Àlex Márquez: "Accidents com el meu, o els acceptes o et retires"

¡Quin somriure, Déu meu! Ningú diria que ve de passar un temps al purgatori. Ningú diria que va vorejar la mort o, com a mínim, la retirada. Àlex Márquez Alentà, de 30 anys, bicampió del món de Moto3 i Moto2, subcampió del món de MotoGP i un dels millors pilots del Mundial de motociclisme, ha tornat. Ha tornat de l’infern, després d’haver fregat el mur de Montmeló, un autèntic miracle.

I aquí el tenim, a Brno, cinc setmanes després, recuperat de la fractura de la clavícula dreta (si li passes la mà sobre l’os notes la placa i fins i tot els cargols: ¡estremidor!), amb la vèrtebra C7 recuperada, soldada i un quilo i mig de menys.

"Un miracle"

Va ser estremidor. Ho vam veure tots. Els vam repassar tots. "Un miracle", em va dir la mare Roser, sabent que el seu fill Àlex havia tornat a néixer. I sí, l’ Àlex també va reconèixer ahir que aquell accident va ser duríssim. "¿Com vaig evitar el mur? No ho sé, la veritat. ¿Per instint? Suposo, perquè la moto estava trencada, destruïda la forquilla davantera, el carenat, el manillar no hi era, no ho sé, em vaig tirar i el vaig evitar. No, no soc capaç d’explicar-ho".

L’Àlex reflexionava en veu alta com si fos un aficionat. "M’imagino els aficionats criticant com pot ser que passi una cosa així, que una moto es pari a més de 250 quilòmetres per hora. Doncs passa, amic, passa. Les motos van atapeïdíssimes, van totes al mil·límetre, un problema elèctric es pot produir en qualsevol moment i l’hem d’acceptar. Accidents com el meu passen. ¿Són perillosos? Sí, és clar. Però o els acceptes o et retires. Jo els he acceptat i per això soc aquí, per tornar a competir i mirar de ser al davant".

"El problema potser és que els aficionats estan acostumats a veure que caiem, ens aixequem i seguim. Tornar de seguida és la millor manera de superar l’accident. Però ells saben que ens hi juguem la vida", diu.