Harry Kane, el somni impossible del Barcelona

Diuen de Harry Kane que parla del naixement d’un fill o de com passa el dia de Nadal en família com si descrigués la dificultat d’un partit trampa a Old Trafford o a Signal Iduna Park: monotonal, gairebé robòtic... Kane, casat amb la seva nòvia d’institut, pare de quatre fills i tan lliure de controvèrsies que els tabloides anglesos no saben què fer amb ell, és una figura amable, una mica a l’antiga, amb més pinta de jugador de criquet que de futbol, i no obstant, tota una nació diposita els ulls en ell, com van cantar Simon & Garfunkel sobre Joe DiMaggio.

Feia una eternitat que els britànics no s’atrevien a insinuar que un dels seus podria merèixer la pròxima Pilota d’Or. ¿I per què no Kane?, es pregunten aquests dies, en particular després dels dos gols que va fer en l’estrena d’Anglaterra contra Croàcia. Un doblet que li va permetre igualar Gary Lineker com a màxim golejador de la selecció en la història dels mundials amb 10. Avui pot superar-lo contra Ghana (22.00 hores).

Aquesta passada temporada el futbolista amb tarannà de gentleman de capuccino més que d’esbirro de pub ha marcat gols com si fos la comesa més simple del món. Ha acumulat 61 dianes en 51 partits en totes les competicions amb el Bayern Munic. Si s’hi sumen els anotats amb la selecció, el saldo és de 69 (1,17 per partit). Més que Mbappé o Haaland. La Bota d’Or és seva.

Contra Croàcia va constatar no només el seu instint rematador, sinó la seva capacitat per baixar a zones de construcció i dotar de claredat el joc del seu equip. Es diria que contra Croàcia va ampliar la legió d’adeptes a Barcelona per reemplaçar Lewandowski. És missió impossible. Com ja ho va ser per a Pep Guardiola quan va intentar diverses vegades fitxar-lo per al Manchester City.

L’anglès, a punt de complir 33 anys, acaba la temporada vinent el seu contracte amb el Bayern i les converses per a la seva ampliació ja estan en marxa. Pel que sembla, el punt de discussió és si li donen dos o tres anys més. A diferència de Lewandowski al seu dia, no té ganes de moure’s. S’explica a Alemanya que ell i la seva família estan a gust a Munic, ben adaptats.

Durant tota la seva carrera va arrossegar l’etiqueta d’un currículum sense títols. Fins al 2023 el Tottenham no el va alliberar. El Bayern va pagar 100 milions i a la fi es veia aixecant copes. Almenys la Bundesliga. I va resultar que en aquell primer curs se la va emportar el Bayer Leverkusen de Xabi Alonso. I per a súmmum, a l’estiu va perdre una altra final, la d’Eurocopa.

No obstant, en els dos últims cursos s’ha redimit. Ha guanyat la Bundesliga i la Copa i per Europa s’ha projectat com el superclasse que és. Amb Vincent Kompany a la banqueta es compenetra bé. I ara té la missió de comandar una Anglaterra prometedora. Sense Cole Palmer ni Phil Foden, a qui Thomas Tuchel va deixar sense passatge, Kane és el capità i l’esperança d’un país que acumula 60 anys de frustracions. Incomptables les generacions defraudades.