El rècord de 13 gols de Fontaine el 1958, en perill

Just Fontaine sosté des de 1958 un rècord que s’ha provat imbatible fins ara. El davanter francès va marcar 13 gols en el Mundial de Suècia, el mateix que va veure néixer la llegendària figura d’un Pelé adolescent. Mai ningú va anotar tants gols en una sola edició. Se li van acostar l’hongarès Sándor Kocsis (11 gols a Suïssa 1954), l’alemany Gerd Müller (10 gols a Mèxic 1970), el brasiler Ademir de Menezes (9 gols a Brasil 1950) i el portuguès Eusebio (9 gols a Anglaterra 1966).

Si fos viu i algú li preguntés si pensa que Leo Messi, Kylian Mbappé, Erling Haaland o Vinícius poden a la fi trencar la seva marca aquest mateix estiu, potser contestaria amb un acudit, com va fer en una entrevista per a la FIFA l’any 2014. "Dos egiptòlegs troben una mòmia intacta. L’observen i s’adonen que es mou sota les benes. S’afanyen a alliberar-la i, quan finalment pot parlar, pregunta: ‘Perdó, ¿Just Fontaine encara ostenta el rècord de gols marcats?’".

La mòmia potser es belluga a la tomba. En dos partits, Messi suma cinc dianes; Mbappé i Haaland, quatre. Van disparats en aquest inici de gran eficàcia golejadora del torneig. Fins i tot Vinícius porta quatre gols, tot i que ha jugat un partit més. A sobre compten amb una ronda de setzens que abans no hi era, gentilesa de la FIFA, que ha embotit gairebé tota l’ONU en aquest Mundial. Harry Kane, que es postulava en la carrera, es va veure frenat per Ghana. Cristiano Ronaldo es va despertar, però segurament tard. A Fontaine, com és palpable, no l’amenacen quatre arreplegats. Les superestrelles estan brillant. "No soc endeví, no sé què passarà, però tant de bo que pogués conservar el rècord", va rematar el francès en aquella entrevista.

Una altra època

Enviat a la paperera de la història l’alemany Miroslav Klose, avançat per Messi i atrapat per Mbappé com a màxim artiller de tots els mundials –el rècord ha passat de 16 a 18 gols de moment i va pujant–, Fontaine es manté en els annals. La seva gesta a Suècia conté elements propis del futbol de l’època, amb regles que avui es veuen arcaiques, i sobretot amb una concatenació de dies inspirats que, va explicar, el van fer sentir "com si caminés sobre l’aigua: igual que Jesucrist". Fontaine va firmar un triplet contra el Paraguai, un doblet contra Iugoslàvia i un altre contra Escòcia en la primera fase. Després en va fer dos més a quarts de final contra Irlanda del Nord i en la semifinal en va sumar un en la derrota contra el Brasil de Pelé, que es va lluir amb un hat-trick amb 17 anys (5-2). El seu colofó va ser un pòquer contra Alemanya Occidental en el partit pel tercer i quart lloc. Tretze gols en total en sis partits.

Nascut a Marràqueix (Marroc) el 18 d’agost de 1933, fill de pare francès i mare espanyola, a Fontaine li va sortir tot de cara en aquell Mundial. S’havia operat el menisc el desembre de 1957, va tornar al terreny de joc al mes de febrer i va ser titular gràcies a la lesió del davanter titular. Va comparèixer en la concentració amb un únic parell de botes que se li van trencar en l’entrenament anterior al debut, per desesperació seva, i va acabar jugant amb unes de prestades per un company de selecció.

Una greu lesió

El 1960 va patir una lesió greu: es va trencar la cama per mil i un llocs i es va retirar amb 28 anys. Es va morir el 2023 amb 89. El sobreviu el rècord aconseguit fa 68 anys. Messi, Mbappé, Haaland i Vinícius, quatre monstres del gol, planen ara sobre el seu llegendari registre anotador. Si els seus respectius països arriben a les semifinals, disposaran de dos partits més que Fontaine per arribar a la xifra màgica dels 13 gols en una sola Copa del Món. No és gens fàcil. ¿Seria capaç de fer vuit gols en sis partits l’argentí? ¿Nou en el cas del francès i el noruec? ¿O nou el brasiler en cinc partits? Cristiano Ronaldo, gairebé descartat per a aquesta missió, ja s’emporta l’honor de ser l’únic futbolista capaç de marcar en sis mundials. Entre megaestrelles està el joc.

Pel que fa a l’àmbit de clubs, Fontaine va ser la gran figura de l’Stade de Reims dels anys 50 i 60, amb el qual va protagonitzar grans duels a la Copa d’Europa contra el Reial Madrid, primer amb Raymond Kopa al seu costat i després amb el mateix Kopa a l’equip blanc. Els dos clubs van protagonitzar precisament la final de la Copa d’Europa de 1959, amb victòria madridista per 2-0, un torneig en què el realitzador francès va ser el màxim golejador amb 10 gols.