Moncho Fernández: «Tinc contracte amb el Bàsquet Girona i estic supercontent aquí»

Moncho Fernández ha tancat la temporada amb una valoració positiva del primer curs complet al capdavant del Bàsquet Girona, però també amb la prudència habitual de qui sap que en l’esport professional el futur es construeix dia a dia. L’entrenador gallec considera que l’equip ha complert els objectius, ha consolidat una identitat de joc reconeixible i ha fet un pas endavant competitiu, tot i que les lesions han condicionat moments importants de la temporada. «Hem assolit els objectius i l’equip ha tingut un estil reconeixible. La nota negativa han sigut les lesions, que ens han fet mal en moments clau», ha ressumit.

El Girona ha acabat el curs amb el millor balanç de la seva història a l’ACB, amb 14 victòries i la dotzena posició, però amb la sensació que el tram final hauria pogut ser millor. Moncho no ho amaga. «Ens hauria agradat fer un millor final de temporada», admet, abans de posar context a les derrotes contra rivals d’entitat com el Madrid, el València o el Tenerife. «Contra aquests equips va faltar tenir algun pivot més. La diferència entre guanyar i perdre a l’ACB són 6,5 punts de mitjana i els detalls són clau», ha detallat. El tècnic defensa que ara toca fer una «reflexió profunda» i autocrítica interna, sense caure en anàlisis simplistes. «Les coses no són blanc o negre, hi ha molts matisos. Estem en el procés d’analitzar-ho tot».

Les lesions interiors han estat una de les claus del curs. Juan Fernández va estar tres mesos fora i Maric també va perdre’s un mes de competició, una circumstància que va obligar el club a moure’s al mercat amb l’arribada de Karnik. «El club va reaccionar bé portant Karnik, però no és normal tenir dos jugadors de la mateixa posició fora de l’equip», ha lamentat Moncho, que ara vol estudiar amb calma quin perfil necessita l’equip per fer un nou pas endavant. «Hem de veure l’equip com un tot», ha indicat.

El futur immediat del projecte passa també per saber exactament quina competició continental jugarà el Bàsquet Girona i amb quin format. El club té sobre la taula la possibilitat d’estrenar-se a Europa (BCL, Eurocup o Fiba Europe Cup), però Moncho evita marcar objectius abans d’hora. «Encara és aviat per parlar de plantilla. Veurem quina competició continental jugarem i després haurem de parlar de quins objectius hi tindrem», ha dit. L’entrenador recorda que encara hi ha moltes incògnites obertes: «Hem de veure el sistema de competició, en quins llocs jugarem, els timings... No se sap com és la nova Eurocup amb el nou sistema de competició. Aquest tipus de factors seran fonamentals per prendre la decisió».

Otis i Needham

També caldrà decidir què passa amb peces importants del vestidor, com Otis Livingston i Dereck Needham. Moncho no ha volgut anticipar cap escenari. «Ningú és indispensable. L’organització sempre està per sobre de les persones», ha reflexionat. I ha afegit un matís important: «Per tenir una relació de dues parts fa falta que totes dues ho vulguin. Veurem què passa amb Otis i Needham. Hem acabat la temporada fa una mica més d’una setmana i encara calen reunions i anàlisi. És molt aviat».

El tècnic tampoc ha volgut entrar en els rumors sobre el seu futur, que l'havien situat a l'Unicaja. «Els rumors van de la mà amb el final de la temporada. M’estimo més no fer cap comentari. Tinc contracte amb el Bàsquet Girona. Si he de respondre a tots els rumors, estaria 24 hores parlant», ha assenyalat. Moncho va renovar al setembre i insisteix que la seva situació contractual és clara. «Estic supercontent a Girona. Hem fet una renovació al setembre i aquesta és la realitat. Parlar del futur, en l’esport professional, és molt canviant. Ho dic sovint: la meva filosofia és carpe diem».

Estil de joc

Després d’un any a Fontajau, Moncho també fa balanç personal del canvi d’estil que ha impulsat en arribar. Venia d’una etapa llarga a l’Obradoiro i a Girona ha volgut aplicar una idea de joc diferent. «Tots els entrenadors volem millorar. Ningú és igual com era fa deu anys. Si no millores, empitjores, i això és part de la meva filosofia», ha reivindicat. El resultat, diu, l’ha convençut. «Quan vaig arribar a Girona vaig posar en pràctica un nou estil de joc, diferent del que tenia a l’Obradoiro, i després d’un any estic molt còmode, sense dubtes. Però penso que ho podem fer millor».

De cara al curs vinent, l’entrenador manté els peus a terra. L’ACB tornarà a ser exigent i Moncho no vol parlar d’objectius fins que no sàpiga amb quines eines comptarà. «La propera temporada l’ACB serà superdifícil, com sempre. Els objectius d’un club surten de dos factors: el pressupost i la plantilla, i també els mitjans de treball. Els haurem de marcar quan tinguem la plantilla tancada i vegem els altres equips de la lliga», ha manifestat. El punt de partida, en tot cas, és el millor de la història recent del club: rècord de victòries (14), millor classificació (12è) i una identitat que Moncho considera ja plenament reconeixible.

Subscriu-te per seguir llegint