El Bàsquet Girona tanca el seu millor curs ACB amb una victòria de rècord (82-77)

La millor temporada de la història del Bàsquet Girona a l’ACB mereixia un final alegre (82-77). No podia ser que, després de viure un any sense angoixes a la classificació, salvat des de fa mesos i amb el somni d’anar a Europa encara viu a l’espera de treure l’entrellat de places, competicions i possibles ampliacions, tot plegat s’acabés amb cinc derrotes seguides. El Girona podia haver marxat de vacances abans d’hora i no ho ha fet. A cop de triple, ha tombat el Joventut en una darrera jornada de lliga regular plàcida a Fontajau, mentre en altres pistes els equips que no havien fet la feina patien per salvar la categoria. La clau s’ha de buscar, sobretot, en un espectacular inici de tercer quart, amb quatre encerts seguits des de més enllà de 6,75 per obrir forat contra la Penya. El parcial de 26-10 en aquests deu minuts sortint del descans ho explica de manera cristal·lina, per molt que en el darrer quart, de nou, apareguessin els fantasmes i el Joventut arribés a posar-se a només cinc punts (82-77), abans que el Girona acabés lligant una victòria de rècord.

Després de quatre derrotes seguides —UCAM, Manresa, Breogán i Bilbao—, algunes amb una imatge força discreta pel desencert ofensiu, Moncho Fernández no s’havia cansat de destacar els mèrits defensius de l’equip, la bona feina en el rebot i l’accent en l’actitud. El que calia, deia, era tornar a ficar-les. I això és el que ha fet, ben aviat, el seu equip. En el comiat de la temporada, amb una calor asfixiant a Fontajau, el Girona no ha volgut marxar de vacances abans d’hora i, a base de triples, ha mantingut el pols a la Penya a la primera part. Deu n’han aconseguit els de Moncho en divuit intents, un increïble 56% d’encert. I aquí ha destacat un nom propi, el de Mark Hughes, qüestionat els últims partits però que al descans ja duia 14 punts i un 4/5 en triples.

Mentre Saragossa, Gran Canària i Andorra s’hi jugaven el descens, a Fontajau la tranquil·litat era màxima. I no només aquest diumenge, sinó des de feia setmanes. L’únic però a la temporada és aquest tram final, amb quatre derrotes seguides i set en els últims vuit partits. Potser ja era això, segurament l’equip ha fet el que havia de fer, però sobretot en aquells duels que per ben poc no van caure del costat gironí —Madrid, València, Tenerife— s’havia arribat a somiar en gran. La qüestió era que, tot i no tenir gaire res en joc, l’equip volia tancar la temporada regalant-se un triomf que, a més, és històric: el del rècord en aquesta etapa a l’ACB, amb 14 victòries.

Sense Ricky Rubio

La Penya, sense Ricky Rubio per decisió tècnica i amb Parker exercint de líder, ha aguantat el ruixat ofensiu local. El partit no ha tingut gairebé mai un dominador clar a la primera part, si bé el Girona ha anat per davant al final del primer quart (21-18) i, quan s’ha vist enrere per un parcial de 0-6 visitant al segon període —del 33-29 al 33-35—, s’hi ha tornat a posar per arribar al descans manant. Fins i tot Juan Fernández s’ha afegit a la causa, en un partit amb aroma de comiat per a uns quants jugadors.

L’encert en el triple ha continuat a l’inici del tercer quart, amb quatre dianes seguides de Needham —dues—, Livingston i Susinskas que han donat catorze punts de diferència al Girona, la màxima fins aleshores (56-42), a set minuts per tancar el període. Els de Moncho ja signaven un 14/21 des del perímetre, un 67%, per al deliri de l’afició. A més, el Girona dominava el rebot, cosa que li permetia córrer, el que més li agrada. Explotat el tir exterior per obrir diferències, ha entrat en escena el factor Geben, també diferencial, amb quatre punts seguits per posar el +17 (62-45). El Joventut tot just havia anotat tres punts en cinc minuts. Els locals, divuit. Susinskas ha anotat el quinzè triple del Girona (65-47) i Moncho ha mogut la banqueta per donar minuts a Hildreth, Karnik i Vildoza. Hildreth, amb un 2+1 i una esmaixada, ha posat el +20 (70-50). «L’any que ve, Europa i ACB», cantava la grada. El quart s’ha tancat amb un +18 (70-52) que ho deixava tot de cara.

En només dos minuts del darrer quart, però, el Joventut s’ha arribat a posar a dotze (72-60) amb un parcial de 2-8. No es podia badar ni donar vida al rival, com havia passat altres cops aquesta temporada, per exemple contra el Manresa. El Girona, això sí, ja no estava tan fi en atac i es mantenia clavat en els 15 triples. El percentatge d’encert havia baixat al 52%, que tampoc estava gens malament. Un triple de Parker ha refredat els ànims a Fontajau i ha obligat Moncho a demanar temps mort (72-63). La Penya s’acostava massa perillosament i ho ha arribat a fer a set punts (73-66, 75-68 i 77-70). En aquests moments de desencert han estat clau els punts de Livingston i que el Joventut errés dues accions de tir addicional. A tres minuts per al final ha aparegut Needham, de tres, per posar el 81-70. Semblava que aquí es tornava a guanyar el partit.

La Penya, però, encara ha tingut una última vida. Tot i el triple de Needham que semblava tornar la calma, el Joventut no ha acabat de marxar mai del partit i s’ha arribat a posar a només cinc punts (82-77), amb Fontajau contenint la respiració. El Girona ha hagut de serrar les dents fins al final, però aquest cop no se li ha escapat. Ha guanyat i ha tancat la temporada com volia: amb la ratxa de derrotes tallada, amb Fontajau celebrant i amb una xifra que ja forma part de la seva història recent. Catorze victòries a l’ACB, el millor registre d’aquesta etapa, i una dotzena posició que confirma que l’equip ha viscut un any de maduresa. Sense patir per baix i, durant moltes setmanes, mirant més amunt que avall.