Guillem Jou, un gironí a 80 minuts de tornar a l'ACB

Guillem Jou ja sap què és l’ACB. La va tastar de molt jove, quan encara era gairebé un projecte de jugador, i s’hi va fer gran durant gairebé una dècada al Baxi Manresa. Ara, després de deu temporades al Bages, 138 partits a l’elit i una vida esportiva construïda a còpia de defensa, caràcter i feina invisible, l’aler de Llagostera busca tornar-hi per un camí ben diferent: sent el líder del Leyma Corunya en una Final Four d’ascens que es jugarà aquest cap de setmana al Coliseum de la ciutat gallega.

El repte és majúscul. El Corunya, dirigit per l’exbase Carles Marco -també exentrenador del Bàsquet Girona a LEB Or-, exerceix d’amfitrió i dissabte obrirà la fase final contra el Palència, a partir de les 17.30h. A l’altra semifinal s’hi trobaran el Movistar Estudiantes i l’Oviedo, a les 20.15h. Els dos guanyadors es jugaran diumenge, a les 19h, una plaça a l’ACB per acompanyar l’Obradoiro, que ja ha pujat com a campió de la fase regular.

Per a Jou, no és només una oportunitat col·lectiva. També és una manera de tancar el cercle. El gironí va debutar a l’ACB el novembre del 2015, amb només divuit anys, en un Manresa-Joventut en què al davant hi tenia Albert Sàbat, aleshores base de la Penya i avui segon entrenador de Moncho Fernández al Bàsquet Girona. Des d’aquell primer dia fins ara han passat anys, lesions, temporades bones, permanències patides i un aprenentatge constant. Jou va deixar Manresa l’estiu passat per assumir un paper de més pes a la Corunya, i la resposta ha estat la d’un jugador madur: capità, líder i referència competitiva d’un equip que vol tornar ràpid a l’elit.

Els números expliquen una part de la seva importància. En la lliga regular ho ha jugat tot, amb 7,1 punts, 3,9 rebots i 8,8 de valoració en poc més de 18 minuts de mitjana. Però amb Jou sempre hi ha una part que no surt a l’estadística. La duresa en el contacte, les ajudes defensives, els rebots que canvien inèrcies, la capacitat d’aparèixer quan el partit s’embolica i la jerarquia d’un jugador que ja ha viscut moltes batalles. El Leyma el va fitxar precisament per això: per donar solidesa, ofici i identitat al projecte.

Lluitar contra la història

La història, a més, té un punt de dificultat afegida. Des que es va implantar el format de Final Four per decidir el segon ascens, només dos amfitrions han aconseguit pujar: el Bilbao el 2019 i el Girona el 2022. La pandèmia va deixar sense fase final les edicions del 2020 i el 2021, i des d’aleshores jugar a casa no sempre ha estat sinònim d’èxit. Al contrari: sovint ha estat una pressió afegida. El Corunya tindrà el pavelló a favor, però també l’obligació emocional de respondre davant la seva gent.

El fil gironí del cap de setmana no s’acaba amb Jou. A la mateixa Final Four hi serà també Robert Cosialls, jugador de l’Oviedo i ex del Bàsquet Girona a LEB Plata i LEB Or. I el context arriba després d’un cap de setmana feliç per al bàsquet de casa: el pivot Víctor Muñoz, format al Bàsquet Girona i ara a l’Albacete, i Lamin Dibba, ex del Bisbal Bàsquet i jugador de l’Insolac Caja 87, van aconseguir l’ascens a Primera FEB, l’antiga LEB Or. Dos gironins ja han fet un pas endavant. Ara Jou vol fer-ne un altre, encara més alt.

Arrels familiars

També hi ha una arrel familiar que ajuda a entendre el vincle de Guillem Jou amb el bàsquet. La seva germana va jugar a la Lliga Femenina amb l’Uni Girona i després en va ser Team manager. Dos cosins seus van passar pel Sant Josep a LEB Or. A casa seva, doncs, la pilota taronja no ha estat mai un element decoratiu. Ha estat paisatge, llenguatge i manera d’entendre la vida.

Aquest cap de setmana, a la Corunya, Jou tindrà una altra cita amb el destí. No amb el grandiloqüent dels eslògans, sinó amb aquell que es construeix entrenament rere entrenament, partit rere partit, cop rere cop. Després d’una dècada a Manresa, l’aler de Llagostera va marxar per tornar a començar. I ara és a quaranta minuts d’una final, i potser a vuitanta de l’ACB. Una categoria que ja coneix, però a la qual ara podria tornar d’una altra manera: no com aquell jove que hi debutava amb divuit anys, sinó com un capità disposat a portar-hi tot un club i una ciutat.

Subscriu-te per seguir llegint