Lamine Yamal, sobre la por de perdre’s el Mundial al caure lesionat: "Resava per dins perquè no fos res greu"

Tret dels futbolistes que van participar en la final de la Champions, guanyada pel PSG a l’Arsenal, tots els convocats per Luis de la Fuente per disputar el Mundial 2026 estan concentrats a Las Rozas. Un d’ells és Lamine Yamal, encara en fase de recuperació de la lesió al bíceps femoral. El davanter del Barça, la gran atracció de la selecció espanyola, ha concedit una entrevista als mitjans de la Federació en què confessa el pànic que va tenir a perdre’s la cita mundialista.

L’estrella blaugrana es va perdre el tram final de la temporada del Barça, però confia a estar a punt per a la primera fase del Mundial. Té fresc en la memòria el moment en què va sentir una punxada després d’executar un penal contra el Celta al Camp Nou. «Recordo la seqüència en què em lesiono. Estava resant per dins perquè no fos res, que fos una rampa o qualsevol cosa, perquè em veia molt a prop al moment del Mundial. Sabia que era una lesió d’isquio, que mai havia tingut, però que poc temps no era. Tenia por que fos greu o que no fos greu i pogués recaure i em pogués perdre el Mundial».

Lamine Yamal diu que no sent sensació de cansament per la temporada. «Ajuda que saber que jugaràs un Mundial. La ment està com si no hagués jugat ni un partit en tota la temporada i estic amb moltes ganes de poder debutar». El davanter transpira excitació davant la cita mundialista. «Per fi ha arribat el moment. Crec que des que va acabar l’Eurocopa tots pensàvem que arribés aquest dia i estem tots molt il·lusionats. Arribem com la selecció que som, com els campions d’Europa i anirem a totes».

El futbolista de Rocafonda pensa en gran. Se li pregunta si s’ha imaginat aixecant la copa del món. «Mil vegades, a la meva habitació o quan guanyàvem un partit al poli del meu barri. Crec que el Mundial és la competició més gran que té el futbol».

Màxima ambició

Considera que Espanya té un equip per ambicionar el màxim. «Vaig amb aquesta il·lusió perquè sé que tenim una gran selecció, de les millors que hem tingut, i tenim jugadors molt importants. Començant per Rodri, que és Pilota d’Or. Oyarzabal, que per a mi és top, dels davanters del Mundial, em sembla boníssim. I a part que està amb confiança, tenim Pedri, que m’encanta veure’l jugar. Posició per posició, comencem per Cucurella, que és de l’Eurocopa, sembla un altre. Tenim una selecció de grans jugadors i a la porteria tenim els tres millors».

No tem la pressió. «A mi em va millor, pot ser que n’hi hagi més o menys, però a mi em va millor. Al final quan la teva exigència és més alta puges el teu nivell. Si la meva exigència fos la d’un altre jugador, potser no estaria al nivell al qual jugo. Llavors m’agrada que sigui així, m’ho prenc com un repte i la veritat que ho gaudeixo».

«Al meu cap –afegeix– és com si fes 10 anys que jugo a futbol, però la veritat és que en fa tres. En fa quatre estava jugant en un poliesportiu, era un nen, i ara jugaré un Mundial. Ha de ser una cosa boja, molt boja». Lamine Yamal remarca com li agradaria passar desapercebut, ser anònim. «Un munt, pagaria moltíssim per poder anar a prendre alguna cosa tranquil o poder anar a passejar per Barcelona o per qualsevol lloc. Crec que és l’única cosa dolenta de la nostra vida».