Márquez revoluciona el Mundial amb una victòria de campió

No és qüestió només de creure, que també. No és qüestió només de pressionar, que també. No és qüestió d’enarborar la bandera del campió, que també. És qüestió de ser el millor pilot de tots els temps. És qüestió de ser el pilot amb el cap més ben moblat del pàdoc. És qüestió que, com va demostrar Marc Márquez, quan va lluitar per aconseguir pujar a la Ducati oficial, quan el millor puja a la millor moto, el resultat no pot ser cap altre que el de l’any passat, quan va conquerir el seu novè títol.

O el que està passant aquest any quan el món sencer, fins i tot el que creu saber més que ningú de motos, va pronosticar que el Mundial de MotoGP seria cosa dels dos pilots oficials d’Aprilia: l’italià Marco Bezzecchi i el madrileny Jorge Martín. Tots menys Marc Márquez. I menys Martinator, que va ser el primer que va dir al sortir de Mugello, quan Márquez estava a 102 punts de Bezz: "Jo espero el Marc, és el nostre rival més fort, més directe, el Marc acabarà lluitant pel títol". I quan el Marc va aconseguir el doblet de victòries a Hongria, el sancionat Bezz, va dir: "Jo també estava esperant l’arribada del Marc".

Una victòria important

I el Marc, en el seu pitjor moment, en un altre moment de gimnàs, de recuperació, de serrar les dents, ha tornat. "I encara no estic bé, no. Necessito més setmanes per estar com he d’estar, per disfrutar com he de disfrutar. De vegades, guanya el que més resisteix, no el que més té", comentava mentre s’assecava els litres de suor que envoltaven el seu cos. De 102 punts respecte al líder, als 40 de menys amb què torna a casa, camí d’Assen, la catedral, on tornarà a enfrontar-se a Bezz.

"És clar que era important guanyar avui", va comentar Márquez abans de pujar al podi. "Però aquesta vegada té un gust especial perquè es tracta d’un traçat a dretes. I, mira, hem guanyat". Però Márquez no podia dissimular la seva eufòria. Per això li va cridar a la zona mixta a José Luis Martínez, el seu amic i assistent: "No era fàcil; del japonès mai te’n pots fiar, no saps què farà, ha pressionat molt". El japonès era Ai Ogura (Aprilia), que va arrencar des de la pole i li va complicar la victòria.

L’aniversari de Rossi

Ahir es complien exactament 30 anys de la primera victòria del mític Valentino Rossi al Mundial. Va ser a Brno, on Marc Márquez ha rellançat la seva candidatura al títol. Aquí va ser on el Doctor va començar a escriure la seva història i aquí és on MM93 ha demostrat que també vol el ceptre d’aquest any… per superar Vale i conquerir el seu desè títol mundial.

Márquez va sortir de Mugello a 102 punts de Bezzecchi i, per una cosa o una altra, per la bogeria en què s’ha ficat, ella soleta, tota Aprilia, pels errors de Bezzecchi, per l’encert de Bezzecchi, pel descontrol que Marc ha provocat al si de l’equip de Noale (Itàlia), el cert és que en dos grans premis, en quatre carreres, s’ha posat a només 40 punts. I queden 13 caps de setmana, 26 carreres i 481 punts en joc. Han passat tantes coses, que encara poden passar-ne més. Però el pitjor moment de Márquez i el pitjor moment de Ducati ja han passat.

La carrera de Brno, davant 60.200 espectadors, és molt fàcil d’explicar. Es va apagar el semàfor i es van escapar, van desaparèixer per a tothom, els tres magnífics de la jornada: Bagnaia, Ogura i Márquez. I així van estar una estoneta. Fins que el Marc, just a meitat de carrera (volta 12 de les 21 que tenia el gran premi), va superar amb facilitat Pecco, cosa que també va fer el murri i desconcertant pilot japonès. I Márquez va començar a pressionar i, tot i que li va costar poder distanciar-se un segon d’Ogura, sempre el va mantenir a distància, sempre. Fins a la bandera de quadres.

Fa 30 anys, aquesta mateixa bandera de quadres va proclamar vencedor Valentino Rossi. Avui, en la mateixa recta, el drap va caure sobre el millor de tots els temps, algú que no sembla cansat de guanyar. De moment.