L’Spar Girona pica pedra i treu petroli en un mercat sense aturador

Sembla que hagi passat una eternitat d’aquell intent fallit de cistella de Mariam Coulibaly a Fontajau contra el València, en les semifinals del play-off pel títol de Lliga. El 73-73 d'aleshores va servir per escriure el punt final a la temporada de l’Spar Girona, un autèntic exercici de fe i superació de l’equip, capaç de superar contratemps a dojo per convertir-se en un dels quatre millors equips del continent. Aquell partit ja és a l’horitzó, com també fa temps que a Fontajau es treballa per preparar el curs vinent. No hi ha descans ni aturador; en una autèntica selva, toca bregar, treballar i intentar pescar les peces més preades en un mercat que no dona treva i on tothom vol dir-hi la seva. Són deu les baixes anunciades fins ara; una barbaritat, pel que l’obligació de reinventar-se és una missió prioritària i és amb aquesta premissa que es penca des de fa setmanes. Falta un món encara pel 3 d’octubre, dia en què es disputarà la primera jornada. Tanmateix, tant la direcció esportiva com el cos tècnic volen fer els deures el més aviat possible per no haver després de córrer. Idèntica idea que es té arreu de la península, ja que amb aquesta filosofia es treballa a València, Salamanca, Saragossa i arreu.

Poc queda de l’Uni més recent. Sí, Roberto Íñiguez continuarà sent en director d’orquestra, però a les seves ordres tindrà un grup de jugadores molt diferent al dels últims mesos. Amb la porta de sortida oberta de bat a bat, fins ara s’han anunciat les baixes de Klara Holm, Arica Carter, Lola Pendande, Laura Cornelius, Chloe Bibby, Juste Jocyte, Marta Canella, Mariam Coulibaly, Anna Badosa i Berta Ribas. Íñiguez no és l’únic que ha decidit quedar-se (i han volgut des del club que així sigui). També segueixen Laura Quevedo i Axelle Merceron, mentre es valora la continuïtat de jugadores com Carolina Guerrero i Ainhoa López. Però com que amb això no n’hi ha prou ni de bon tros, l’Spar Girona s’ha vist obligat a treure el cap pel mercat, on s’ha convertit en un dels principals protagonistes. Fins ara, ha lligat els fitxatges d’Iyana Martín (Avenida), Juana Camilión (Estudiantes), Madison Conner (Estepona), Tilbe Şenyürek (Fenerbahçe) i Marta García (Azulmarino). Falten encara peces, pel que hi haurà més moviments. Un d’ells, el més que possible aterratge de la bescanonina Queralt Casas, amb qui s’ha estat negociant.

Els rivals directes, també

És el món del bàsquet un ecosistema en constant moviment, pel que les plantilles, tret d’algunes excepcions, estan acostumades, estiu rere estiu, a canviar de dalt a baix per intentar lluitar pels seus objectius. Ho saben a Girona, com també a la resta dels clubs que competiran a la Lliga Femenina la temporada vinent. N’és un exemple el vigent campió (del campionat domèstic i també de Copa): el València Basket. El botxí de l’Uni en les eliminatòries més recents també ha tret el nas al mercat, obligat a fer retocs per ser el més competitiu possible i intentar revalidar (un any més) el seu estatus. Començant per Rubén Burgos, que ha deixat el càrrec d’entrenador (el substitueix Javier Torralba) i continuant per la plantilla. Marxen peces destacades com Fam, Fiebich, Hillsman, Anderson, Ouviña, Abdelkader i també Queralt Casas. La reestructuració és obligatòria i mirar de pescar al mercat s’ha erigit com una rutina indispensable:fins ara, han arribat Helena Pueyo, Marta Suárez, Virag Takacs-Kiss i Alicia Flórez (torna després d’un excel·lent rendiment com a cedida a l’Ensino de Lugo).

Cares noves a València i també a Salamanca, un dels epicentres a Espanya del bàsquet femení de primer nivell. Ien aquest cas, canvis significatius. Començant pel club, per l’estructura. La família Recio, propietària de la cadena Perfumerías Avenida, una nissaga empresarial molt rellevant a la ciutat i l’encarregada de posar el nom (i bona part de l’economia) a l’entitat va tancar una etapa de 25 anys. L’equip ha canviat de nom (a partir d’ara és el Meins Avenida) i també li ha rentat la cara a la plantilla. Nombroses baixes i els primers fitxatges que són ja una realitat: Sara Roumy, Martina Fassina, Inés Santibáñez i Marta Canella, els tres últims anys a Girona.

Casademont Saragossa, pes pesant de la categoria i candidat a tot els darrers anys, també s’ha reforçat amb l’arribada de Carla Brito i l’experimentada Astou Ndour; Jairis, per la seva banda, ha incorporat Emily Bessoir i Sami Hill, al mateix temps que anunciava els adéus d’Angela Mataix, Marie Mané, Matilda Ekh i Morgan Bertsch. Canvis i més canvis als equips cridats a lluitar per estar entre les millors, però ni de bon tros són els únics que remenen la cua pel mercat. Tothom hi vol dir la seva. Fins i tot, els que acaben d’arribar. Iés aquí on un dels principals protagonistes ha estat un equip que ve de la Lliga Challenge, però que té ganes de fer-la grossa ja el seu primer any a l’elit. L’Azulmarino Mallorca Palma, empès per un projecte esportiu sòlid i ambiciós (i ajudat també per una economia que ja d’altres clubs voldrien) ha decidit anar a per totes. No només manté algunes jugadores interessants de l’última temporada (Carmen Grande, María España, Iris Mbulito i la veterana Alba Torrens), sinó que ha estat capaç de fitxar jugadores contrastades; peces llamineres del mercat que han optat per acceptar l’oferta del club balear. És el cas de Klara Holm, Blanca Millán, Alima Dembélé, Belén Arrojo, Kayla Alexander, Sika Koné i Morgan Green.