Lamine emula Pelé i Espanya recupera «el seu ritme infernal»

Les aigües tornen al seu curs al Baylor School de Chattanooga, campament base de la selecció espanyola als Estats Units que abandonarà dimecres que ve per viatjar a Guadalajara, Mèxic, on iniciarà un trajecte desconegut que hauria d’acabar al MetLife Stadium de Nova Jersey el 19 de juliol. Després d’una golejada contra Aràbia que fa oblidar les crítiques del primer dia contra Cap Verd, que van molestar notablement els jugadors, aquest dilluns se celebra el tradicional dinar amb els mitjans de comunicació que cobreixen la informació diària de la selecció. Una altra rutina implantada per Luis de la Fuente per normalitzar un ambient que torna a ser d’il·lusió i optimisme després de la solvent victòria davant els saudites de diumenge.

Lamine i Pelé

La reaparició a l’onze de Lamine Yamal i els encertats retocs tàctics del seleccionador van permetre veure una Espanya més reconeixible amb arribades per fora i un joc abassegador. El tècnic rival, el grec Georgios Donis va ser categòric a l’acabament del partit: «El ritme d’Espanya va ser infernal. Vam plantejar un 5-4-1 per frenar les bandes en bloc baix. A Espanya no se li pot jugar amb un 4-4-2 pels extrems i laterals que té».

Les bandes van tornar a lluir amb Lamine Yamal i Pedro Porro per la dreta i Cucurella i Baena entrant per l’esquerra, amb Olmo associant-se per dins. Lamine es va mostrar exultant amb el seu debut: «Ha sortit com volíem. Contra Cap Verd no vam ser nosaltres, però som aquí, ja hem arribat. Sempre he somiat ser aquí. És molt especial i poder marcar és un somni. El passat Mundial el vaig veure estant a classe». El blaugrana va marcar en el seu primer partit com a titular en un Mundial i ho va fer amb 18 anys i 343 dies, tot i que no va poder batre el rècord del seu amic Gavi, que va marcar en el Mundial passat amb 18 anys i 110 dies. Tot i així, el de Rocafonda es convertia en el primer jugador al costat de Pelé a marcar el primer gol d’un partit del Mundial amb 18 anys o menys.

Totes les mirades estaven posades en Lamine, del qual el seleccionador rival va comentar: «Tothom sap la qualitat i el desequilibri que té Lamine Yamal. Un dels que més desequilibri genera al món. Espanya no és la mateixa sense o amb Lamine i Nico. És una cosa que veu tothom». De la Fuente va optar per reservar-lo després del descans aprofitant que el partit estava resolt: «Lamine estava per jugar més, ho hauria fet si hagués estat un altre resultat. Ha acabat molt content, com el Nico. Òbviament, calia veure com es desenvolupava el partit, però avui era un pas important per al que vindrà. Ja està en perfectes condicions i també és bo deixar-lo així, amb més ganes».

Oyarzabal, «impecable»

L’altre nom propi del partit és el de Mikel Oyarzabal, elegit millor jugador del partit. De no tocar una pilota en la primera mitja hora contra Cap Verd passava a donar una assistència i marcar dos gols davant l’Aràbia en els primers 24 minuts. Thierry Henry en persona es desfeia en elogis cap al donostiarra: «Oyarzabal ha estat excel·lent. Dos gols en menys de 10 minuts a la Copa del Món és impecable. Ho vaig notar en els seus moviments. Continua trobant espais on els defensors esperen que hi sigui. Arriba a les zones correctes en el moment correcte. Cada vegada que Espanya ataca, Oyarzabal sembla el jugador amb més possibilitats de marcar, mentre que Yamal és el que té més possibilitats de crear alguna cosa especial. Aquesta és la diferència entre els bons i els grans jugadors. Els grans castiguen els errors immediatament i fan que el partit sembli fàcil. Amb un 3-0 abans del descans, Espanya no només guanya el partit: envia un missatge a la resta del món».

La resta de seleccions favorites va seguir amb atenció el partit dels campions d’Europa, entre ells l’argentí Lionel Scaloni, que va confessar que «vam veure el partit al gimnàs de l’entrenament. No em sorprèn que Espanya hagi guanyat així, la veritat. En el primer partit ja no va merèixer empatar. Va empatar contra Cap Verd perquè el futbol té aquestes coses, i si cal empatar, que sigui d’aquesta manera, amb moltíssims xuts a la porteria. Em sembla que és una selecció que té bona salut, que ha demostrat que està bé i sens dubte estarà en la lluita final».