Miquel Barcons: «L’escenari ideal seria tenir el Girona a Primera i l’Olot a Primera RFEF»

-Ja fa més de mig any que va aterrar al càrrec. És la feina que s’esperava?

Vaig entrar al novembre conscient de la feinada que comportava el càrrec. La sort és que tinc disponibilitat i vaig fent. La meva filosofia es basa a ajudar molt els clubs, sobretot els petits. Els grans ja solen anar força sols. Són els petits els que necessiten que els guiem i els donem suport. Hi som per ajudar-los per qualsevol cosa.

-Va tenir dubtes a l’hora d’acceptar el càrrec?

Realment em va venir de nou i em vaig posar molt nerviós quan m’ho van proposar. Jo era el subdelegat a la Garrotxa i m’encanta el futbol. A casa en vam parlar amb la meva dona i vaig decidir acceptar perquè és el meu món i no tinc complicacions laborals. Tinc el repte de mirar de fer bé les coses perquè els clubs estiguin contents.

-Vostè havia estat futbolista. Deien els que l’havien vist jugar que era un extrem dels bons...

(Riu). Bé, era un extrem esquerre molt explosiu. Vaig fer trenta gols en tres mesos a l’antiga Tercera Regional amb el Santa Pau i em va fitxar el Banyoles per Tercera. Aquell vam fer el play-off d’ascens a Segona B amb Nitus Santos d’entrenador i jugadors com Paco Boix, Albert Agustí, Pep Boada, Dani Zamora, Martinet, Terma, Tarradas... El curs següent vaig continuar amb en Robi també. Era molt ràpid però se m’acabava la benzina de seguida i els entrenadors em tenien com un bon revulsiu de segones parts.

-Quants partits sol veure durant un cap de setmana?

Sobretot de futbol base. Puc anar a un parell els dissabtes i algun altre els diumenges. Sí que em moc més entre setmana i quedo amb els presidents dels clubs per enraonar amb més calma. Els dies de partit, el que volen és veure el partit i no xerrar.

-Quina resposta ha tingut per part dels clubs?

Si tenim uns cent vuitanta equips és impossible conèixer tots els presidents. Segur que sempre n’hi haurà a favor i en contra. Jo vaig mirant d’anar quedant i presentar-me per, si tenen algun dubte, ajudar-los.

-Formava part de l’equip deJordi Bonet a Girona. Ha parlat amb ell ara que ja ha passat un cert temps d’ençà de la seva destitució?

No. Ni l’he trucat ni ell a mi. Quan vaig entrar vaig prendre la decisió de destituir els subdelegats que hi havia amb ell i agafar-ne de la meva confiança. Feia molts anys que hi eren però és clar si en Jordi es presenta a les eleccions del febrer i tots van amb ell m’hauria trobat que se n’anirien perquè eren dels seus. Vaig parlar-hi un per un per dir-los que no tenia res en contra seva i explicar-los que volia gent de la meva confiança. És lògic.

-Quins subdelegats nous té?

De la Garrotxa me n’encarrego joc. Llavors tenim en Jordi Freixa al Baix Empordà, l’Oriol Vila a la Selva, en Jordi Baró i en Xavi Tubert a l’Alt Empordà, en Marc Fresneda al Pla de l’Estany i l’Eudald Noia al Ripollès.

-Es considera Soterista?

En Joan (Soteras) és una bellíssima persona que sempre va de cara. M’ha donat molta confiança les vegades que l’he tractat i hem parlat. Sempre em diu que no quedi de trucar-lo per qualsevol cosa per ajudar-me.

-La porta per poder tornar a treballar amb Bonet està tancada?

A mi m’agrada treballar pels clubs. Ara sóc amb l’equip de treball d’en Joan Soteras a fons. Si guanya en Jordi, cap problema. Me’n vaig a casa.

-La Federació és un territori força mogut. Fins i tot bel·ligerant els darrers temps amb embolics judicials i molts canvis...

Jo acabo d’aterrar, com aquell qui diu i tot el que surt, ni em ve ni em va. És normal que l’oposició colli i faci fressa per desestabilitzar. De moment, tanmateix, tot el que ha sortit ho han anat tombant els jutjats. Totes les acusacions no han reeixit i continuarà així.

-Hi ha massa política pel mig?

No sé pas quins interessos hi ha. Jo miro de fer la feina tan bé com puc i ajudar els clubs.

-Quin impacte negatiu té el descens del Girona a Segona?

Ha estat un cop molt dur. Tenir la capital de la demarcació a Primera és un privilegi. Tant de bo es faci bon equip i es torni a pujar aviat.

-El dia de l’Elx era a la llotja. Què va sentir dels propietaris?

No vam parlar de res. Tothom estava molt decebut perquè no s’ho esperaven. Són molt discrets.

-Troba a faltar més jugadors de la terra al Girona?

Hi ha en Joel i l’Arnau, que és de la casa. Costa molt a aquests nivells perquè hi ha temes de representats, pressupostos...Tot i això, n’hi ha molts de gironins escampats i estaria encantat que fossin al Girona. Els de la base no sé si poden fer el salt. El Barça va tenir sort de la mainada quan va passar per una època delicada econòmicament.

-L’Olot és l’altre únic gran referent a les comarques.

Estan fent molt bé les coses. El primer equip s’està consolidant a Segona RFEF i van pujant nanos del planter amb un pressupost ajustat.

-No congreguen gaire amb Soteras...

Jo vaig jugar a l’Olot i amb en Joan (Agustí) parlem molt, però no ens entendríem pas perquè té unes idees que no són les de la Federació.

-Quin seria l’escenari ideal al futbol gironí?

El Girona a Primera, l’Olot a Primera RFEF i que el Figueres o el Palamós poguessin estar a Segona o Tercera RFEF. És molt díficil perquè els jugadors són els que són i els bons els estiren de fora. Tot són cicles ara hi ha molts clubs d’aquí que paguen i els futbolistes no es concentren en dos o tres equips com abans. Tampoc hi ha mecenes tipus Bach, Caballero, Pitterman o Alsina.

-I el futbol femení? Continua a l’alça?

Hi ha un boom general i a Girona també. És clar. El millor és que va a més. S’ha guanyat molt de terreny i el curs passat teníem 21.044 llicències, què és un rècord i que enguany s’han superat.

-Li agradaria continuar després de les eleccions del 2027?

Sí. Si es guanya i compten amb mi, continuaré.

Subscriu-te per seguir llegint