El Bordils trenca fronteres: «Quan ens coneixen, flipen»

«Tot va començar omplint un formulari a la pàgina web del THW Kiel», explica, orgullós, Bo Lohmann, el responsable de relacions internacionals del Bordils. Des d’aquell missatge, enviat el 2023, el club gironí ha trencat fronteres i ha consolidat el seu nom més enllà de Catalunya i l’estat espanyol. Sota el programa esportiu i social CHB360, clubs de renom d’arreu d’Europa han descobert el significat d’una entitat que s’esforça per encomanar la passió de l’handbol.

Nascut a Alemanya, Lohmann, que en el passat va estar vinculat al ciclisme, va aterrar a les comarques gironines l’any 1999 per motius laborals. «I encara sóc aquí», diu, amb una rialla. «Vaig conèixer a la meva dona, hem tingut dos fills i hem construït una família. La raó d’aquesta implicació amb el Bordils és que un dels meus nanos juga al cadet i he connectat de meravella amb en Pau Campos, el coordinador del club».

Qui el coneix, destaca la seva agenda de contactes. «És veritat, sí. Tinc una bona llista», respon, amb humilitat. També defensen que és molt insistent. «He dedicat moltes hores, trucades i viatges. Perquè vaig sentir que m’interessava i em picava la curiositat i perquè els jugadors del planter puguin viure certes experiències més enllà del que seria la part esportiva», afegeix. Com tanta gent implicada en l’entitat, Lohmann dona un cop de mà de manera desinteressada i altruista.

Un dels grans encerts del Bordils en els últims temps és la creació del programa CHB360, que fomenta la convivència i els valors personals sense descuidar la competició. En aquest marc, són diversos els equips de grans planters alemanys, noruecs, suecs o francesos que s’han apropat al Blanc-i-Verd en un intercanvi de coneixements que ha tingut grans resultats. «És molt positiu que els nostres jugadors coneguin altres cultures I altres maneres de jugar a handbol. Això el que fa és obligar-los a sortir de la seva zona de confort i del seu ambient habitual, amb la qual cosa maduren humanament i esportivament». A finals de mes, dos equips del Bordils conviuran a Lübeck amb persones de gairebé una quarantena de països, entre els quals hi ha Mèxic, l’Índia o els Estats Units. Per entendre el ressò del significat de la relació del Bordils amb els grans clubs repartits pel món, Lübeck és una ciutat alemanya que supera els 200.000 habitants i és declarada patrimoni de la humanitat, mentre que el municipi gironí disposa de 1.800 habitants.

El món al club

L’equip deu part de la seva fama al torneig internacional de base El món al club, que en les edicions disputades fins ara ha reunit clubs com el THW Kiel, SC Magdeburg -que, en un documental, ha fet aparèixer el Bordils- o Montpeller, més enllà del Barça o el Granollers, conjunts ja més habituals. També hi ha lloc per a les tecnificacions, estades en Campus concrets, o sessions de Valor Positiu, Psicologia i Coaching, altres aspectes amb els quals s’aconsegueix augmentar el coneixement i el benestar personal. Els torneigs i les activitats generalment estan pensades pels jugadors en edat cadet i juvenil, tot i que l’infantil també ha gaudit esporàdicament dels beneficis d’aquesta aposta.

«D’entrada, els clubs estrangers no sabien qui érem, però hem sabut despertar el seu interès», admet Lohmann, que continua: «El que puc assegurar és que flipen quan ens coneixen i es troben amb l’ambient que es respira en un poble tan petit com Bordils, amb tanta tradició per aquest esport. Jugadors procedents de les acadèmies més conegudes i potents de l’handbol, quan entren per primera vegada al pavelló, diuen, hòstia, que ben parit».

Un dels grans atractius del Blanc-i-Verd és «la seva proximitat. Aquí la gent és més propera, i això és una virtut. A Alemanya, per exemple, tenen millors instal·lacions i més naus, però són més fredes». Tota la família del Bordils es dedica en cos i ànima a preservar i cuidar la imatge de l’entitat. En el fons, també és la seva imatge. «Ens desvivim pel club, tothom posa el seu gra de sorra. I val la pena. I tant que val la pena. Des de la nostra posició, lluitem per millorar la situació de l’handbol a Catalunya», comenta.

«Veient l’èxit que ha tingut i com ha crescut tot plegat, a vegades crec que m’hi hauria de dedicar», bromeja Lohmann, que, ara més seriosament, valora que «en trobades i reunions de coordinadors dels millors equips d’Alemanya el nom del Bordils apareix al damunt de la taula. Ja saben qui som. I quan vas a un torneig internacional i et trobes a algú, et saluden». I tot va començar omplint un simple formulari. «És sorprenent el que s’ha desencadenat, de veritat. Em fa molt feliç si serveix per fer créixer el Bordils», finalitza.

Subscriu-te per seguir llegint