista, de 47 anys, va néixer a la Corunya, però amb 18 anys va arribar a Barcelona per estudiar Dret i ja no s’ha mogut de Catalunya. Després de superar les oposicions a notari, va començar a exercir a Cervera. Més endavant va passar per Tossa de Mar i, des de fa anys, està establert a Lloret i plenament arrelat a les comarques gironines.

Els preparatius per intentar l’Everest han ocupat els dos darrers mesos de Fugardo, entre l’arribada al Nepal, l’aclimatació i l’espera del moment adequat per llançar-se cap al cim. Ahir es mostrava molt satisfet per haver pogut completar l’ascensió, però també reconeixia la incertesa amb què havia viscut les hores prèvies. «No pensava que ho pogués fer. Era una loteria, sobretot per la quantitat de gent que hi havia», explicava. Segons Fugardo, entre escaladors i xerpes hi podia haver unes 400 persones pendents d’aprofitar la mateixa finestra de bon temps.

"Semblava la Rambla"

Aquest va ser un dels motius pels quals va decidir sortir de matinada i mirar d’arribar al cim abans que es formessin cues als passos més delicats. «Quan baixàvem semblava la Rambla. He flipat. I he vist gent que amb prou feines podia», relatava encara impressionat. L’alpinista recorda que la ruta és molt limitada i que aquest any, amb rècord de permisos, l’obertura de la via s’ha endarrerit força. Això ha deixat pocs dies disponibles per fer cim i ha concentrat molts alpinistes al mateix moment.

Més enllà de la dimensió esportiva del repte, Fugardo reivindica la muntanya com un espai íntim i personal. «Sempre m’ha agradat la muntanya i la natura, tot i que també el mar. Però amb l’alpinisme tinc una sensació molt personal: la d’estar jo amb els meus pensaments, gaudint de la natura i de la llibertat», assegura.

El proper gran objectiu serà el mont Vinson, a l’Antàrtida, l’últim cim que li falta per completar els Seven Summits. No serà, però, immediat. Després de l’exigència de l’Everest, Fugardo vol fer una pausa abans d’afrontar l’última etapa del projecte. «Ara necessito descansar», admet el notari de Lloret, que preveu tornar a casa la setmana vinent.

Subscriu-te per seguir llegint