Paula Blasi guanya la Volta i ja s’entrega a la màgia del Tour

Van haver de posar maniquins al podi final de la Volta perquè els patrocinadors volen que apareguin els mallots de les vencedores de totes les classificacions, que per alguna cosa paguen. I, és clar, si la que ho guanya tot, quatre títols (general, muntanya, jove i catalana), és la mateixa, i es diu Paula Blasi, no es pot multiplicar per quatre.

Resumeix l’escena viscuda a l’avinguda de Maria Cristina de Barcelona, per on passarà el Tour en tot just 12 dies, el poderós domini que Blasi ha exercit a la Volta; victòria absoluta, exhibició a la Molina i ara a pensar en el Tour després que disputi el cap de setmana els Campionats d’Espanya que se celebren a Sabiñánigo.

Des del maig no s’ha post el sol al manillar de Blasi. Ni robant-li la bici. Tal com va resumir Marianne Vos, un mite entre les corredores, 39 anys i vencedora de l’etapa de Barcelona, Blasi ja és una referència en el ciclisme femení. "És físicament i mentalment molt bona, té un gran potencial que ja coneixíem des d’abans de les seves victòries. Pot guanyar el Tour; no en tinc cap dubte". Poc més a afegir.

I el Tour femení comença l’1 d’agost vinent. Blasi es passarà el juliol vinent concentrada en altitud, a Andorra, per preparar el que ja és el pròxim repte després de les victòries a la Vuelta i la Volta. Només abandonarà la clausura pirinenca per veure l’arribada de la ronda francesa als Angles (el 6 de juliol, en l’etapa que surt des de Granollers) i després visitar el mont Ventoux, que no coneix, i on es pot decidir bona part de la fortuna que hi ha en joc a la Grande Boucle, que tindrà una contrarellotge de 21 quilòmetres i un últim dia endimoniat per Niça.

Blasi, impossible amagar-ho, lluitarà per la victòria. Sap que al davant tindrà dues roques: Demi Vollering, que ho ha guanyat tot aquest any, i Pauline Ferrand-Prévot, que porta un curs preparant-se per repetir victòria a França i que no serà la mateixa que va acabar 35a a la Vuelta. Ni de bon tros.

"El Tour, ara, és una oportunitat i només penso en el que ha canviat tot. Al gener només esperava tenir una oportunitat i debutar a la Vuelta". No només va debutar, sinó que va guanyar per arribar ahir a Barcelona des de Mataró com a protagonista de la carrera.

"Encara no noto la pressió"

"Els aficionats cridaven el meu nom. Mai havia vist tanta gent així. Ara ja em començo a adonar de tot el que genero, tot i que, afortunadament, encara no noto la pressió", va assegurar després del seu triomf a la Volta. Mireia Benito, mentrestant, va acabar cinquena.

La meta es va convertir en una espècie de temple que adorava el nou ídol del ciclisme femení. Avui –juny del 2026– no hi ha esportista individual (si n’excloem futbolistes com Alexia Putellas o Aitana Bonmatí, que triomfen en grup) que estigui brillant tant com la ciclista d’Esplugues, que, ara per ara, allà on posa la bici, guanya. Per tant, ja no és una quimera que pugui brillar en el Tour. ¿Fins on? Tal com ella diu, al lloc que la situï una carretera que sempre és molt honesta i que li reserva un lloc molt amunt de la costa de la ronda francesa.