Ghana rebaixa l’entusiasme d’una Anglaterra sense gràcia

D’entre totes les aspirants a guanyar aquest Mundial, potser Anglaterra va ser la que va tenir una presentació més convincent, ponderant els mèrits propis i l’entitat de l’oponent que va tocar a cadascú. La seva contundent victòria per 4-2 contra Croàcia va elevar tant la seva cotització com la va abaixar ahir a la nit el seu segon partit en aquesta cita mundialista. La selecció de Ghana va resultar ser un antídot ideal per al frenesí que prova de desplegar Tuchel.

Sense espais per cavalcar, Anglaterra va ser molt poca cosa. Ni Kane va ser capaç d’evitar-ho, i el seu càstig va ser un empat a res que, això sí, el deixa virtualment classificat per a la ronda següent. La seva preocupació més gran haurà de ser buscar solucions per a partits d’espart com el que ahir a la nit li van plantejar Iñaki Williams i companyia. Croàcia, que va jugar de matinada contra Panamà, hauria de dirimir en el partit contra Ghana quina de les dues guanya l’altra plaça de classificació directa del grup. Per als africans, l’empat davant la seva antiga metròpoli és or.

Primera meitat sense porters

Els crits de més entusiasme que es van sentir a Boston durant la primera part van ser quan les pantalles de l’estadi van mostrar David Beckham a la llotja. Van ser segurament els 45 minuts més anodins d’aquest Mundial, amb un Pickford a qui no hauria de comptar aquella estona com a treballada en la seva vida laboral. No és que no hagués d’aturar res, que també. És que pràcticament ni va aparèixer a la càmera.

Únicament en el tram final Ghana va estrènyer un xic, a través del fenomenal Semenyo, per interrompre l’avorridíssim monòleg anglès. Queiroz, vella guineu mundialista, va plantejar una defensa fèrria i organitzada en què Anglaterra no trobava una sola esquerda. Anderson no trobava mai ningú per continuar les seves possessions, assetjats sempre Bellingham i Kane per un exèrcit de defenses africans. Menys notícies hi havia encara de Gordon.

Es va morir aquell primer temps sense ni una sola rematada a porteria que amanís el monòton relat. El partit reclamava per als europeus la compareixença d’un mitjapunta traçut per desequilibrar en espais reduïts, com Palmer o Foden. Però, com que Tuchel els va deixar a Anglaterra, sacrificats en la seva extravagant llista de 26, l’alemany va triar persistir.

La primera prova de vida dels porters la va exigir Gordon en el minut 57. El jugador del Barça no va durar gaire més sobre la gespa, substituït per Saka després d’una actuació que, malgrat aquesta fita en forma de rematada a porta, va vorejar l’anonimat i va abraçar la intranscendència. Tampoc el de l’Arsenal va oferir res de semblant a un recital. Bé, ni ell ni cap dels seus companys. El travesser va frustrar al final un cop de cap d’O’Reilly i poc més, en un partit meravellós per no veure’l i gaudir de Sant Joan fent una altra cosa.

Anglaterra 0 - 0 Ghana

ANGLATERRA: Pickford; James, Konsa, Guéhi, Spence (O’Reilly, m. 65); Rice, Anderson (Rogers, m. 73); Madueke (Rashford, m. 83), Bellingham (Eze, m. 73), Gordon (Saka, m. 65), i Kane.

GHANA: Asare; Senaya (Oppong, m. 87), Adjetey, Opoku, Mensah; Partey; I. Williams (Fatawu, m. 66), Yirenkyi, Sibo, Semenyo, i Ayew (Adu, m. 66; Baba, m. 95).