Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Apunt

Cabra avesada a saltar, saltarà

Messi celebra un dels seus gols contra Algèria en el partit del Mundial disputat a Kansas.  |  JUAN IGNACIO RONCORONI / EFE

Messi celebra un dels seus gols contra Algèria en el partit del Mundial disputat a Kansas. | JUAN IGNACIO RONCORONI / EFE

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Carme Barceló

Potser no és el refrany amb què em sento més còmoda, però és la frase que em va venir al cap amb el hat-trick de Messi com a oració repetida. Mirant al cel, és clar. Invocant un parenostre que continua viu en el conscient de molts i l’inconscient de tots. Els seus gairebé 39 anys, els vuit rècords batuts a Kansas i els seus centenars d’imatges icòniques encara no tenen data de caducitat. El G. O. A. T. La cabra que ja no només salta per la muntanya més alta. La culmina i l’eleva a la categoria de celestial.

Diguin-me romàntica, boja o abduïda. M’és igual. Aquest jugador a qui he vist des del seu debut al Barça, a qui he aplaudit, plorat i resat des de l’agnosticisme, em reconcilia amb el futbol de sempre. El del carrer, el dels pobres i el dels nou-rics que van pidolar botes sent criatures. Messi és història viva i no té preu. Encara quan la FIFA i els seus adlàters s’entossudeixen a allunyar-lo del poble, l’argentí torna a acariciar-nos amb la mirada increïble que té al terreny de joc. Amb l’èpica i amb la màgia. Amb la pilota i amb uns sequaços que el segueixen a ulls clucs o molls de llàgrimes. A Scaloni no se li ha d’explicar res perquè ho sap tot. I Messi li escriu una part del guió que ell accepta perquè no té màcula.

En paral·lel al pitet que ens va posar aquest futbolista irrepetible, camina una selecció espanyola que necessita un líder com ell. Alguns han mamat dels seus pits però no és suficient. Per això cal entendre aquest Lamine Yamal empipat que surt uns quants minuts per injectar sang a l’anèmia i en vol més. És important saber frenar els seus impulsos, però també treure’l del pla. Enfoquem-ne d’altres. Els que decideixen com plantejar un partit i els que no donen més de si. Ajustem els marges i llegim, com Leo, entre línies. Mentrestant, sempre ens quedarà continuar disfrutant del més gran de tots els temps. Un dels nostres. Un dels que, amb orgull, ens fa sortir els colors a la cara. Un dels que sempre ha sabut que el futbol és del carrer i de la gent. Que les pauses d’hidratació no l’ofeguin.

Tracking Pixel Contents