Tres fills mundialistes 32 anys després dels pares

Noruega ha fet història en aquest Mundial 2026. Només havent disputat el primer partit. I no per haver batut clarament l’Iraq (4-1), o perquè els seus seguidors facin una coreografia compassada fent veure que remen a les grades. No. Noruega ha fet història perquè no havia passat mai que tres membres d’una selecció hagin coincidit a la plantilla 32 anys després que haguessin jugat els seus respectius pares. L’última curiositat és que els dos tornejos s’han celebrat als Estats Units.

Prou feina tenien Erik Thorstvedt, Alf-Inge Haaland i Goran Sorloth a fer un bon paper amb Noruega el 1994. Era la primera vegada que el país escandinau participava en el Mundial des de la remota edició de 1938. Aquella era una generació daurada perquè en la fase classificatòria van avantatjar els Països Baixos en el grup i van eliminar Anglaterra. Durant el torneig es van batre amb grandesa: van vèncer Mèxic (1-0), van perdre amb Itàlia (0-1) i van empatar amb Irlanda (0-0). No van passar a vuitens perquè en el quàdruple empat –tots amb quatre punts– eren els que havien marcat i encaixat menys gols (un i un).

Cercle tancat

Kristian Thorstvedt, Erling Haaland i Alexander Sorloth prou feina han tingut a haver igualat els seus pares i participar en el Mundial, tot just el quart de la seva selecció, absent de l’esdeveniment des de 1998. Els seus pares no van arribar a disputar-lo. En la globalització del futbol, són més famosos que els seus progenitors. Tots tres van coincidir al camp en la golejada del debut de Boston. Han tancat el cercle familiar per diferents camins.

"Estic increïblement orgullós de debutar en un Mundial i de guanyar el primer partit de Noruega en un Mundial en 28 anys", va assenyalar Erling Haaland, avui el més famós i popular de tots per la seva capacitat golejadora. El davanter del Manchester City es va estrenar amb un doblet i una assistència i presenta unes estadístiques insòlites, inigualables en qualsevol selecció: 57 gols en 51 partits. Alexander Sorloth havia confessat en una entrevista als mitjans de la FIFA que per superar el seu pare li faltava jugar un Mundial.

La carrera internacional de Goran Sorloth (Kristiansund, 1962), no obstant, va ser més notòria amb la selecció (55 vegades internacional, 15 gols) que no pas en l’àmbit de club, amb una fugaç experiència a Alemanya (Borussia Mönchengladbach) i Turquia (Bursaspor). Va guanyar cinc lligues i quatre copes a Noruega i va ser escollit dues vegades el davanter de l’any. Alexander (Trondheim, 1995) només ha celebrat dos títols i el seu periple per Espanya, entre el Vila-real, la Reial Societat i l’Atlètic, resumeix el nomadisme d’haver militat en 13 equips en 14 temporades. A casa podrà presumir dels seus números amb el combinat vermell: 26 gols en 67 partits.

Erik Thorsvedt (Stavanger, 1962) era el porter titular del conjunt nòrdic el 1994 i va segellar el rècord d’internacionalitats del país (97) quan es va retirar. Va ser el segon futbolista noruec que va anar a jugar a la Premier League –el primer que va guanyar un títol, la Cup– i durant vuit temporades va defensar la porteria del Tottenham Hotspur. El seu fill Kristian (Stavanger, 1999) va fugir de sota els pals. És migcampista. Juga des del 2022 al Sassuolo d’Itàlia. A diferència dels seus companys, tots dos davanters titulars indiscutibles, va entrar com a suplent contra l’Iraq i va intervenir en el quart gol.

La precoç irrupció d’Erling

Erling Haaland és qui ha superat més l’historial del seu antecessor. Va néixer a Leeds (2000), durant l’estada del seu pare, Alf-Inge (Bryne, 1972), al Leeds United, després d’anar al Nottingham Forest i abans del Manchester City, on ara milita el fill. La seva carrera va adquirir notorietat amb motiu de l’enfrontament que va tenir amb Roy Keane. Es van lesionar mútuament i de gravetat amb una entrada cada un amb quatre anys de diferència, la segona en el derbi de Manchester.

Allò va transcendir amb la precoç irrupció del seu fill. El rendiment golejador d’Erling (297 gols en 380 partits de club, des que va començar amb 16 anys al Bryne, la seu familiar) l’ha convertit en una estrella mundial. Un palmarès de 13 títols ho corrobora. Li faltava jugar un Mundial i la seva estrena, juntament amb Alexander i Kristian, va ser sonada.