No ens van prometre això

Gràcies, senyor Muslera, moltes gràcies, amic porter. Aquestes mans de mantega ens van ajudar quan més ho necessitàvem. Si es tractava de guanyar, vam guanyar; si es tractava de passar, vam passar; si calia ser primers de grup, ho vam ser; si havíem d’anar recuperant tots aquests futbolistes que ens hem emportat a les Amèriques lesionats o en rehabilitació, formidable; si això és llarg, dura molt i ja ho veurem, doncs fantàstic, també.

Però ens havien promès molt més. Ens havien promès futbol i ho havien fet abans que això no comencés. D’acord, sí, això és molt llarg, el Mundial comença tot just ara i estàvem entre les favorites al títol. Encara hi estem, sí, però no sé què dir-los, la veritat. No hem jugat contra ningú. Aquest Uruguai, que ja és a casa, tingui o no a la banqueta el millor boig de la història, no val un rave, és el pitjor Uruguai dels últims 60 anys i, per tant, encara no hem guanyat ningú.

Falla la sala de màquines

Va, formidable, no sigui tan pessimista, vostè. No ho soc, només dic que ens van prometre una altra cosa, i deu ser perquè aquesta sala de màquines que enveja tothom ("jo, amb el mig del camp suplent d’Espanya, faria campiona el Brasil", diu Carlo Ancelotti als seus amics) no funciona, deu ser perquè Rodri no hi és o està camí d’arribar, deu ser perquè Pedri està rígid, deu ser perquè Lamine Yamal també està en fase d’arribar al seu millor estat, deu ser pel que sigui, però no té sentit, gens ni mica, haver patit tant per guanyar una selecció mediocre, que només rasca i rasca. Res més. Encara menys futbol que nosaltres.

Em diran que una Copa del Món és això. I jo els ho compraré, però ens havien promès una altra cosa. Ells. El seleccionador, els futbolistes, l’entorn, l’ambient. Anem a la recerca de la segona estrella i, de veritat, el que he vist fins ara és, sí, una selecció que ha vingut al Mundial a guanyar-lo, però que pensa guanyar-lo sense el seu millor futbol i, probablement, sense recuperar els seus millors futbolistes.

I sí, és clar que es pot guanyar un Mundial així. Hi ha hagut equips que hi han guanyat fins i tot Champions, però no és el que ens van prometre. Això creix, però creix per a tothom, i quan ens enfrontarem a equips seriosos (ens trobarem amb Portugal a quarts, diuen, ¿oi?), no sé si això que hem vist ens servirà.

¿Camí de la recuperació?

És veritat que Luis de la Fuente ja ha utilitzat un munt de futbolistes. Sí, va, estem camí de la recuperació, repeteixo, de futbolistes que han anat al Mundial a recuperar el millor estat de forma.

No sembla la Copa del Món el millor escenari per posar-te en forma, però deu ser que això és llarg, que som molt bons i que acabarem jugant al futbol que ens van prometre. Jo aquesta segona estrella encara la veig al cel.

PD: A Torres ja se li comença a posar una mica cara de Morata. Aquí ho deixo.