Rafa Mir, condemnat a 8,5 anys de presó per agressió sexual

Vuit anys i mig de presó. Aquesta és la pena que la Secció Quarta de l’Audiència Provincial de València ha imposat al futbolista Rafa Mir, després de considerar-lo culpable d’un delicte d’agressió sexual amb accés carnal i un altre de lesions. La resolució judicial implicarà l’ingrés obligat a presó del davanter una vegada que la sentència adquireixi fermesa, ja que contra la resolució encara es pot interposar un recurs.

Els magistrats del tribunal ja han procedit a la valoració de les proves i conclouen de manera determinant que no hi va haver cap consentiment per part de la víctima en cap de les dues accions denunciades. Segons recull el dictamen, l’acusat va introduir els dits a la jove en dos moments diferenciats: inicialment a la piscina del seu xalet, ubicat a la urbanització Torre a Conill de Bétera, i de manera posterior a l’interior del bany de l’habitatge.

Per desmuntar la presumpció d’innocència que emparava l’esportista, el tribunal es va recolzar de manera fonamental en el testimoni de la denunciant, que tenia 21 anys quan van ocórrer els fets la matinada de l’1 de setembre del 2024. La sentència explicita que la seva declaració és plenament vàlida per enervar aquest dret constitucional, al complir estrictament amb els tres requisits jurídics exigits: l’absència d’incredibilitat subjectiva, la versemblança en el relat dels fets i la persistència en la incriminació.

Declarar en últim lloc

Només al seu advocat i en última posició, per parlar després d’escoltar tots els testimonis i proves contra ells i avaluar millor com rebutjar al travesser l’acusació d’agressió sexual. Així és com van declarar els futbolistes Rafa Mir i Pablo Jara en el seu intent per convèncer el tribunal d’aquesta innocència per la qual fa dos anys que clamen. Declarar en últim lloc és un dret que recull la llei d’enjudiciament criminal (Lecrim) des de fa poc més d’un any –gener del 2025– i que sobretot utilitzen els qui tenen més escarpada la possibilitat de sortir airós d’un judici o els qui intenten remuntar proves i testimonis sòlids en contra seu.

Malgrat la fermesa del testimoni de la víctima i de la seva amiga, que no ha variat en tot aquest temps, des de la nit del 31 d’agost a l’1 de setembre del 2024, quan van denunciar per primera vegada l’agressió sexual, el futbolista no va poder evitar l’envaniment i va intentar reduir els fets a "una discussió entre elles per mi". Ni el seu torn d’última paraula el va aprofitar per proclamar la seva innocència o demanar perdó.

La primera a declarar va ser la víctima de Rafa Mir, que va narrar el que va passar aquella nit i matinada entre el 31 d’agost i l’1 de setembre. Una festa que va començar en un apartat VIP d’una discoteca de València i on la jove va assenyalar que no sabia qui era Rafa Mir. És més, va explicar que se’n va assabentar al taxi, quan anaven camí de la casa de l’ariet al veure una luxosa urbanització preguntant-li en aquell moment a què es dedicava, i Mir va respondre: "soc futbolista".

Aquesta noia va explicar el que havia passat aquella matinada al xalet de Bétera. Va relatar que Mir la "va agafar per força pel braç" i la va introduir al bany, "moment en què jo m’altero i em poso a plorar", va dir. Va recordar com la seva amiga, a l’escoltar sorolls rere la porta, va preguntar què passava i no va obtenir resposta, per la qual cosa va insistir fins que la víctima va aconseguir escapolir-se de Rafa Mir i va sortir del bany alterada per "un atac d’ansietat".

Subscriu-te per seguir llegint