Márquez posa el Mundial potes enlaire amb una victòria de campió

No és qüestió només de creure, que també. No és qüestió només de pressionar, que també. No és qüestió d’enarborar la bandera del campió, que també. És qüestió de ser el millor pilot de tots els temps. És qüestió de ser el pilot amb el cap més ben moblat del pàdoc. És qüestió que, com va demostrar el mateix Marc Márquez, quan va lluitar per aconseguir pujar a la Ducati oficial, quan el millor puja a la millor moto, el resultat no pot ser cap altre que el que es va viure l’any passat, quan ‘ET’ es va coronar, de nou, rei de la categoria, conquerint el seu novè títol, a cinc carreres del final.

O el que està passant aquest any quan el món sencer, fins i tot el que creu saber més que ningú de motos, va pensar, va pronosticar que el Mundial de MotoGP seria cosa dels dos pilots oficials d’Aprilia, l’italià Marco Bezzecchi i el madrileny Jorge Martín. Tots, sí, tots, menys Marc Márquez. I menys ‘Martinator’, que va ser el primer que va dir, al sortir de Mugello, quan Márquez estava a 102 punts de ‘Bezz’, «jo espero el Marc, és el nostre rival més fort, més directe, el Marc acabarà lluitant pel títol». I quan Marc va aconseguir el doble de victòries a Hongria, el sancionat ‘Bezz’ va dir amb la boca petita «jo també estava esperant l’arribada del Marc».

I Marc, en el seu pitjor moment, en un altre moment de gimnàs, de recuperació, de mossegar-se els llavis, de serrar les dents, d’hores de gimnàs i llitera, ha tornat a ressorgir a poc a poc. «I encara no estic bé, no, no, tot i que ningú em cregui, necessito més setmanes per estar com he d’estar, per disfrutar com he de disfrutar», va comentar ahir mentre s’assecava els litres de suor que li envoltaven el cos, protegit per una armilla amb gel. I el ‘menjaclosques’ va anar arribant a poc a poc, posant por. Primer torno a Mugello, després, guanyo a Hongria i, finalment, em va passejar a Brno. De 102 punts respecte al líder, als 40 de menys amb qui torna a casa, camí d’Assen, la ‘catedral’, on tornarà a enfrontar-se amb ‘Bezz’.

Marc Márquez (Ducati), nou vegades campió del món, se situa a 40 punts de Marco Bezzecchi, després de restar-li 62 punts en només dos caps de setmana, Hongria i República Txeca.

«És clar que era important guanyar avui», va comentar Márquez abans de pujar al podi. «¡És clar que era important!, com són totes les victòries. Però aquesta vegada té un gust especial i no perquè estiguem més a prop del líder, encara és aviat per pensar-hi, ho vaig comentar ahir i ho repeteixo avui. Era important perquè es tracta d’un traçat a dretes i, mira, hem guanyat». Però Márquez no podia dissimular la seva eufòria i molt menys davant els seus. Per això va cridar en el ‘corralito’ a José Luis Martínez, el seu amic i assistent, «¡carai!, José, no era fàcil, amb el japonès mai te’n pots fiar, no saps què farà, ha pressionat molt, molt». El ‘japonés’ era, evidentment, el bo, l’extraordinari d’Ia Ogura (Aprilia), que va arrencar des de la ‘pole’ i li va complicar la victòria, tot i que de lluny. No de gaire lluny, no, al final va ser menys de mig segon (0.421 segons), però va estar a prop, sí.

«Si volia aquest triomf era per confirmar, insisteixo, que estem en el bon camí, que s’estan complint els plans», més rialles, més rialles. «Tothom sap que mai em rendeixo. He patit molt, sí. Al final ja no em quedaven forces, però era davant, tenia la victòria a prop i, tot i que Ogura pressionava, no era cosa de perdre tot el guanyat en les últimes sis voltes. I sí, puc dir-ho, han sigut les sis últimes voltes més dures i llargues de l’any, no m’atreveixo a dir de la meva vida, ja que això seria molt dir, però han sigut duretes, sí».

No és per ser curiós, no és per cridar l’atenció, però avui es compleixen 30 anys, exactament 30 anys, de la primera victòria del mític Valentino Rossi en el Mundial. Va ser aquí, a Brno, on Marc Márquez ha rellançat, de nou, una vegada més, la seva candidatura al títol. Aquí va ser on el ‘Doctor’ va començar a escriure la seva història i aquí és on MM93 ha demostrat que també vol el ceptre d’aquest any... per superar ‘Vale’ i conquerir el seu desè títol mundial.

Márquez, repeteixo, va sortir de Mugello a 102 punts de Bezzecchi i, per una cosa o una altra, per la bogeria en què s’ha ficat, ella soleta, tot Aprilia, pels errors de Bezzecchi, per l’enganxada’ de Bezzecchi, pel descontrol que Marc ha provocat al si de l’equip de Noale (Itàlia), el cert és que en dos grans premis, en quatre carreres s’ha posat a només 40 punts. I queden 13 caps de setmana, 26 carreres i 481 punts en joc. Han passat tantes coses que encara poden passar més. Però, insisteixo, el pitjor moment de Márquez i el pitjor moment de Ducati ja han passat.

El nou vegades campió del món va aprofitar, amb una fabulosa victòria davant el japonès Ai Ogura (Aprilia), l’absència per sanció de l’italià Marco Bezzecchi (Aprilia), que continua sent líder del Mundial de MotoGP.

La carrera d’avui, a Brno, davant 60.200 espectadors, és molt fàcil d’explicar. Es va apagar el semàfor i se’n van anar, es van escapar, van desaparèixer per a tots els altres, els tres ‘magnífics’ de la jornada: Bagnaia, Ogura i Márquez. I així van estar una estoneta. Fins que el Marc, just a meitat de carrera (volta 12 de les 21 que tenia el gran premi), va superar amb facilitat ‘Pecco’, cosa que també va fer el murri i desconcertant pilot japonès. I Márquez va començar a pressionar i, tot i que li va costar distanciar-se un segon d’Ogura, sempre el va mantenir a distància, sempre. Fins i tot la bandera de quadres.

Fa 30 anys, aquesta mateixa bandera de quadres va proclamar vencedor Valentino Rossi. Avui, en la mateixa recta, el drap ha caigut sobre el millor de tots els temps, algú que no sembla cansat de guanyar. De moment.

Classificació del GP: 1. Marc Márquez (Ducati), 39 minuts 51.297 segons; 2. Ai Ogura (Aprilia), a 0.421 segons; 3. ‘Pecco’ Bagnaia (Ducati), a 2.255 segons; 4. Fabio Di Giannantonio (Ducati), a 2.424 segons i 5. Joan Mir (Honda), a 12.180 segons.

Mundial de pilots: 1. Marco BEZZECCHI (Itàlia), 180 punts; 2. Jorge MARTÍN (Espanya), 172; 3. Fabio DI GIANNANTONIO (Itàlia), 157; 4. Marc MÁRQUEZ (Espanya), 140 i 5. Ai OGURA (Japó), 134.