El Bàsquet Girona celebra un any de la fusió: "Aquest és un projecte de ciutat i de província"
El club, nascut el 2014 amb cinc equips de base, ja en té 32 i afronta el segon curs després de la unió amb l’Uni amb el masculí pendent de la FIBA Europe Cup o la BCL i el femení camí de la prèvia de l’Eurolliga
Xus Escosa, mànager general, creu que l'entitat encara té molt marge per créixer i subratlla el valor de la unió per ser "més forts"

Xus Escosa, ahir, a Fontajau / Aniol Resclosa

El 18 de juny de l’any passat el Bàsquet Girona i l’Uni Girona van oficialitzar una fusió que volia anar més enllà d’un simple canvi de nom o d’una suma d’estructures. El lema era clar: units per seguir creixent. Un any després, el club ha començat a recórrer aquest camí amb passes fermes, però amb la sensació compartida que el projecte encara té molt marge per desenvolupar-se. El repte immediat és majúscul: la temporada vinent el club tindrà dos equips competint a Europa, el masculí amb el debut pendent de concretar entre la FIBA Europe Cup o la Basketball Champions League, i el femení repetint a l’Eurolliga si, com s’espera, se supera la fase prèvia a finals de setembre.
«Estem molt contents de tot aquest camí i d’aquesta temporada. D’on érem a on som, hem fet passos», valora Xus Escosa, general mànager del Bàsquet Girona. La fusió ha obligat a ajuntar persones, departaments, rutines i maneres de treballar diferents, però el club entén que aquest procés l’ha fet més fort. «Ens hem ajuntat gent de diferents estructures en el mateix projecte i això ens fa més potents com a club», destaca Escosa, que parla d’un projecte «de ciutat» i fins i tot «de província», perquè ja no engloba només el rendiment dels primers equips, sinó també la base, el bàsquet en cadira de rodes i l’equip Campions, format per persones amb discapacitat.

Xus Escosa, mànager general del Bàsquet Girona / Aniol Resclosa / Aniol Resclosa
El creixement es pot explicar amb una xifra molt gràfica. El Bàsquet Girona va néixer el 2014 amb cinc equips de base. Dotze anys després, ja en té 32: els dos sèniors professionals, 28 equips de base, el de cadira de rodes i el Campions. «Hem passat de tenir equips a generar un club», resumeix Escosa. En els inicis, admet, la preocupació era sobretot esportiva i logística. Ara, en canvi, el club ja funciona amb àrees de màrqueting, administració, finances, patrocinis, operacions i estructura esportiva compartida. «Les estructures han de créixer paral·lelament amb les àrees esportives. Si no, la cadira queda coixa», avisa.
Balanç esportiu rellevant
El primer curs després de la fusió ha tingut també un balanç esportiu rellevant. El masculí ha signat la millor classificació de la seva història a l’ACB i ha viscut una temporada sense les urgències del curs anterior, quan va haver de patir fins al final per mantenir la categoria. «El fet de no patir ja és important. Si comparem amb la temporada passada, al febrer érem cadàvers per a molta gent de l’entorn del bàsquet», recorda Escosa. El femení, per la seva banda, ha arribat a la Final Six de l’Eurolliga i ha estat entre els quatre millors equips d’Europa, una fita que el club creu que guanyarà valor amb el temps. «És un llegat que quedarà en la història del club», afirma el general mànager.
La temporada vinent exigirà un altre salt. El femení haurà de disputar la prèvia de l’Eurolliga i el masculí té damunt la taula l’opció d’estrenar-se a Europa. El club ha valorat diferents escenaris, però no vol fer cap pas que pugui posar en risc l’estabilitat esportiva ni econòmica. «Jugarem la competició que esportivament creiem que podem assumir. El club està creixent, però no podem fer passos endavant cap a una competició molt exigent que després ens generi estrès a la lliga», explica Escosa. L’ACB continua sent la prioritat, i el record d’altres clubs que han acusat l’exigència europea i han acabat patint a la lliga és ben present als despatxos de Fontajau. El futur europeu passat per la BCL o la Fiba Europe Cup.
Aquest doble horitzó europeu també obligarà a fer un esforç logístic. Viatges, calendaris, entrenaments, pressupost i gestió del dia a dia posaran a prova una estructura que tot just fa un any que camina unificada. «És un repte per a tot el club. A nivell logístic suposa un extra, però tots els departaments han d’anar sumant», diu Escosa, que situa la sostenibilitat econòmica com un dels grans objectius dels pròxims anys. El creixement, insisteix, ha de ser ambiciós però també prudent. «Hem sabut fer el camí a poc a poc, pas a pas, amb seny», defensa.
Bàsquet base
La base és una altra de les potes del projecte. Escosa relativitza els resultats puntuals, tot i valorar la presència d’equips als campionats d’Espanya (aquest curs, dos de masculins), i posa l’accent en la formació esportiva i humana. També destaca la importància de l’equip U22, que encaixa amb la filosofia del club perquè permet allargar el procés formatiu dels jugadors sortits de l’U18 i apropar-los, encara que sigui progressivament, als equips professionals. «El pas d’U18 o U22 al nostre nivell encara és gran, però cada vegada estem més a prop, tant en nois com en noies», assegura.
El club també sap que el context ha canviat. Tenir els dos primers equips a l’elit fa més atractiva la base i incrementa els oferiments de jugadors i jugadores que volen venir a Girona. Tot i això, Escosa subratlla que l’objectiu fundacional continua sent treballar amb talent gironí i català. «A la base el jugador i la família trien on volen jugar, i això ho intentem respectar al màxim», diu. També admet que el fenomen de les universitats americanes obliga a repensar la relació amb els joves de més talent, però ho veu com una oportunitat si el club és capaç de mantenir-hi el vincle perquè puguin tornar en el futur.

Cayetano Pérez i Marc Gasol, el 18 de juny de 2025, en l'acte oficial per anunciar la fusió / Marc Martí Font
Un any després de la fusió, el Bàsquet Girona és un club més gran, més complex i més reconeixible. Ha consolidat una estructura comuna, ha competit millor amb els dos primers equips i ha ampliat el seu impacte social i formatiu. Però Escosa rebutja qualsevol triomfalisme. «Som un club molt jove», recorda. I posa com a exemple entitats amb dècades d’història, socis de tota la vida i una cultura de club consolidada. Girona encara està lluny d’això, però precisament aquí hi ha el repte. Créixer sense perdre el seny, competir a Europa sense descuidar la lliga, reforçar els primers equips sense oblidar la base i construir una entitat que algun dia també pugui mirar enrere i celebrar moltes dècades de trajectòria.
El primer any de la fusió ha confirmat que el camí tenia sentit. El segon començarà amb més exigència, més aparador i més responsabilitat. Europa espera, però el gran partit del Bàsquet Girona continua sent fer-se gran com a club i trobant la sostenibilitat.
Subscriu-te per seguir llegint
- L'actor Milo Manheim celebra la victòria d'Espanya pels carrers de Girona
- 365 Obrador s'instal·la a Olot malgrat algunes queixes locals
- Mor un home de 47 anys en caure per un talús de deu metres a Olot
- Aquestes són les platges de la Costa Brava que disposen de serveis adaptats per a persones amb mobilitat reduïda
- Girona ultima la seva transformació en el regne de Corona per al rodatge d''Enredados
- Les matrícules canvien aquest juliol: aquestes són les noves lletres que començaran a veure’s als cotxes
- Necrològiques del 20 de juliol de 2026
- El celler empordanès que va néixer d'un somni d'estiu