Àustria, un rival que pressiona sense parar i vol la pilota

Tot i que un Mundial sempre és un terreny fèrtil per a les sorpreses, Espanya ha arribat a la segona fase sense trobar-se’n cap. Bé, l’empat inicial davant Cap Verd sí que ho va ser, però ha acabat sent una relliscada estèril que no va evitar que la campiona d’Europa acabés com a líder del seu grup al davant dels africans i de les ja eliminades Uruguai i Aràbia Saudita.

Feta la feina inicial, tampoc hi ha hagut sorpreses en la configuració del primer dels cinc partits sense xarxa que aspira a disputar la selecció en la recerca del seu segon Mundial. Al grup veí, l’Argentina va imposar la lògica amb ple de punts i Àustria es va quedar amb la segona posició per a la qual semblava favorita. Això sí, esgotant la incertesa fins al descompte del seu partit contra Algèria (3-3), en què un gol de Sasa Kalajzdic el va salvar de l’eliminació la matinada de dissabte a diumenge. La damnificada va ser, en el rànquing de tercers, l’Iran.

Dijous a les 21.00 hores

Així que el partit d’Espanya en setzens de final serà el que entrava a la majoria de travesses. Davant Àustria, a les 21.00 hores d’aquest dijous al SoFi Stadium de Los Angeles. Estadi que també seria escenari d’uns hipotètics quarts de final (10 de juliol). Els vuitens (6 de juliol, contra Portugal o Croàcia) i les semifinals (14 de juliol), els jugaria a Dallas.

Espanya, és clar, sortirà d’entrada com a favorita contra una selecció competitiva, però allunyada des de fa dècades de la gran elit del futbol. El seu tercer lloc a Suïssa 1954 i el quart a Itàlia 1934 van ser fites gairebé prehistòriques que no han trobat continuïtat en l’era moderna. De fet, l’actual és el moment de més èxit d’Àustria dels últims 40 anys.

Ho ha aconseguit als comandaments de Ralf Rangnick, considerat el pare ideològic del gegenpressing, l’escola futbolística que propugna la pressió asfixiant i immediata després de perdre la pilota que van perfeccionar entrenadors alemanys com Jürgen Klopp, Thomas Tuchel, Julian Nagelsmann i fins i tot Hansi Flick. Una presumible invitació a l’intercanvi de cops que, a priori, hauria de satisfer Espanya, sempre més còmoda davant rivals descarats que contra els que es tanquen enrere.

David Alaba, amb 34 anys i el cos destrossat per les lesions, és el gran líder d’aquesta selecció i segurament el millor futbolista que ha donat el país en diverses dècades. L’acompanyen altres veterans il·lustres, com el centrecampista Marcel Sabitzer (32) i el davanter Marko Arnautovic (37). El lateral-extrem del Bayern Konrad Laimer (29) avui és el seu futbolista de més pedigrí davant la dolorosa baixa per lesió de Christoph Baumgartner (26) després de consagrar-se aquest curs amb 17 gols al RB Leipzig, també l’equip del seu doble pivot, format per Xaver Schlager (28) i Nicolas Seiwald (25).

Nou triomfs en 16 duels

Els precedents històrics són clarament favorables a la selecció espanyola. En 16 enfrontaments directes, Espanya ha guanyat nou partits, n’ha empatat tres i n’ha perdut quatre. El balanç golejador és aclaparador, amb 43 gols a favor, gairebé tres de mitjana per xoc, i 22 en contra. L’últim partit data de l’any 2009, un partit amistós a Viena que Espanya va guanyar per 1-5, amb gols de Villa (2), Cesc, Pablo Hernández i Güiza.

Això sí, l’únic enfrontament austroespanyol en un Mundial va caure del costat centreeuropeu. Va ser en la primera fase de l’Argentina 1978, en el debut de totes dues. El combinat que liderava des de la gespa Hans Krankl es va imposar per 2-1, amb gols de l’històric ariet que va passar pel Barça i de Walter Schachner. Per part espanyola, va marcar Dani Ruiz Bazán, la llegenda de l’Athletic.

Àustria va acabar guanyant aquest grup al davant del Brasil i d’una Espanya que no va arribar a la segona fase. Després, precisament en sòl espanyol, va arribar el recordat biscotto amb Alemanya Occidental el 1982, que els va permetre passar de ronda. Fa 44 anys, era fins avui l’última vegada que els centreeuropeus havien passat de ronda en un Mundial. De fet, només havien registrat dues participacions més en una cita mundialista, a Itàlia 1990 i a França 1998, i totes dues vegades se’n van acomiadar en la fase de grups.

Espanya, al capdavall, és clara favorita per superar l’enfrontament. Ara bé, convé recordar que la selecció no aconsegueix superar una eliminatòria des que va guanyar el títol a Sud-àfrica 2010. Al Brasil 2014 va ser expulsada en la primera fase i a Rússia 2018 i Qatar 2022 va ser eliminada contra tot pronòstic a vuitens de final contra Rússia i el Marroc, respectivament. Un avís per a una Espanya que continua desitjant que no hi hagi sorpreses en aquest Mundial.

Subscriu-te per seguir llegint