El Barça arrenca la primera victòria amb un partidàs

La millor versió del València i el Barça per obrir la final de la Lliga Endesa. Un partidàs van oferir en el primer duel, que es va haver de resoldre en la pròrroga després d’un espectacular enfrontament (101-101) i un afegit que es va decantar en favor dels blaugrana gràcies a un petit coixí de quatre punts que es van fabricar. L’empat a 110 el va trencar Joel Parra amb una cistella més tir addicional, i l’enèsima penetració de Brancou Badio a falta de 30 segons del final va establir el marcador definitiu (112-113).

Com era d’esperar, Jean Montero va ser el màxim anotador local (24 punts), si bé no va quallar una gran actuació. Nico Laprovittola (20 punts, amb quatre triples), Will Clyburn (21 amb cinc) i Parra (18, 23 de valoració) van merèixer per igual la condició d’MVP. El segon assalt es jugarà demà (20.00). El 0-1 assegura que es jugaran els dos partits del Palau.

Quatre punts d’avantatge

El Barça només va disposar de quatre punts d’avantatge dues vegades, en el temps reglamentari (84-88) i en la pròrroga (106-110), en un partit en què al València li va resultar molt fàcil manar per jugar amb confiança l’assalt inicial. Amb l’alegria i dinamisme en el joc que el caracteritzen, ja havia marcat una renda d’11 punts al Barça (15-4) que van obligar Pascual a gastar el primer temps mort. Va necessitar fer jugar 11 dels seus jugadors per veure si algú desembussava l’equip; el dotzè, Juan Núñez, va obrir el segon quart. El base madrileny va entrar en l’acta pel ranquejant Tomas Satoransky.

Va ser Darío Brizuela qui amb dos triples seguits va reduir la distància, tot i que va ser una acceleració breu perquè els taronja es van tornar a escapar (25-13). El segon acostament va ser més seriós. Va intimidar prou el València perquè mesurés més les seves accions. Del 40-26 es va passar al 40-34 i d’aquí al 47-44. Pedro Martínez va parar aquesta sagnia. Tot plegat ho va comandar Parra amb 10 punts sense cap error, i 10 més de Punter, que va trigar a obrir el seu compte. El València es va centrar a anotar amb penetracions al comprovar que no tenia el dia des de lluny. Malament va començar el Barça des de darrere la línia –la del triple i la de la personal–, però es va entonar després.

Els 52 punts encaixats en el descans assenyalaven clarament quin era el problema: el Barça va deixar el València en 62 en l’última visita a l’Eurolliga. El tomb es va produir amb una sortida en estampida des del vestidor amb cinc punts de Laprovittola i cinc de Clyburn (54-57).

No va passar d’això per la immediata reacció dels valencians, i el creixent fragor de la pista es va traslladar al marcador. Tornike Shengelia va representar la millora barcelonista en una acció en què va enllaçar un tap amb una cistella al contraatac. Al cap d’un instant, va invertir la mateixa acció: després d’una cistella, va fer un tap a Braxton Key, picats tant l’un com l’altre des del començament.

De 99 a 103

Al València és difícil defensar-lo, i també al Barça, així que van convenir a traslladar el duel a la puntuació. Si els 99 punts del descans (52-47) eren la segona màxima anotació global en una final, la pluja de cistelles es va accelerar. Es van treure la cotilla i van accelerar els atacs. En van sumar 103 a la segona part.

El 87-88 va ser l’últim avantatge blaugrana, que a partir d’aquí va rebaixar l’índex d’encert i va veure escapar-se el València (93-88). Dos triples de Clyburn van deixar el marcador a la inspiració de l’últim sospir i el tercer del nord-americà va servir per anar a la pròrroga.

València 112 - 113 FC Barcelona

VALÈNCIA: Montero (16), Badio (20), Taylor (13), Key (13), Sako (5) – cinc inicial –; De Larrea (9), Costello (9), Moore (2), Cárdenas (5), Pradilla (10), Sima (2).

BARCELONA: Marcos (3), Punter (14), Clyburn (21), Shengelia (11), Fall (0) –cinc inicial –; Vesely (8), Laprovittola (20), Parra (18), Brizuela (9), Cale (7), Hernangómez (0), Núñez (2) .

PARCIALS: 25-13, 27-34, 20-28, 29-26; 11-12.