Espanya assegura la primera plaça amb una victòria aspra i sense brillantor davant una Uruguai bruta

Si només es tractava d’assegurar la primera plaça del grup i, per tant, d’evitar l’encreuament contra l’Argentina, no hi ha cap retret possible al partit victoriós d’Espanya, complert amb suficiència l’objectiu. Si la de l’Uruguai havia de ser una cita en què assentar l’aura de favorita al títol recuperada davant l’Aràbia Saudita, en canvi, la campiona d’Europa es va quedar a mitges. Molt a mitges.

Espanya va guanyar sense brillantor a Guadalajara durant la matinada peninsular, amb el rei Felip VI a la grada celebrant el gol decisiu d’Álex Baena just abans del descans. Contemplant l’ampli assortiment de puntades de peu sense càstig que va repartir la frustrada selecció de Marcelo Bielsa, eliminada d’un Mundial en què la sort l’havia aparellat amb Cap Verd (segona d’aquest grup H, un miracle) i l’Aràbia Saudita en la fase de grups. Un fracàs majúscul per a la bicampiona del món.

Contra Algèria o Àustria

A Espanya ja només li falta conèixer el seu rival en setzens de final, en un partit que es disputarà el dijous 2 de juliol (21.00 hores) a Los Angeles. Serà el guanyador de l’Algèria-Àustria que es disputa la matinada de dissabte a diumenge (4.00 hores). En cas d’empat en aquest xoc, el seu rival seria el conjunt europeu. Amb el primer lloc, per cert, evita ja fins a una hipotètica final a l’Argentina i el Brasil. Els de Messi, per cert, es veuran les cares amb la sorprenent Cap Verd.

Els africans ocupen la plaça que semblava reservada per a aquesta Uruguai devorada pel seu guerracivilisme. Marcelo Bielsa mussitava, en la seva característica posició assegut sobre una nevera de plàstic, la convicció que viuria o moriria fidel a si mateix. ‘El Loco’ no es va deixar intimidar per la sort de rebel·lió que van tramar els capitans en les hores prèvies, per reclamar-li un plantejament defensiu i reactiu davant Espanya.

El tècnic és el primer que era plenament conscient de la inferioritat tècnica de l’Uruguai davant la campiona d’Europa, però les evidències mai han estat per davant de les idees en el catecisme futbolístic de Bielsa, així que va ordenar la recepta de sempre: mirar de governar des de la possessió i pressionar el rival tan amunt com es pogués. Sobre el camp, no obstant, els seus jugadors van anar decidint a poc a poc, amb el pas dels minuts, que era més assenyat protegir-se.

Dos canvis en l’onze d’Espanya

De la Fuente, en canvi, és un entrenador molt més pragmàtic. Ho va demostrar ja en la seva alineació, en la qual Llorente i Mikel Merino van reemplaçar Porro i Dani Olmo. La lectura era clara, ja que es tractava de dos perfils més físics i verticals al lloc de dos amb més capacitat per donar continuïtat al joc mitjançant l’associació. Un equip més preparat per a una batalla aferrissada, si el partit la demanava.

El cert és que Espanya va començar rara el partit, amb una versió que recordava bastant més el debut en fals contra Cap Verd que l’exhibició davant l’Aràbia Saudita. Amb domini, sí, però amb escassa sensació de perill, limitada a algun atac aïllat de Lamine pel costat dret, amb escassa fluïdesa al contorn de l’àrea de Muslera.

L’Uruguai mossegava i l’àrbitre nord-americà va comparèixer a Guadalajara disposat a no desgastar el xiulet. La pausa d’hidratació, de publicitat o del que sigui no li va anar bé a Espanya, ja que va veure com el seu ritme es tallava i l’Uruguai agafava vol. Feia pinta de ser un primer temps decebedor, d’aquells que et deixen amb la preocupació al cos, quan de sobte va arribar el gol.

El gol de Baena

Va ser en un moment inesperat, amb Oyarzabal fora del camp esperant permís de l’àrbitre per reingressar-hi. És a dir, amb 10 jugadors sobre el camp. Llorente va guanyar la línia de fons i va enviar la pilota a l’àrea, sense gaire càlcul, simplement a veure què passava. Baena va llegir millor l’enviament que els defensors uruguaians, es va fer un lloc des del punt de penal per rematar a la mitja volta, al cos, i Muslera va fer la resta. Al porter ‘charrúa’ se li va escórrer la pilota entre les mans, fet que va confirmar el seu catastròfic Mundial. El seu càstig va ser que el sacrifiquessin en el descans.

Espanya es va trobar al descans amb un avantatge que segurament no mereixia, transparent Merino, aïllat Oyarzabal, minvant Lamine i desproveït de socis Pedri. Espanya, en fi, no era l’Espanya esperada, sempre incòmoda i incapaç de trobar espais on imposar el joc que va fer campiona d’Europa aquesta generació.

Bielsa es carrega Valverde

L’Uruguai va reaccionar a la crítica situació, que l’expulsava del Mundial, repartint puntades de peu a tort i a dret davant l’escandalosa passivitat de l’àrbitre. Mentrestant, Bielsa decidia que el més convenient era retirar del camp Fede Valverde, el seu capità i futbolista de més nivell. Per al que li queda al ‘Loco’ al convent...

De la Fuente, per la seva banda, va retirar aviat Merino i l’amonestat Pedri per renovar la medul·lar amb Fabián i Dani Olmo. Després els va tocar el torn als tres davanters, Lamine, Oyarzabal i Baena, conscient Espanya que tenia dos gols de marge per defensar la primera posició, ja que l’empat també l’hi brindava. Dels que van sortir, Ferran va topar amb el travesser. No hi va haver drama.

Les urgències eren per a una Uruguai que no tenia ni idea de com capgirar l’assumpte. No ho va fer. Es van acabar enfangant en una creixent concatenació de puntades de peu violentes que van culminar en l’expulsió de Canobbio, un esportista vergonyós tenint en compte el que va demostrar contra Espanya. No hi va haver lesions i aquesta va ser la millor notícia per a Espanya, per sobre fins i tot de la seva insulsa victòria.