El Garbí celebra l’ascens amb una rua per Palafrugell

Festa grossa avui pels carrers de Palafrugell, perquè el Club Handbol Garbí ha celebrat amb una rua i tota la seva gent el lluitat i merescut ascens a Primera Nacional, on ja els esperen amb els braços oberts Bordils i Sarrià. Els jugadors de Sergi Catarain han anat, tot ballant i gaudint, del Pavelló fins a l’Ajuntament, on hi ha hagut rebuda d’autoritats i parlaments des del balcó davant l’afició que omplia la plaça. Ben poc ha importat la derrota per la mínima (33-34) en un últim duel intranscendent contra el Donibane Aukera mentre tota una institució del club, Josep Maria Mora, ànima i fundador del Garbí, ha entregat el trofeu a la plantilla per alçar-lo ben amunt.

El matx d'avui ha acabat amb un marcador ajustadíssim, tal com ho havien estat, també, els altres dos duels disputats durant la promoció. Tant l’un com l’altre, davant els Dominicos de Saragossa i el Villa de Aranda, havien acabat 30-29, decidint-se en els últims minuts. Val a dir que, al descans, poc semblava que el partit d'avui hagués de tornar a tenir un desenllaç agònic. Els de casa, lluny de sortir acusant la ressaca de celebrar l’ascens, han sortit amb força i als cinc minuts guanyaven per 4-0. El rèdit de quatre gols ha estat, justament, el que s’enduien al descans, quan els de Sergi Catarain guanyaven per 17-13. Però si en l’inici del partit el Garbí havia estat una tempesta, en el de la represa ho ha estat el Donibane, que als cinc minuts de segona meitat s’havia posat per davant (18-19). Tot el període seria un intens estira-i-arronsa on, quan l’un s’avançava, l’altre igualava o remuntava el marcador, que finalment ha afavorit els visitants.

«No havíem pensat arribar aquí, volíem salvar la categoria», assegurava el tècnic, Catarain, eufòric dissabte a la nit als micròfons de Ràdio Palafrugell. «Impensable» és, també, l’adjectiu que va trobar l’exjugador i expresident Narcís Madí, pare d’Eduard, que va fer el gol de la victòria amb el Villa de Aranda: «És una feina de molta gent i molts anys, perquè arribar a Primera Nacional era un somni de fa molts anys», afegia emocionat. També ho estava Pau Carbó, que va agrair «a tothom» el suport. Tot mirant-se un pavelló ple i la gent celebrant a la pista, deia com «no hi ha preu, és tan maco! És el club de tota la vida i hem anat creixent». I més que ho faran.

Subscriu-te per seguir llegint