El València empata la final escombrant un Barça fràgil

La final de la Lliga Endesa consta ara de tres partits, amb avantatge de camp per al Barça, que disputarà els dos pròxims partits al Palau Blaugrana (dilluns i dimecres a les 20.00). L’últim seria al Roig Arena dissabte. Aquí rau el valor de la primera victòria que va aconseguir el Barça (112-113) i que va ser igualada pel València en el segon pols.

La reacció taronja, que va ser tan esperada com demolidora, es va plasmar al marcador. El València va escombrar amb tanta força el Barça que va arribar a avantatjar-lo de 34 punts i va fer fora Kevin Punter del partit, crispat i impotent amb els mísers dos punts anotats quan va ser expulsat. Will Clyburn també es va quedar amb dos en l’intens vendaval valencianista.

Espantós inici, pitjor final

El conjunt de Pedro Martínez va tornar a superar la centena de punts, però el Barça ni es va acostar al registre que li va permetre vèncer en el primer matx. Tot just 4 triples va anotar en tota la nit, per 11 els valencians. Nicolás Laprovittola va aguantar dret, tot i que no va anotar en la segona meitat, quan es va consumar la pallissa. Joel Parra va ser el màxim anotador (16).

El Barça va recuperar Tomas Satoransky, una mica més alleujat dels dolors dorsals. Va entrar al minut i mig a la pista per una torçada de turmell de Juani Marcos i li va tocar patir perseguint l’esmunyedís Jean Montero. Laprovittola li va agafar el relleu aviat. Marcos va intentar tornar i va durar un atac.

L’espantós inici va marcar el deplorable final. El Barça va passar 5.30 minuts sense anotar i amb el seu 0 de 8 en el tir va assistir a l’11-0 que li va endossar el València de benvinguda. Jan Vesely va tapar la sagnia amb quatre punts, i amb cinc de Laprovittola i dos més de Parra es va arribar a la primera aturada amb 26-11. El pitjor, però, encara havia d’arribar. El marcador amb prou feines diferia del partit inicial (25-13), i no era motiu per alarmar-se tenint en el record la victòria de dijous. Les sensacions eren pitjors perquè l’agressiva defensa taronja va persistir més temps i el Barça no va col·leccionar punts amb la mateixa celeritat. Però tampoc el resultat del descans era per inquietar-se (47-38).

La retallada es va produir durant l’absència de Montero, cosa que certificava, innecessàriament, que és l’home clau del València. Martínez el va enviar a descansar amb 35-22 i el va fer tornar a la pista amb 37-31. Amb quatre punts va ampliar de nou la renda en la fantàstica pugna que va mantenir amb Laprovittola, el màxim anotador fins aleshores (14). L’argentí no es va moure d’aquí; el dominicà, en canvi, en va sumar 19, la màxima valoració del xoc (27).

L’argentí estava sent vital, seguint la línia de tot el play-off, fresc de físic amb la inactivitat acumulada de mitja temporada. Punter portava dos punts i Clyburn cap, erràtics en la penosa estadística des del triple: dos (Laprovittola i Parra) de quinze. Els nord-americans van ser esborrats del mapa.

Repetides les consignes, el València va emergir de la caseta amb un 10-2 per col·locar el 55-40 contra un adversari molt fràgil. El temps mort de Xavi Pascual no va aturar la deriva del fred transitar del seu equip, a qui li costava Déu i ajut sumar punts en atacs estàtics. Clyburn va obrir el seu compte, però va ser una anècdota perquè el València no parava. Fins i tot Omori Moore, l’últim a aparèixer, clavava dos triples sense errar. Sense cap mena de defensa dels blaugrana, tan laxa que donava a entendre que tirava el partit en el tercer quart pel parcial que acabava d’encaixar.

El 74-52 establia per endavant l’empat en l’eliminatòria i el resultat final no tenia més incidència que arreglar estadístiques personals. Així ho van entendre els dos entrenadors, mentre els jugadors miraven d’entretenir l’afició que va omplir el pavelló apallissant el Barça tot el que van poder.

Subscriu-te per seguir llegint