Propietat, Cárcel, Míchel, plantilla i estadi: les grans incògnites del Girona a Segona

El Girona va consumar dissabte el descens a Segona després d’una temporada horrible, que ja havia començat malament amb un pèssim mercat de fitxatges d’estiu. Tres derrotes seguides per iniciar el campionat i un penós 3 de 21 punts en les set primeres jornades van abocar l’equip de Míchel a la cua de la classificació. I quan, miraculosament, va semblar que l’equip se’n sortiria, amb triomfs com els d’Anoeta o al camp de l’Espanyol, el Girona va tornar a defallir. Cap victòria en les últimes vuit jornades i un 4 de 24 punts han acabat dictant sentència. A partir d’aquí, hi ha moltes incògnites de futur per resoldre.

El compromís de la propietat

Què en pensen del descens Ferran Soriano, el City Group, Marcelo Claure i Pere Guardiola? Dos dies després de la catàstrofe, els tres màxims accionistes del Girona continuen desapareguts i en silenci. Quins motius creuen, en la seva anàlisi, que han dut l’equip a baixar de categoria? Com s’expliquen que això hagi passat només dos anys després del millor Girona de la història, classificat per a la Champions? Per què van permetre desmantellar-lo? Aquestes només són algunes de les preguntes que, algun dia, haurien de respondre. Però ja se sap que aquests dies el City ha estat molt enfeinat acomiadant Pep Guardiola. I que Claure, que no fa pas tant temps es passava el dia presumint del «seu» Girona a les xarxes, ensenyant-nos com de bé s’està a la llotja del Bernabéu, ara ni en piula. Ni Soriano ni Claure van ser dissabte a l’estadi. L’únic que hi era, Pere Guardiola, que a més és el president del Consell d’Administració, tampoc diu mai res. L’única veu directiva va ser la de Delfí Geli, passada la mitjanit, després de l’empat contra l’Elx, per tocar una mica el violí i que no es pogués dir que el club no havia sortit a donar la cara. En aquest escenari hi ha una altra pregunta clau: els màxims accionistes mantenen el seu compromís amb el club? O algú vol saltar del vaixell ara que tocarà anar a Ceuta, Burgos, Albacete i Andorra?

El futur de Quique Cárcel

Un cop la propietat aclareixi quins plans té, serà el moment de posar fil a l’agulla a la confecció de la plantilla 2026/27. Segurament ja es va tard, perquè el descens, pels fets consumats, no entrava en els plans de ningú a les oficines de Montilivi. Qui en serà l’encarregat? Quique Cárcel, director esportiu en els dos descensos? El mateix que, després de tocar el cel amb un Girona de Champions, s’ha estimbat dos anys seguits, dilapidant una morterada de milions en no res? El curs passat el Girona es va quedar a un punt de baixar. Aquest cop no ho ha pogut evitar. Per què es van vendre jugadors clau com Krejci i Yangel Herrera l’última setmana de mercat? Per què tot es va precipitar els darrers dies? Aquesta era la planificació que hi havia, esperar a última hora i veure què es podia pescar? Haver llençat a les escombraries les set primeres jornades de lliga és una de les causes, entre diverses, del desastre. I si al final algú decidís que Quique Cárcel ha de sortir, qui serà el pròxim director esportiu del club?

Amb Míchel o sense ell

El tècnic que va tornar el Girona a Primera el 2022 i el va dur a la Champions el 2024 és, també, el mateix que l’ha conduït de retorn a Segona. Els últims mesos de la temporada passada ja van ser un clar avís per a navegants, que ningú va voler escoltar. Míchel acaba contracte i es deia que ho tenia emparaulat amb l’Ajax. Ara també hi ha qui especula que l’entrenador es podria plantejar renovar perquè vol tornar l’equip a l’elit i treure’s l’espina del fracàs. En qualsevol cas, Míchel ha acceptat una plantilla descompensada, sense recanvis en diverses posicions, i tampoc ha confiat gaire en la base, ni quan s’ha quedat sense davanter amb la lesió de Vanat. Ni així ha mirat cap al filial. L’únic cop que va aixecar la veu va ser després del 5-0 a Vila-real. Però li va durar poc. L’endemà ja tornava a parlar de jugadors top i del seu convenciment per resoldre la papereta. Saber si es queda o no és un altre factor clau per planificar amb garanties el curs que ve i, arribat el cas, trobar-li un substitut que comenci a treballar tan aviat com sigui possible.

Una plantilla des de zero

Un cop se sàpiga qui assumeix la direcció esportiva i qui fa d’entrenador, l’altre gran maldecap serà muntar una plantilla gairebé des de zero per competir amb garanties a Segona. Quinze jugadors del primer equip tenen contracte: Gazzaniga, fins al 2027; Krapyvtsov, 2029; Francés, 2029; Àlex Moreno, 2027; Arnau, 2027; Ounahi, 2030; Iván Martín, 2028; Fran Beltrán, 2030; Van de Beek, 2028; Bryan Gil, 2030; Joel Roca, 2029; Tsygankov, 2027; Portu, 2027; Vanat, 2030; i Abel Ruiz, 2029. Però molts se n’aniran amb el descens. D’altra banda, acaben contracte aquest mes de juny Stuani, Witsel, David López, Blind, Rubén Blanco i Juan Carlos; mentre que tornaran als seus clubs d’origen, un cop finalitzada la cessió, Ter Stegen, Vitor Reis, Hugo Rincón, Echeverri i Lemar. També està per veure el futur de jugadors cedits com Minsu, Jastin o Asprilla. Stuani, ídol i salvador des de 2017, en el debut a Primera, és un dels que acaba contracte. Seguirà? Per altra banda el club té un filial a 2a RFEF i un atractiu futbol base, amb la residència les Hortes, als Maristes, com a joia. Quin futur els espera?

El nou Montilivi

El catastròfic descens del Girona segurament frenarà, si és que estava en marxa, la suposada reforma integral de Montilivi o la construcció d’un nou estadi. El setembre del 2017 Ferran Soriano i Pere Guardiola van explicar que, entre els seus plans, hi havia un Montilivi amb capacitat per a 25.000 o 30.000 espectadors; un estadi amb serveis d’alt nivell, botiga, restauració i oficines modernes per al club; una ciutat esportiva amb sis camps d’entrenament perquè «els futbolistes joves no pensin a marxar a Barcelona o Anglaterra»; un futbol de primer nivell «obert a tota la gent de la Bisbal, Palafrugell o d’on sigui que segur que volen venir»; i un creixement futbolístic com el que van viure «ciutats com Vila-real o Vitòria». Camí de nou anys després, el club és a Segona i del camp nou no se’n sap res. L’octubre passat el director general Ignasi Mas-Bagà va dir al pòdcast Orgull Gironí que el nou estadi «és el projecte que canviarà la història del club» i que hauria de tenir capacitat per a entre 20.000 i 25.000 aficionats. Aleshores, segons ell, s’estava debatent on fer-lo, si refent Montilivi o en un altre emplaçament. Dissabte, a l’estadi, mitja hora abans que comencés el Girona-Elx, ja no hi havia aigües al bar del gol nord. D’altra banda, com serà el camp la temporada que ve? Ara la capacitat és per a 14.600 espectadors gràcies a les grades mòbils de Preferent i dels dos gols. Per jugar a Segona es mantindran? En l’anterior descens es va mantenir la grada de Preferent i un aforament d’11.200 persones.

Una Ciutat Esportiva incompleta

El febrer del 2023 el Girona presentava el seu gran projecte de Ciutat Esportiva a Vilablareix. La intenció era fer-hi set camps de futbol i que tothom, el primer equip, els equips de la base i els femenins, treballessin allà. El cost previst era de 25 milions d’euros. L’estiu del 2024 el primer equip s’hi va exercitar per primer cop, amb la fase 1 d’obres completada. En un any s’esperava engegar la segona fase, amb cinc o sis camps més, dos dels quals serien per jugar-hi partits. Un seria per al filial, el juvenil i el femení, i hauria de tenir una capacitat per a uns vuit-cents espectadors. L’altre, de gespa artificial, seria per a la resta del planter. La Ciutat Esportiva també tenia planificada la construcció d’un edifici per integrar-hi la zona de treball. A dia d’avui es desconeix quan començarà la segona fase. El descens posarà en perill aquesta actuació?

La fractura amb la massa social

Els actuals gestors del Girona han dut el club als millors èxits esportius de la història, però també han protagonitzat fracassos sonats com aquest descens. Les decisions esportives que s’han pres des de la classificació per a la Champions, sumades a altres decisions d’àmbit social, com el preu de les entrades dels partits de l’elit continental, han anat obrint una important fractura entre els dirigents i els seguidors. Dissabte, després del partit, es van sentir crits de «directiva dimissió», segurament d’aficionats que ignoren que això és una SAE i que manen els que més accions tenen. Però davant d’aquest evident distanciament amb els socis i abonats, té previst el club alguna cosa per intentar recuperar la seva confiança?

La situació econòmica

El descens a Segona té conseqüències, i una de les més grans és a nivell econòmic. El Girona hi perdrà molts diners, sobretot pels drets televisius, que es reduiran a més de la meitat. El club té una economia prou solvent per sortir-se’n en aquest escenari? LaLiga ajudarà els tres descendits, Mallorca, Girona i Oviedo, amb el fons de compensació. Es repartiran uns 26 milions. Més enllà d’això, quin és el múscul econòmic real? Haurà d’ajustar-se el cinturó, el club, per assumir la nova realitat?

Subscriu-te per seguir llegint