L’Iran i Egipte no tenen Orgull

"Avui em sento qatarià, avui em sento àrab, avui em sento africà, avui em sento gai, avui em sento discapacitat, avui em sento un treballador immigrant". Quan Gianni Infantino, el president de la FIFA, va pronunciar aquestes paraules el dia previ a la inauguració de Qatar 2022, es va interpretar com un intent per la seva banda de defensar el seu compromís i el de la seva institució amb la diversitat i dels drets humans. Però no es tractava d’això.

En realitat, Infantino estava verbalitzant el que els seus actes ja diuen d’ell: que és un camaleó corporatiu que es mimetitza sense dissimulació amb els desitjos de qui paga el compte en cada moment. Per això, a Qatar 2022 es va vetar qualsevol referència a la defensa dels drets LGTBI, inclosa la recordada iniciativa dels braçalets amb els colors de l’arc de Sant Martí. En canvi, als Estats Units, al Canadà i a Mèxic 2026 fins i tot hi haurà un partit conegut oficiosament com el Partit de l’Orgull.

El destí ha volgut que aquesta trobada la disputessin aquesta matinada les seleccions de l’Iran i Egipte. Ha sigut una qüestió merament circumstancial. La ciutat de Seattle ja havia manifestat el seu desig d’aprofitar aquest partit per reivindicar els drets del col·lectiu LGTBI abans que el sorteig del desembre determinés quines dues seleccions s’hi enfrontarien.

Seattle és una de les ciutats amb la comunitat LGTBI més nombrosa i activa dels EUA. La seva celebració de l’Orgull, demà, és una de les més multitudinàries del país i, per extensió, del món. D’aquí neix la iniciativa d’aprofitar la plataforma mediàtica que ofereix un Mundial de futbol per reivindicar el dret de cadascú a estimar qui vulgui i el compromís de la ciutat nord-americana amb aquesta causa.

Pressions

El problema ha arribat amb la identitat dels participants en aquest partit, en particular amb un d’ells, l’Iran. La selecció asiàtica ja va pressionar fa quatre anys perquè el capità d’Anglaterra, la seva primera rival a Qatar 2022, no lluís el braçal irisat. Quan els anglesos, derrotats en aquesta pretensió, es van agenollar per mostrar el seu rebuig de la decisió, van rebre una enorme esbroncada dels aficionats iranians presents a l’estadi. Ara, però, no sembla que l’Iran se surti amb la seva. Qui ha de prendre la decisió continua sent el mateix, Gianni Infantino i la FIFA. La diferència és que aleshores qui pagava la festa, Qatar, compartia la voluntat de silenciar qualsevol protesta, mentre que ara qui l’organitza, els EUA, no hi posen cap impediment. I el dirigent suís té molt clar que qui paga, mana.

Portaveus de la federació iraniana van explicar a The Athletic que tant ells com Egipte han exigit a la FIFA que impedeixi qualsevol acte o símbol en favor dels drets LGTBI a l’interior del preciós estadi Lumen Field en què es disputa el partit, on les dues seleccions miraran de guanyar-se un lloc en la següent fase del Mundial. Argumenten que reivindicar que dues persones del mateix sexe puguin estimar-se suposa una falta de respecte a la seva cultura. Egipte no té una llei que prohibeixi explícitament les relacions homosexuals, però una investigació de la BBC va determinar que persegueix les persones LGTBI sota l’acusació d’"alliberament". A l’Iran, directament, pots ser sentenciat a la pena de mort. Ells ho consideren "la seva cultura".

La postura de la FIFA

La resposta de la FIFA, llevat d’un gir d’última hora, és que no atendrà la petició. L’organisme al·lega, amb raó, que no existeix cap Partit de l’Orgull oficial i que els aficionats són lliures d’entrar als estadis amb les banderes que vulguin: la de l’Iran, la d’Egipte o la de l’Orgull. En aquest partit i també en qualsevol altre del Mundial.

La ciutat de Seattle, segons la premsa local, havia preparat "festes per seguir els partits amb temàtica de l’Orgull, instal·lacions artístiques als voltants de l’estadi i en espais emblemàtics de la ciutat, marxandatge d’edició limitada i molt més". Si l’Iran no vol ser partícip de tot això, ja sap què ha de fer.