Lamine va al rescat contra l’Aràbia

Un empat en un Mundial no sembla un mal resultat, i encara més si avaluem la resposta de la selecció espanyola en les últimes edicions, en què des que va guanyar Sud-àfrica només ha sigut capaç de guanyar Austràlia, l’Iran i Costa Rica. Però la igualada contra Cap Verd, més enllà d’un entrebanc estadístic, va ser una clatellada emocional per als jugadors de Luis de la Fuente. Assenyalats entre els candidats al títol, contra els africans van mostrar un futbol previsible que alimenta el fatalisme antropològic espanyol i reforça els detractors que consideren Espanya una selecció sobrevalorada i dependent d’un adolescent de 18 anys anomenat Lamine Yamal.

A la recerca del desequilibri

L’astre de Rocafonda, que llueix orgullós les seves arrels a les botes amb la bandera del Marroc i Guinea Equatorial en honor a l’origen dels seus pares, serà titular avui contra l’Aràbia Saudita. "No estic per jugar un partit sencer", va advertir aquesta setmana quan li van demanar si es veia en l’onze inicial. Però no és una cosa incompatible i tot apunta que sortirà en la formació per encarrilar l’enfrontament des del principi, si bé no sembla que acabi el partit perquè encara està completant el procés de recuperació de la lesió. Tampoc no fa l’efecte que Nico Williams encara estigui en aquella fase de la recuperació i tot apunta que també serà Dani Olmo qui arrencarà en l’onze.

De la Fuente, assenyalat pel seu plantejament contra Cap Verd sense extrems, ha treballat específicament com poden desequilibrar una defensa en bloc i tot apunta que canviarà el 4-3-3 i podria entrar Eric per un tocat Laporte i Porro per Llorente al carril dret.

Credibilitat en joc

Al davant no hi tindran cap selecció exòtica. L’Aràbia Saudita emergeix, amb una lliga que els xeics han utilitzat com una eina per netejar la imatge del país. Maniobra que es coneix com a sportwashing. Però cal anar amb compte amb aquesta selecció que ve de complicar l’Uruguai, a qui va dominar al marcador en la primera jornada durant més de 40 minuts, i la mateixa que va guanyar a Qatar l’Argentina en la primera jornada fa quatre anys. Un rival molt més perillós del que indica el seu prestigi. L’equip que dirigeix el grec Georgios Donis és ambiciós i aspira a poder entrar en els setzens del Mundial i igualar així els vuitens que va disputar en el Mundial dels EUA de 1994.

Una derrota espanyola encara no seria del tot definitiva perquè falta per disputar el duel amb l’Uruguai l’última jornada. I després dels resultats del primer partit de grup, amb tots empatats, encara podria passar segona o tercera, tot i que aquesta última drecera l’aparellaria amb un rival de força entitat. Més que jugar-s’hi la vida, s’hi juga la credibilitat amb què continuarà en aquest Mundial.

Subscriu-te per seguir llegint