El Porqueres certifica el "sorpasso" futbolístic al Pla de l'Estany

Petards, focs artificials i una cridòria de ca l’ample se sentia a Miànigues diumenge passat a la nit. Més de dues mil cent persones (comptades per l’Ajuntament) omplien el camp del Porqueres per seguir en directe el partit decisiu per l’ascens a Primera Catalana contra el Bescanó. L'1-1 de l’anada ho deixava tot obert i la tensió, o por de fallar, era màxima fins que, ja a la pròrroga, un cop de cap de Jordi López -al club des dels cinc anys- va fer desbordar l’eufòria. El Porqueres era equip de Primera Catalana per primera vegada a la història. Tocava celebrar-ho com calia i després d’un bon sopar a la Carpa, a davant de l’Estany, els jugadors van rematar la festa a Girona a l’espera dels actes d’institucionals d’aquesta setmana.

Sí, el Porqueres jugarà la temporada que ve contra històrics exSegona Divisió com el Figueres o el Palamós i d’altres com el Lloret, el Granollers o el Júpiter. No ho farà amb el Banyoles, que ha baixat a Segona Catalana i això farà que, per primer cop a la història, el Porqueres sigui l’equip que juga més amunt del Pla de l’Estany. Un sorpasso, que es diu ara. «A molta gent li feia gràcia això de la morbositat. A mi m’importa ben poc. No sabem quant durarà perquè ells tindran la pressió de pujar i nosaltres de mantenir-nos. És un èxit pel Pla de l’Estany. No ens sentim més que ningú. Només mirem de gaudir-ne», assenyala Marc Cuadros, president del Porqueres des de fa una quinzena d’anys. Cuadros, alhora, és entrenador del sènior femení porquerenc, que «ja fa temps» que està per davant del Banyoles. En tot cas, l’alegria és màxima a Porqueres, un club avesat a competir, no fa tant, entre Segona i Tercera Regional (ara Tercera i Quarta Catalana) i que ara visitarà Vilatenim o Palamós. Així ho deia un dels càntics de l’afició diumenge. «Palamós, Figueres, alerta que ve el Porqueres!»

Ara fa només un any, un gol al darrer sospir del Boscdetosca acabava amb les il·lusions del Porqueres de pujar a Primera Catalana. Aquell vespre, la plantilla va fer un sopar a Can Roca d’Esponellà on es va conjurar per intentar-ho la temporada següent. «Som una família i ens vam comprometre a allargar l’intent un any més, sense pressió». I fet i dit. Aquest caliu, aquest bon ambient que hi ha al vestidor i la bona feina que s’està fent al club des de fa anys ha donat els seus fruits. «No és per casualitat. Es parla de diners, però els jugadors són a Porqueres perquè hi ha una família i l’ambient és increïble. Que si metodologia i tàctica, sí, però el nostre secret és anar a sopar cada divendres. Això dóna molts de punts», confessa el president. Cuadros té paraules d’agraïment a tothom «jugadors de la base, directius, famílies, veïns, exjugadors...». També per a la feinada «espectacular» del coordinador Narcís Viñolas i per a l’entrenador, Àngel Roig, un clàssic de la banqueta porquerenca.

Amb un pressupost d’uns dos-cents mil euros pels primers equips i planter (22 equips), el Porqueres mou tres-cents cinquanta jugadors. La temporada vinent, la xifra de despesa no pujarà gaire tot i l’ascens. «Serem els petits, sí, però competirem amb tota la il·lusió del món i conscients que l’afició -ara hi ha un centenar de socis- ens acompanyarà». Perquè no, el Porqueres no renunciarà a la categoria com circulava a la comarca per cedir la plaça al Banyoles. «Oh i tant que ho provarem!». Paraula de president. Mentrestant, el Bescanó veu com es queda a les portes de recuperar la categoria perduda el curs passat.

Subscriu-te per seguir llegint