Sergi Marcillo, l’ambaixador de l’Olot als Estats Units

Sergi Marcillo no té res a envejar als «one club man». El lateral esquerre olotí, de 23 anys, emprendrà una nova aventura a l’estranger el curs 2026-27 després de 19 temporades ininterrompudes a l’Olot, on hi ha desenvolupat fins ara tota la seva carrera futbolística des de la base fins al primer equip. «Possiblement, ets el jugador que ha estat més anys vinculat al club. Ets un especialista en créixer», reconeixia el president Joan Agustí. Anar cap amunt és el que continuarà fent a partir d’ara a la Bryant University de Smithfield, Rhode Island, als Estats Units. Allà hi compaginarà el futbol amb l’enginyeria informàtica que de moment ha estat cursant a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

«Crec que és una oportunitat que només podia agafar ara. Hi ha trens que passen un cop a la vida. Si hagués esperat gaire, dos o tres anys potser, hauria fet tard. Era ara o mai. No havia tingut la possibilitat d’anar a l’estranger a estudiar i aquesta és una oportunitat que havia d’agafar», comenta Marcillo, qui està «trist per deixar l’Olot, però, alhora, content de poder tenir una oportunitat com aquesta i viatjar a l’estranger amb una beca, seguint fent el que m’agrada: jugar a futbol». La beca, explica, «és completa» -«Em cobreixen els estudis, el menjar i l’allotjament, i també jugaré amb l’equip de la universitat», diu- i hi ha aspirat després que uns caçatalents de la Bryant University li tinguessin l’ull a sobre: «Em van comentar que havien vingut a veure un partit de l’Olot i es van fixar amb mi. Els encaixava. Llavors, vam tirar el procés endavant».

Marcillo marxa, en principi, un any de casa, tot i que ja sap que «es podria allargar a dos», per la qual cosa ha hagut de posar fi a l’any que li quedava de contracte amb l’equip de Roger Vidal. «L’Olot s’ha portat molt bé amb mi. Van entendre que jo volia marxar, que era una oportunitat, i ho van veure perfecte. En tot moment van estar d’acord. S’han portat de 10. Res a dir», comenta.

Per al lateral esquerre olotí, «l’Olot ho és tot»: «Porto jugant allà des dels 4 o 5 anys. En tinc 23 i en porto 19 a l’Olot. Des que tinc memòria porto la samarreta de l’Olot, des de ben petit. La possibilitat de marxar sempre hi és, però la meva intenció era fer carrera a l’Olot perquè disfruto. M’agrada el club, em sento identificat amb els seus valors i sempre ha set molt fàcil quedar-me». La temporada que ve no ho farà per primer cop perquè les circumstàncies són extraordinàries.

No sap si és un «exemple», com el defineix el club olotí, però «sí que és veritat que he fet tota la meva carrera a l’Olot. He passat per tots els equips i categories. Els anys hi són». Tot el que ha après ho ha fet a l’Olot i a partir d’ara serà un dels seus ambaixadors als Estats Units. «M’emporto amics, experiències, somnis complerts, entrenadors que m’han ensenyat què em portarà la vida i com costa guanyar-se un lloc, confiança... De tot. Estic molt agraït amb tothom», assegura. L’aventura començarà a finals de juliol.

Subscriu-te per seguir llegint