Achraf serà jutjat per violació

Achraf Hakimi, capità de la selecció del Marroc, serà jutjat a França per un presumpte delicte de violació a una noia l’any 2023. El lateral del PSG va rebre a Boston, on ahir a la nit va jugar un partit del Mundial contra Escòcia, la notícia que el Tribunal d’Apel·lació rebutjava el seu recurs, fet que confirma que s’haurà d’asseure al banc dels acusats. El futbolista nascut a Madrid va reaccionar amb victimisme a la resolució desfavorable per als seus interessos que va adoptar ahir el tribunal francès. "La Justícia m’ha mirat als ulls i m’ha dit: ‘Si no fossis conegut, mai hi hauria hagut un cas’", va compartir en les xarxes socials durant la matinada nord-americana.

Els fets dels quals se l’acusa es remunten a l’abril del 2023, quan va tenir una trobada íntima al seu domicili amb una noia que llavors tenia 24 anys, els mateixos que ell. La noia afirma que Achraf la va besar i li va introduir els dits a la vagina contra la seva voluntat, mentre que el jugador argumenta que hi va haver consentiment mutu i que no va existir penetració vaginal.

El jugador del PSG havia intercanviat missatges a Instagram durant diverses setmanes amb la presumpta víctima abans de convidar-la al seu domicili parisenc. La denunciant va acudir a la cita, on es va produir la presumpta agressió sexual a la qual la Justícia francesa dona credibilitat. Segons el seu relat, Achraf la va besar a la boca i als pits malgrat que ella va mostrar el seu rebuig al fet que ho fes. El jugador presumptament va persistir en la seva conducta, introduint els dits a la seva vagina. La dona, segons el que va explicar, el va colpejar llavors amb una puntada de peu i va fugir de la casa. Immediatament, va contactar amb una amiga perquè anés a buscar-la, testimoni que va ratificar la implicada, relatant al jutjat que la presumpta víctima es trobava en estat de xoc.

La versió d’Achraf és que els petons van ser consentits i que no va penetrar vaginalment la noia amb els dits. Per defensar la seva versió, va sol·licitar que testifiqués el seu amic i llavors company d’equip en el PSG Kylian Mbappé. L’ara estrella del Reial Madrid va relatar que el capità del Marroc li va parlar que havia tingut una trobada consentida, en la qual havia tocat "les seves parts íntimes" a la dona. La jutge d’instrucció va entendre que aquesta última part de la declaració de Mbappé apuntalava la versió de la presumpta víctima, ja que Achraf havia cenyit la trobada a un intercanvi de petons i Kylian afirmava que el seu company li havia parlat d’una trobada de caràcter sexual, i va decidir enviar-lo a judici el febrer passat.

El jugador es declara innocent

Posteriorment, la defensa del futbolista va presentar un testimoni matisat de Mbappé, en el qual apel·lava a "parts íntimes" de manera més genèrica, provant d’eliminar la connotació sexual del testimoni. Achraf, amb aquest escrit, va recórrer la resolució inicial, i ahir va trobar el rebuig del Tribunal d’Apel·lació. L’última bala del capità del Marroc per evitar el judici és presentar un recurs davant el Suprem francès.

No obstant, Achraf va manifestar en el seu compte d’X que espera aquest judici "des del primer dia". "I ara l’espero amb impaciència. Per fi podré parlar", va afegir, considerant-se "un blanc fàcil" en una història "que no és la meva, que s’explica en detriment de la meva família, de la meva vida i, sobretot, de la veritat". En el judici, per al qual no hi ha data, el futbolista s’enfrontarà a una pena de fins a 15 anys de presó. "Amb impaciència espera el seu judici per poder explicar aquesta acusació falsa que pesa sobre ell. Té molt per explicar", va assegurar ahir la seva advocada, Fanny Colin.

Els EUA de Pochettino guanyen i llueixen ofici en el seu Mundial

No canviarem els Estats Units amb les seves coses perquè així han de continuar. Però, més enllà que tinguin el seu particular sentit del show business –al Lumen Field de Seattle, abans de vèncer Austràlia i assegurar el seu accés a la ronda següent, van treure Paris Hilton perquè agités una estoneta la mà–, fa goig veure com el seu futbol masculí continua evolucionant mentre mira de barrejar la intensitat i exigència que distingeix ara els millors clubs europeus, amb la diversió que exigeix el seu propi poble, que si no s’entreté no torna a demanar una coca-cola de litre.

La selecció que ha conjuminat Mauricio Pochettino potser no té l’encanteri friqui d’aquella a la qual li va tocar ser amfitriona el 1994, amb la barbeta pèl-roja d’Alexi Lalas com a gran reclam junt amb Tony Meola, Coby Jones, Tab Ramos i Eric Wynalda. Aquells jugadors van ser eliminats per la campiona Brasil a vuitens amb un gol de Bebeto i ja està. El carisma de l’actual Estats Units no depèn de les peces, sinó d’un pla grupal en el qual tots els seus futbolistes ofereixen la millor versió d’ells mateixos. I se sacrifiquen quan toca, una cosa que es va poder veure en aquell segon temps en el qual Austràlia va obtenir per fi la pilota i va mirar d’aixecar-se sense èxit.

Abans, un es va haver de fregar diverses vegades els ulls al veure Sergiño Dest practicar el futbol que l’afició blaugrana va somiar quan el va veure arribar al Camp Nou amb cara de despistat –com es pot oblidar el dia que va acudir al trist comiat de Messi del Barça amb la roba d’anar a la platja–. El carriler, que sempre trobava amagatalls per on córrer, va ser un dels grans punyals utilitzats per Pochettino per desgastar l’espessa defensa australiana. Però no va ser l’únic, sense que el combinat nord-americà hagués de trobar a faltar Pulisic, fora de la convocatòria per molèsties al bessó.

Folarin Balogun, el davanter del Mònaco que va enlluernar amb dos gols en el debut contra el Paraguai (4-1), va seguir a la seva. Aquesta vegada, arribant com un reactor a la línia de fons per centrar una pilota al cor de l’àrea a la qual no va saber donar rèplica el central Burgess. No només va ser incapaç de treure’s la pilota de sobre, sinó que va fer una mala passada al seu porter portant-la a la seva pròpia xarxa.

L’Austràlia de Popovic, que potser confiava que amb el mateix pla defensiu amb el qual va guanyar a Turquia (2-0) també en tindria prou aquesta vegada, amb prou feines sortia de la seva cova. El tècnic dels Socceroos fins i tot es va permetre deixar a la banqueta durant tot el primer acte els seus dos golejadors de la primera jornada, Irankunda i Metcalfe. Tot i que a punt va estar de donar rèplica al gol inaugural el veterà Leckie, que conserva el seu deliciós toc amb l’exterior.

El valor de Dest

Però els de Pochettino, que continuaven traient partit a la mobilitat dels seus jugadors, van treure també partit a l’estratègia just abans del descans. Una falta lateral treta cap a la frontal i rematada per Dest va acabar amb un rebot i el posterior cop de cap a gol de Freeman, defensa del Vila-real, la posició legal del qual va haver de ser validada pel VAR després que l’àrbitre no ho hagués vist clar abans. Quan l’àrbitre alemany Felix Zwayer, que va acabar el partit amb rampes i asfixiat, va anunciar al públic que el 2-0 era un fet, tota la banqueta de Pochettino va sortir a celebrar-ho al seu aire per la gespa.

Amb la feina feta, els coamfitrions es van dedicar a resistir davant la furiosa empenta d’una Austràlia que va acabar frustrada davant uns Estats Units que, des del 1930, mai havien enllaçat dos triomfs en un Mundial. No és casual.

Subscriu-te per seguir llegint