El Barceloneta guanya la segona Champions de la seva història

Marc Valls va esclafir a plorar perquè als 23 anys coneixia el gust de la glòria europea. I Fran Fernández, el seu entrenador al Zodiac Atlètic Barceloneta, que havia sigut expulsat en l’últim minut malgrat tenir el seu equip defensant amb l’ai al cor, no va tenir més remei que tirar-se vestit a la piscina de Gzira (Malta). L’equip mariner, 12 anys després de la primera vegada, va conquerir la Champions. I ho va fer davant el millor de sempre en la competició, el Pro Recco genovès (11 títols), atordit davant la resistència i l’afany dels barcelonins.

Álvaro Granados, la gran estrella exiliada a Itàlia, va fer el que va poder en la final perquè el Barceloneta es quedés sense somni. Fins i tot xivava al seu porter, Nicosia, per on tirarien els penals els seus companys en la selecció espanyola, Munárriz (el gran capità va ser l’MVP de la final) o Sanahuja.

Els jugadors italians, que van arribar a avançar-se en el segon quart (8-11) gràcies a un gol de Granados, van acabar lligats de mans i frustrats davant el creixement en el tercer parcial del porter Unai Aguirre. Tot i que va ser l’hongarès Burian, a falta d’1:40 minuts, qui va marcar el gol que va acabar convencent l’Atlètic Barceloneta que la gesta era ja una realitat a Malta.