Cubarsí amplia a quatre la nòmina de gironins mundialistes

La temporada que ve serà la primera en què Pau Cubarsí ja no serà juvenil i serà gran. D’edat, perquè futbolísticament ja fa uns quants anys que ho és d’ençà que va debutar amb setze amb el Barça. Des de llavors i fins ara no ha parat de créixer en tots els sentits. S’ha tret el carnet de cotxe, ha acabat batxillerat, va aconseguir la medalla d’or als Jocs de Tòquio 2024 i acumula més d’un centenar de partits amb el primer equip blaugrana. Tot amb la mateixa humilitat i naturalitat amb què va aterrar el 2018 a Can Barça procedent del Girona amb onze anys. Evidentment, la carrera meteròrica del d’Estanyol no s’aturarà aquí. El següent pas és un dels grossos: el Mundial. Sí, amb dinou anyets, el gironí forma part de la selecció espanyola que participarà al Mundial dels Estats Units, Canadà i Mèxic. Una fita més per al precoç Cubarsí, que es converteix, alhora, en el quart gironí de la història que és a la gran cita. El central agafa el relleu de l’arbucienc Keita Balde que, a Rússia 2018 amb el Senegal, havia tornat a posar el futbol gironí al mapa mundial molts anys després que ho fessin el vidrerenc Martí Vergés el 1962 a Xile i el blanenc José Parra el 1950 al Brasil.

Jugar un Mundial no és a l’abast de qualsevol. Només uns escollits tenen el privilegi d’explicar-ho. Per ser-hi, cal reunir una bona colla de virtuts: qualitat, físic, fortalesa mental, confiança de l’entrenador i, també, que coincideixi un bon estat de forma amb any de Mundial. A diferència d’altres grans jugadors gironins que van ser internacionals com Curta, Miquel Soler -va jugar l’Eurocopa 1988-, Delfí Geli o, més recentment, Gerard Deulofeu i Pau López, Cubarsí les engloba totes i s’ha guanyat el premi de ser dilluns a Atlanta en l’estrena de la selecció espanyola contra Cap Verd. Si jugarà o no, això ja és cosa de l’entrenador, que a la mateixa posició hi té Èric Garcia, Aymerich Laporte i Marc Pubill.

Al capdavant de les aventures gironines als Mundials hi sobresurt Parra. El blanenc va participar de la victòria contra Anglaterra del 1950 el dia del famós gol de Zarra a Maracaná. En aquella Anglaterra, candidata a tot, hi eren homes com Stanley Matthews, Jackie Milburn o Stan Mortensen. Era el primer Mundial després de la Segona Guerra Mundial i l’Uruguai, botxí d’Espanya a les semifinals en seria el vencedor amb el famós Maracanazo. El quart lloc final seria la millor posició de la selecció abans de guanyar el 2010 a Sud-àfrica. Per la seva banda, Vergés va participar en la victòria contra Mèxic (1-0) i en la derrota contra el Brasil (1-2) a Xile’62. Balde, al 2018, trencaria una sequera de cinquanta-sis anys i disputaria un partit amb Senegal contra Colòmbia. Ara, no ha calgut esperar tant i, només vuit anys després de l’últim, hi tornarà a haver un gironí al Mundial. I si tot va bé, no serà l’últim que disputi un Cubarsí cridat a marcar una època al Barça.

Subscriu-te per seguir llegint