Fontajau afluixa al final i deixa escapar el rècord d’assistència

El Bàsquet Girona ha completat la millor temporada de la seva història a l’ACB, però no l’ha pogut arrodonir amb el rècord d’assistència a Fontajau. L’equip de Moncho Fernández ha acabat dotzè, amb 14 victòries, lluny de qualsevol patiment per la permanència i amb nits de gran volada al pavelló, com el triomf contra el Barça o els partits que va tenir a tocar contra el Madrid i el València. A la grada, però, la xifra final ha quedat lleugerament per sota de les temporades anteriors. El club ha tancat el curs amb 83.855 espectadors en els 17 partits de lliga regular disputats a casa, una mitjana de 4.932 per jornada sobre un aforament de 5.600 localitats.

La dada continua sent molt bona. De fet, confirma la fidelitat de Fontajau en els quatre anys del Girona a l’ACB. Les xifres s’han mogut sempre en una forquilla molt estreta. En la primera temporada a l’elit, el pavelló va acumular 83.913 espectadors, amb una mitjana de 4.936. En la segona, el club va marcar el seu millor registre, amb 84.639 aficionats i 4.978 de mitjana. El curs passat, la xifra va ser de 83.983 espectadors, amb 4.940 de mitjana. I ara, en el quart any, el total ha estat de 83.855 i la mitjana, de 4.932. És a dir, Fontajau ha mantingut el múscul, però aquesta vegada tenia el sostre més a prop que mai i se li ha escapat en l’últim tram.

El detall és important. Fins al partit contra el València, el Girona havia jugat 14 partits a Fontajau i havia reunit 70.682 espectadors, una mitjana de 5.049 per jornada. Per tant, caminava per sobre dels 5.000 i tenia a l’abast superar el rècord de la segona temporada ACB. No era una possibilitat remota, sinó una tendència real. El pavelló havia superat els 5.000 espectadors contra el Barça, el Granada, el Lleida, el Bilbao, el Baskonia, el Burgos, l’Unicaja, el Madrid i el València. En alguns casos, amb entrades molt destacades: 5.532 contra el Madrid, 5.478 contra el Lleida, 5.427 contra el Barça, 5.361 contra el Bilbao o 5.313 contra el Baskonia.

La davallada va arribar en els tres últims compromisos. Contra el Saragossa hi van anar 4.237 espectadors; contra el Manresa, 4.567; i contra el Joventut, 4.369. En total, 13.173 persones en tres partits, una mitjana de 4.391. Aquest descens final va fer caure la mitjana global fins als 4.932 espectadors i va impedir que el club superés la seva millor marca. Per batre el rècord de 84.639 espectadors necessitava 13.958 aficionats en aquests tres últims partits, una mitjana de 4.653. S’hi va quedar a només 784 espectadors. I per superar la barrera simbòlica dels 5.000 de mitjana, hauria hagut d’arribar als 85.000 totals. Li n’han faltat 1.145.

Les causes són diverses. Una és esportiva, però en positiu: el Girona ja feia setmanes que estava salvat i no arribava al final de curs amb l’angoixa d’altres anys. Tampoc tenia a tocar un objectiu tan llaminer com el play-off, encara que durant un bon tram de temporada el somni europeu hagués planat sobre Fontajau. L’altra explicació són els horaris. El partit contra el Saragossa es va jugar un dissabte a les sis de la tarda; el del Manresa, un dimarts a les vuit del vespre; i el del Joventut, un divendres a dos quarts de nou. Tres finestres poc còmodes que, sumades a la falta d’un repte classificatori immediat, van refredar l’assistència en el moment decisiu.

El balanç, en qualsevol cas, continua parlant d’un pavelló fidel. Una mitjana de 4.932 espectadors representa una ocupació del 88% i manté Fontajau com un actiu de primer ordre per al projecte. Però també deixa una lectura de futur: l’assistència no és automàtica. Ni tan sols en el millor any esportiu del Bàsquet Girona a l’ACB. El club ha crescut a la pista, ha consolidat el seu lloc a la lliga i ha viscut victòries de prestigi. Ara el repte és que Fontajau també pugui fer el pas endavant que aquest curs va tenir a tocar.

Subscriu-te per seguir llegint