La selecció de les sorpreses

L’única vegada que l’Aràbia Saudita ha superat la fase de grups va ser el 1994, en la seva primera participació en un Mundial. No és, o no hauria de ser, una preocupació per a Espanya el potencial de la selecció asiàtica –aquesta és la seva confederació–, sinó que no li fastiguegi el partit com ho va fer Cap Verd. Això sí que ho pot fer l’Aràbia Saudita.

Quatre partits guanyats i tres empatats de 20 disputats no és un historial que hauria d’espantar Espanya. Dues d’aquestes victòries daten del 1994, de la seva estrena (contra el Marroc i Bèlgica), que li van permetre passar a vuitens. La tercera va ser contra Egipte (2018) i la quarta és la més cèlebre, l’aconseguida contra l’Argentina, capgirant el 0-1 de Lionel Messi en la segona meitat. A efectes d’Espanya, un empat seria gairebé tan perjudicial com els que l’Aràbia Saudita va arrencar contra Sud-àfrica i Tunísia, o com l’últim que va aconseguir contra l’Uruguai en l’estrena del grup.

Una foto amb Messi

L’Aràbia Saudita té pressa per tenir un nom en el món del futbol i la progressió de la seva selecció no segueix el ritme de les inversions del país, sigui en fitxatges, sigui en adquisició de clubs estrangers. La pressa, unida als infinits diners del país, van portar a acomiadar el seleccionador Hervé Renard a l’abril.

Amb la liquidació entregada al tècnic, es van ometre les explicacions sobre la seva destitució després de les dues derrotes en els partits amistosos de l’última aturada internacional contra Egipte i Sèrbia. El disgust de Renard per haver de perdre’s el segon Mundial ha durat dos mesos. Tunísia l’ha contractat en plena competició després de fer fora Sabri Lamouchi a causa de l’1-5 encaixat contra Suècia.

De Renard se’n va destacar el seu carisma arran que transcendís el discurs que va fer en el descans del famós Argentina-Aràbia de Qatar. "Agafeu el telèfon i feu-vos una foto amb ell [Messi], si és el que voleu", va retreure als seus jugadors, recriminant-los que no pressionessin el seu rival.

Les autoritats saudites van entregar la selecció a Georgios Donis, de 56 anys, exfutbolista internacional grec nascut a Frankfurt (Alemanya). Va donar la llista de convocats abans d’asseure’s per primera vegada a la banqueta, però no era un desconegut en el futbol local, ja que ha dirigit tres equips diferents des de l’any 2021, quatre inclòs l’Al-Hilal l’any 2015.

"Tot va passar molt ràpiddes que ens en vam fer càrrec. Jo coneixia els jugadors, però conèixer els jugadors com a rivals és una cosa i entrenar-los és una altra", va explicar Donis, que trobava a faltar la falta d’entrenaments per preparar la cita com hauria desitjat.

Un amistós contra l’Equador (1-2) va ser l’únic assaig abans de sorprendre l’Uruguai. En la prèvia va exposar la idea que té al cap per modelar l’Aràbia Saudita: "La nostra filosofia és ser audaços, tenir una identitat específica i sortir a buscar el que volem aconseguir. No som aquí per preparar un equip passiu que simplement es limiti a esperar el rival per defensar".

Només un jugador milita en un equip occidental: el lateral dret Saud Abdulhamid. Fitxat el 2024 per la Roma, es va convertir en el primer saudita a aparèixer a la Sèrie A. Cedit al Lens en la campanya passada, va ser el primer saudita a marcar un gol a la Ligue 1. Va aconseguir tres gols en 31 partits. Gens malament per a un defensa.

Subscriu-te per seguir llegint