L’heroi a qui el seu pare va voler posar Jorge Valdano

Després de preguntar-se on dimonis és Curaçao, a l’Espanya futbolera se li va aparèixer ahir un dubte molt més intens, bastant més personal: ¿qui és aquest tal Vozinha? Set parades va fer a Atlanta el porter de 40 anys, que aquest any ha combinat titularitats i suplències al Chaves, un equip de mitja taula de la segona portuguesa. L’estadística avançada diu que Espanya va fer mèrits per marcar 2,28 gols i que qui ho va evitar va ser Josimar José Évora Dias, un futbolista amb un valor de mercat que s’estima en uns 50.000 euros i que s’ha convertit en un ídol nacional per a la petita nació africana.

L’origen del seu sobrenom

¿Per què a Josimar Dias l’anomenen Vozinha? L’apel·latiu, en portuguès, té un doble significat: portaveu i àvia. Pel que sembla, de petit solia jugar amb nois més grans que ell i tornava a casa enfadat quan no era capaç de competir-hi físicament. Als seus amics els feia gràcia la seva actitud i el vacil·laven dient-li que se n’anava sempre corrents a demanar ajuda a la seva àvia, a la seva veuinha. I l’apel·latiu se li va quedar.

Tot i que en realitat la pregunta interessant, la que té història de veritat, és la contrària. ¿Per què el nom de pila de Vozinha és Josimar? Resulta que el seu pare, un soldat capverdià, era un gran fanàtic del futbol quan va néixer el seu fill, ara fa 40 anys. Dies després, al Mundial de Mèxic 86, el progenitor va quedar enamorat de Josimar, un lateral del Brasil que va tenir un breu pas per la Lliga amb el Sevilla i que en la cita mundialista va fer dos golassos contra Irlanda del Nord i Polònia.

En honor al futbolista brasiler, va decidir posar-li el seu nom a l’avui porter de Cap Verd. Tot i que la seva intenció inicial era una altra de ben diferent. "Aquí hi ha una normativa sobre els noms propis, que s’ha d’acceptar. Pensant en això, com que era lluny fent el servei militar, vaig enviar dos noms a casa. El primer va ser Jorge Valdano, però va ser rebutjat", explicava el seu pare, Zé Pedro, al diari Globo.

El reconeixement de tots els companys, mentre les emocionades llàgrimes del porter s’escampaven per la gespa del Mercedez-Benz Stadium, va ser la contracrònica del desastre espanyol. "Estem molt i molt tranquils, convençuts que això és molt llarg. Per a nosaltres no ha canviat res. Continuem tenint els peus a terra", relativitzava ahir a la nit Luis de la Fuente sobre l’inesperat empat.

Subscriu-te per seguir llegint