Julián Álvarez: el que no pot ser, no pot ser i, a més, és impossible

A veure, hi ha la possibilitat, no la descarto, que Joan Laporta i Deco, president del FC Barcelona (bé, encara no: més riures) i director esportiu del ‘més que un club’, respectivament, estiguin utilitzant l’operació Julián Álvarez per distreure el personal i entretenir el mercat i la premsa, mentre negocien altres vies per fitxar un autèntic davanter centre.

Hi ha massa indicis per intuir que el Barça té impossible el fitxatge de l’argentí, que, ni de lluny, val 90+10, 100, 120 o 150 milions d’euros, ja no diguem la barbaritat de 500 milions que estableix la seva clàusula, ja que Álvarez, que ha fet 20 gols en 49 partits i no ha guanyat res, res, res, amb l’Atlètic i, a més, és suplent amb l’Argentina, té contracte en vigor fins al 30 de juny del 2030. Tela.

Però, és clar, si Anthony Gordon ha costat (diuen) 80 milions d’euros (hi ha qui diu que a aquesta xifra cal afegir-hi la comissió milionària del seu representant), Julián Álvarez en podria costar 100. O més. Però és que, oblidin-se’n, l’Atlètic no pot vendre’l al Barça per menys de 150 milions d’euros.

Enrique Cerezo i Miguel Ángel Gil Marín ja no són amos de l’Atlètic i, per tant, ja no poden fer el que vulguin. Els nous amos, Apollo Global Management, no permetran que Julián Álvarez es vengui per menys de 150 milions d’euros, que és l’oferta que van rebutjar del Reial Madrid.

¿Per què?, doncs, senzillament, perquè Enrique Cerezo i Miguel Ángel Gil Marín ja no són amos de l’Atlètic i, per tant, no poden fer el que vulguin, per més que vulguin, com feien abans. Apollo Global Management, el fons d’inversió nord-americà que acaba de comprar el club matalasser, ha rebutjat una oferta de Florentino Pérez de 150 milions d’euros pel seu futbolista (habilidosa jugada del ‘ésser superior’ per encarir el traspàs) i, per tant, impedirà a Gil vendre’l per menys d’aquesta quantitat. A qui sigui, però, sobretot, al Barça.

Més. Quan l’Atlètic de Madrid amenaça el Barça amb demandar-lo davant la UEFA, és perquè té un munt de proves per fer-ho perquè el club de Joan Laporta ha fet, fins i tot, ostentació, no només del seu desig de fitxar Julián Álvarez, sinó de la seva primera oferta a un jugador amb contracte en vigor. Cert, ningú creu que l’Atlètic s’atreveixi a demandar el Barça. El futbol sempre va de farol.

Però al que sí que s’ha atrevit Miguel Ángel Gil Marín és a dir, públicament, que el Barça és «un club trampós» i, sobretot, que no està en condicions econòmiques de poder afrontar un fitxatge d’aquesta importància i quantitat. I aquí, faríem bé a fixar-nos en un detall que ha passat desapercebut a molts experts. ¡Compte!, perquè qui parla no és el CEO de l’Atlètic, és el vicepresident de LaLiga.

Julián Álvarez i el seu entorn van explicant per Madrid i per l’entorn mundialista que Gil Marín es va comprometre a vendre’l si arribava una oferta de 100 milions d’euros. L’oferta que ha arribat, no és de 100 milions, és de 150 i l’Atlètic no ha venut el seu golejador. És clar que Álvarez no vol anar al Reial Madrid, vol anar al Barça.

Però al Barça no hi anirà, tret que Apollo, Cerezo, Gil Marín i Mateu Alemany, que va sortir poc elegantment del Barça, vulguin acabar apedregats a la font de Neptuno per l’afició matalassera. Els amos, el president, el CEO i el director esportiu blanc-i-vermells han sigut massa xulos, massa ostentosos i massa prepotents amb el Barça com per acabar venent-los la seva estrella pels milions que siguin.

Tots veuen Julián Álvarez tornant a la Premier League, potser a l’Arsenal i, després, d’aquí a un, dos o tres anys, fitxant pel FC Barcelona.

Una altra cosa, que no tindria res a veure amb el somni de Julián Álvarez i, molt menys, amb la cridanera aposta de Laporta i Deco, és que a l’Atlètic, per no quedar-se amb un futbolista que ja ha dit públicament que se’n vol anar, no li quedarà més remei que vendre Julián Álvarez… a l’Arsenal, per exemple, per 150 milions d’euros. Ja se sap que a Anglaterra són capaços de gastar-se aquests diners (i més) per algú que no ha demostrat, ni de conya, valer ni tan sols la meitat.

I, una vegada a l’Arsenal, ja li seria molt més fàcil al Barça aconseguir que acabés, un any o un altre, a l’Spotify Camp Nou. Total a Laporta, que pren possessió el pròxim dia 1 de juliol (un acte simbòlic, és clar, ja que no ha deixat de manar mai), encara li queden cinc anys més de mandat, ja que aquests mesos exercint de president no li comptaran com un any. És la seva última trampeta.